El BCE elimina els límits a la compra de deute dels països en un nou pas per mantenir unida la zona euro

Draghi reapareix per demanar a la UE i als governs accions contundents per evitar la recessió

La seu a Frankfurt del BCE, que ha donat llum verda a abolir els topalls per comprar deute dels països de la zona euro.
Leandre Ibar Penaba
26/03/2020
4 min

BarcelonaEl Banc Central Europeu va publicar dimecres al vespre els detalls legals del pla contra el Covid-19 presentat la setmana passada, en el qual elimina els límits a la compra de deute públic dels països de la zona euro. Aquesta mesura representa un pas més per mantenir unida la zona euro davant del risc creixent de divergències entre estats membres per com els està afectant el coronavirus.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En un nou document més detallat, el BCE s'atorga a si mateix les eines monetàries per fer front a una davallada de l'economia europea sense precedents en l'últim segle fruit de l'aturada de l'activitat en la majoria d'estats del continent. Així doncs, amb el paquet de mesures contra el coronavirus –batejat com a PEPP–, l'organisme destinarà, tal com ja havia explicat, 750.000 milions d'euros de nova creació a la compra de bons tant empresarials com governamentals, entre avui –dia en què entra en vigor el programa– i, com a mínim, el 31 de desembre.

La institució presidida per la francesa Christine Lagarde durà a terme aquestes compres massives de deute en paral·lel amb els programes d'aquest tipus que ja tenia en marxa, i que destinaven uns 120.000 milions euros mensuals a l'adquisició de deute dels estats de l'eurozona. La diferència entre el PEPP i les mesures ja existents és que el nou programa elimina qualsevol límit a la compra de deute d'un país en concret, incloent-hi Grècia, estat vetat fins ara per la poca solvència del seu govern. La setmana passada el BCE no va acabar d'aclarir si aquests topalls s'eliminarien del tot.

El fet que algunes economies estiguin més afectades per la pandèmia –per exemple, Espanya i Itàlia– i que les respostes siguin diferents tant a nivell mèdic com econòmic, va fer que els mercats de deute tornessin a expressar dubtes sobre la viabilitat a llarg termini dels bons espanyol i italià. Després d'una relliscada de Lagarde a l'inici de la crisi, el BCE va rectificar i ha anat anunciant setmanalment mesures agressives per evitar problemes com els del 2010, quan els interessos dels bons dels països perifèrics es van disparar.

"No hi ha una distribució predefinida sobre els tipus d'actius [que comprarà el BCE]. Al contrari, les adquisicions es duran a terme de manera flexible per assolir els objectius de política monetària", indica el BCE en una altra nota aclaridora a la seva pàgina web. La publicació dels detalls del programa PEPP confirma el que la majoria d'analistes ja indicaven, que era que el BCE estava prenent mesures fora del comú per afrontar els efectes del coronavirus.

De fet, l'eliminació de qualsevol límit és la mesura més notable i posa el BCE al mateix nivell que altres bancs centrals del món –com la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc del Japó o el Banc d'Anglaterra–, que poden comprar la quantitat de deute públic que considerin convenient per mantenir la solvència dels estats i per evitar que els seus respectius governs hagin de pagar interessos massa elevats per endeutar-se.

En canvi, com que el BCE no representa un únic país sinó 19, tenia límits legals a aquestes compres. Inicialment, els estats menys endeutats i que paguen un interès més baix als mercats pel seu deute –amb Alemanya al capdavant– van imposar que la llei europea considerés il·legal que el BCE financés directament els governs estatals i, per tant, que comprés bons públics. El 2012, però, l'expresident Mario Draghi va iniciar els primers programes per adquirir-ne massivament, que van tenir com a resultat la fi de la crisi de deute que va colpir la perifèria europea –inclosa Espanya– entre el 2010 i el 2012.

Tot i així, aquestes compres van incloure topalls a la quantitat de deute de cada país que podia comprar el BCE i, a més, van deixar fora el deute de Grècia, que aleshores encara estava immersa en el seu programa de rescat. Malgrat aquests límits, que eren del 33% del total de bons emesos per cada govern, Alemanya va portar als tribunals aquestes compres amb l'argument que la normativa comunitària prohibeix qualsevol finançament dels governs per part del Banc Central. Finalment, però, el Tribunal de Justícia de la UE va donar la raó al BCE i va autoritzar els programes de compra.

No obstant, un dels arguments que va fer servir el Tribunal de Luxemburg va ser que l'adquisició de bons no suposava un finançament directe dels estats justament perquè incloïa límits a les compres de deute. Amb l'eliminació d'aquests límits, doncs, queda oberta de nou la porta a una judicialització de les actuacions del BCE en un moment crític per a la sostenibilitat de la zona euro com a unió monetària.

A més, el nou PEPP obre la porta a la compra de bons amb tot tipus de durada, amb dates d'expiració d'entre 70 dies i 31 anys, quan fins ara el BCE només en podia comprar amb caducitat d'un any o més. Això suposaria un altre argument per als que consideren il·legal la mesura, ja que els bons a curt termini són els que fan servir els governs per finançar la seva activitat més quotidiana, com per exemple el pagament de nòmines a funcionaris.

Draghi torna per demanar mesures agressives

Alhora que el BCE aclaria aquest dimecres a la nit els detalls del PEPP, precisament va reaparèixer a l'arena pública Mario Draghi, amb un contundent article al diari econòmic britànic Financial Times, en el qual demana als governs contundència davant la recessió que produirà el Covid-19. L'exbanquer reclama als estats que facin el possible per mantenir els ingressos de famílies i empreses i recorda que l'alternativa és la "destrucció econòmica permanent" del continent.

Draghi posa l'èmfasi en mantenir els llocs de treball intactes i demana una mobilització "completa" dels recursos públics per fer front a una situació que, si no s'afronta amb les mesures contundents necessàries, acabarà en "una tragèdia humana de proporcions bíbliques".

stats