El BCE i l'FMI recelen de la pujada de tipus que planteja la Fed
Lagarde insisteix que el BCE no seguirà la recepta nord-americana mentre Georgieva avisa que l'encariment del diner als Estats Units perjudicarà altres països
BarcelonaLa velocitat i la contundència amb què la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha maniobrat davant les últimes dues grans crisis han reforçat el rol d'aquest organisme a ulls de la resta d'economies i organismes monetaris del món. Si el 2008 va escurçar els terminis d'una crisi d'època com va ser la financera, que els Estats Units van superar en un any quan a Europa es va arrossegar durant més d'un lustre, amb l'esclat del covid la institució ha abandonat tota ortodòxia per donar una resposta fulgurant que de nou té l'economia nord-americana en plena expansió quan encara no fa dos anys del confinament.
Si bé la Fed pilota l'economia més gran del món, en els últims anys hi ha una certa unanimitat en la idea que les seves mesures són quirúrgiques i ben orientades, amb crítiques mínimes. Aquesta tendència ha trobat aquest divendres una de les seves escassíssimes excepcions. L'avís d'una pujada de tipus per part de la Fed, que a priori arribarà aquest mes de març per fer front a la imparable alça inflacionista dels últims mesos, s'ha trobat avui paraules de recel per part del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu.
La directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, ha advertit en un acte organitzat pel Fòrum Econòmic Mundial que encarir els diners, una mesura que serveix per refredar l'economia –i, per tant, per fer front a l'encariment de preus– tindrà efectes més enllà de les fronteres dels Estats Units. "Les alces de tipus de la Fed podrien suposar una galleda d'aigua freda sobre el que ja és una lenta recuperació en algunes àrees", ha manifestat Georgieva.
L'executiva búlgara, però, s'ha afanyat a matisar que el banc central estatunidenc està procedint correctament avisant els països que estan endeutats en dòlars: "[La Fed] està actuant amb responsabilitat perquè la inflació als Estats Units s'ha convertit en un problema econòmic i social", ha defensat Georgieva.
La directora gerent de l'FMI també ha explicat que l'actualització de les previsions econòmiques de l'organisme, previstes per a la setmana vinent, parlen d'un context general de recuperació mundial, per bé que la tendència està "perdent ímpetu" com a conseqüència de la nova onada d'infeccions i, precisament, d'una inflació més alta i més persistent del que s'havia previst.
El BCE es referma
Al seu torn, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha insistit aquest divendres que no seguirà la Reserva Federal en la pujada de tipus d'interès. En la seva intervenció telemàtica a l'Agenda Davos 2022, Lagarde ha reiterat que a l'eurozona no es donen encara les condicions per fer-ho i que no veu motius per prendre accions "ràpides i implacables". "No evolucionem a la mateixa velocitat i és poc probable que vegem un augment de la inflació similar a l'augment al qual fa front el mercat americà", ha dit Lagarde.
En paral·lel, la presidenta del BCE ha admès que les noves projeccions d'inflació que fa l'organisme amb seu a Frankfurt podrien ser "diferents" i ha obert la porta, en aquest cas, a canviar "el full de ruta". "El BCE ha d'estar obert a canviar la seva previsió sobre la inflació", ha declarat. El cert és que la inflació a la zona euro s'ha disparat al 5% al desembre, la xifra més alta de tota la sèrie històrica, que comença el 1997. El mandat del BCE és mantenir la inflació en el 2%. Per la seva banda, els Estats Units han tancat el 2021 amb la inflació en el 7%, la xifra més alta des del 1982.
Lagarde justifica la seva posició en el fet que les pujades de preus tenen principalment dues causes: l'encariment de l'energia –electricitat, petroli i gas natural– i els colls d'ampolla logístics i de producció que estan provocant desabastiments a algunes cadenes industrials internacionals. El BCE ha admès repetidament que aquests dos problemes s'estan allargant més del previst inicialment, però malgrat això manté que són transitoris, la qual cosa farà que la inflació es normalitzi al llarg d'aquest 2022. De fet, la inflació subjacent (que exclou els productes energètics), es troba només lleugerament per sobre de l'objectiu del 2% a la majoria de països europeus.