El BCE es manté ferm i descarta pujades de tipus
La Fed ja apunta a un encariment del diner a partir al març per fer front a la inflació
BarcelonaLes empreses i els governs han començat l'any amb una pregunta clara per a la bola de vidre respecte al que hagi de portar-los aquest 2022: si serà l'any que tornin les pujades de tipus d'interès. El preu del diner està en mínims a la zona euro des de l'any 2016, en el que va ser un intent del Banc Central Europeu (BCE), aleshores controlat per Mario Draghi, d'impulsar la dèbil recuperació de l'economia després del trauma de la doble crisi que va ser la Gran Recessió. Però l'inici d'any, amb la inflació desfermada, ha portat vents de canvi.
Tant el BCE com la Fed (la Reserva Federal dels Estats Units) han abordat la qüestió en les últimes hores. I ho han fet en direccions contràries. L'entitat amb seu a Frankfurt ho ha fet per boca del seu economista en cap, Philip Lane, que ha defensat les previsions de l'organisme en el sentit que la inflació reescalfada dels últims mesos baixarà i se situarà per sota del 2% en els mesos vinents, cosa que allunyarà la necessitat d'apujar tipus. "Creiem que la inflació caurà aquest any i estarà per sota del nostre objectiu del 2% el 2023 i el 2024", ha afirmat Lane en una entrevista a Il Sole 24 Ore. La seva conclusió és clara: "No s'acompleixen els criteris per apujar els tipus d'interès". Entre aquests criteris hi ha la inflació subjacent, la que no té en compte ni els preus de l'energia -disparats- ni els de l'alimentació, i que per ara no mostra cap "acceleració important".
L'economista en cap del BCE afirma en l'entrevista que hi ha una "diferència cristal·lina" entre la situació a Europa i la que es viu als Estats Units, on hi ha més unanimitat que la inflació no s'estabilitzarà al voltant del 2% si no hi ha una pujada de tipus. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, conscient que la decisió de no apujar tipus molesta l'influent Bundesbank alemany, declarava aquest dimarts que es pren "molt seriosament" l'increment de preus: "La gent pot confiar que el nostre compromís amb l'estabilitat de preus és irrompible".
Però el BCE observa la inflació amb una òptica diferent de com ho fa la Fed. El president del Banc de la Reserva Federal d'Atlanta, Raphael Bostic, ha suggerit en diferents entrevistes publicades aquest dimarts als Estats Units que el banc central nord-americà pot començar a apujar tipus d'interès al març, i apunta que durant el 2022 es produiran un màxim de tres encariments del preu del diner. "Hi ha el risc que la inflació probablement sigui elevada durant un període de temps llarg i necessitem respondre-hi de manera directa, clara, i agressiva", ha afirmat. El banquer central ha afirmat que hi ha una "possibilitat raonable" que la primera pujada de tipus des de l'inici de la pandèmia es produeixi aquest mes de març, en el que marcaria, simbòlicament almenys, una sortida oficial de l'abrupta crisi econòmica generada pel covid.
El debat està ara més viu del que ha estat en els darrers anys. Perquè si bé és cert que la crisi de la pandèmia va descartar un encariment del diner durant el 2020 i el 2021, el desabastiment mundial i la brusca pujada de preus han convertit les pujades de tipus en una expectativa real. Una prova d'això la trobem la borsa: aquest 2022, CaixaBank, Sabadell, Bankinter, BBVA i Santander estan entre els valors que més han pujat, amb alces d'entre el 12% i el 5%.
Cal recordar que els tipus d'interès tenen un impacte directe en els comptes de resultats de la banca, un sectot hiperregulat on la matèria primera (el diner) té un preu base fixat pel BCE. En el conjunt de l'economia, els tipus d'interès tenen un pes fins i tot superior: els bancs centrals abaixen el preu del diner quan creuen que l'economia necessita un impuls -la teoria diu que amb el diner més barat els préstecs corren més i augmenten la inversió i el consum- i l'apugen quan creuen que l'economia està agafant massa impuls i creuen que s'ha d'alentir el ritme per no disparar la inflació. El cert és que algunes veus apunten que ja fem tard: al desembre la inflació va arribar al 5% a la zona euro, i a Espanya se situava en el 6,7% interanual, nivells que no s'havien vist en tres dècades, cosa que dispara l'expectativa d'alces de tipus.