El BCE avisa que la situació econòmica és "cada cop pitjor" però no actuarà fins al setembre

BarcelonaLa inflació continua baixa i la situació econòmica està cada cop "worse and worse", segons ha confessat Mario Draghi. És a dir: cada cop pitjor. En aquest escenari, el president i tot el consell de govern del Banc Central Europeu han decidit no fer cap canvi als tipus d'interès, que seguiran en el nivell actual (del 0%). Tampoc es tocaran els interessos que cobra a la banca pels seus dipòsits: actualment els cobra un 0,4% i es dona gairebé per fet que s'elevaran al 0,5% però, si això passa, serà en el futur. De moment, cap canvi.

Fa temps que Draghi avisa de la possibilitat d'aplicar nous estímuls a l'economia europea, però de moment no ho farà. El banc s'ha limitat a dir que els tipus seguiran en els nivells actuals o encara més baixos "com a mínim durant la primera meitat del 2020". La possibilitat que s'apugin els tipus, llargament esperada per tot el sector financer, està, per tant, molt lluny. En canvi, l'opció que aquests baixin una mica més segueix sobre la taula.

El BCE està debatent com estimular l'economia europea en vista que la inflació, tant l'actual com la projectada per als pròxims mesos, "està persistentment baixa", segons Draghi. "No ens agrada el que veiem", ha repetit en diverses ocasions sobre l'evolució dels preus. Tant el mateix banc com la majoria d'economistes interpreten aquesta baixa inflació com un signe de la feblesa econòmica de la eurozona, per la qual cosa el BCE busca des de fa molt temps la manera d'impulsar els preus a l'alça. "No hi ha d'haver cap dubte que no acceptem la inflació actual", ha afegit.

El BCE té un únic mandat: mantenir els preus estables. Des de la seva creació, ha marcat com a objectiu que la inflació a la zona euro sigui "propera però lleugerament inferior al 2%", una xifra molt superior a l'actual, de l'1,3%. Aquest dijous, però, ha anunciat que es deixarà de perseguir únicament que els preus estiguin just per sota del 2%. Aquest llindar seguirà sent l'objectiu del BCE, amb la diferència que "actuarà amb la mateixa determinació" tant si els preus superen estan per sota d'aquest límit com si el superen. Un canvi del qual el consell de govern havia parlat però que no havia introduït encara.

La feblesa econòmica és l'altre element que preocupa el BCE. "És difícil ser pessimista", ha dit el president, "però la situació està empitjorant". En aquest sentit, Draghi ha assenyalat, com ha fet en els darrers mesos, que el mercat laboral creix amb força al conjunt de la zona euro, que el consum va a l'alça, i que alguns sectors, com els serveis i la construcció, porten mesos creixent. A l'altre cantó, tanmateix, hi apareixen les tensions comercials a nivell global, l'alentiment de la Xina i el Brexit, fets que tenen un impacte negatiu en la indústria, "un sector molt important en molts països", especialment Alemanya.

En aquest context, doncs, davant la incapacitat --de moment-- de fer créixer els preus, i amb l'empitjorament de les perspectives econòmiques, el banc central no tanca cap porta a noves mesures del que s'anomena política monetària expansiva; és a dir, actuacions per impulsar l'economia a través de la injecció de grans quantitats de diners a l'economia.

De fet, tot i haver aturat al desembre l'expansió del programa de compra massiva de deute públic, el BCE ha continuat reinvertint els guanys. En els darrers temps s'ha especulat amb la possibilitat que el banc reactivi les compres de deute, però d'això no n'ha sortit cap concreció en la reunió d'aquest dijous. A més, al març, l'organisme també va anunciar una nova barra lliure de diner barat a la banca (amb la condició que els diners que els bancs agafin es destinin a donar crèdits a empreses i ciutadans).

Ara bé, Draghi ha explicat que vol "esperar" al setembre per tenir més informació sobre les perspectives econòmiques abans de decidir si aplica una nova tanda de mesures extraordinàries.