El Banc Central Europeu talla el crèdit als bancs grecs per collar el govern de Tsipras

FrancfortEl Banc Central Europeu (BCE) ha tallat el crèdit als bancs grecs per forçar el nou govern d'Alexis Tsipras a rebaixar les seves exigències en la negociació amb la 'troica' sobre el deute grec. En un comunicat emès dimecres a la nit, el BCE ha anunciat que a partir de dimecres que ve no comprarà bons emesos o garantits per Grècia per al refinançament del país fins que Atenes arribi a un acord amb els creditors internacionals. Els bancs grecs, però, podran accedir al finançament a través del Banc de Grècia mitjançant el programa de liquiditat d'urgència (ELA). Això és una vàlvula d'escapament per evitar una fallida, però aquesta via resulta molt més cara que l'ordinària del BCE, de manera que el cost del finançament del deute grec a què ha de fer front el govern de Syriza es dispara. Tota la pressió passa ara a l'executiu de Tsipras i el seu ministre de Finances, Iannis Varoufakis –que avui visita Berlín– perquè negociï contra rellotge un nou rescat o un allargament del programa d'austeritat actual, que ha devastat l'economia grega. La reacció immediata ha estat una depreciació de l'euro davant el dòlar.

Syriza respon que no admet xantatges

El govern grec ha assegurat aquest dimecres que la liquiditat bancaria està garantida a través del programa d'emergència ELA. El seu portaveu, Gavril Sakelaridis, ha dit que "no hi ha cap motiu per preocupar-se" i ha titllat el gest del BCE de "pressió política". "No fem xantatges, però tampoc permetrem que ens en facin", ha dit Sakelaridis en declaracions a la televisió privada Mega.

La decisió del BCE va arribar poques hores després de la visita del ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, al president del supervisor de l'euro, Mario Draghi. El BCE justifica la seva decisió al·legant que ara mateix no pot assumir que l’avaluació del pla de rescat proposat pel govern de Tsipras acabi bé. Els bancs grecs no podran acudir al BCE i haurà de ser el banc central grec el que en tot cas faci front a la liquiditat d’emergència que necessitin les entitats financeres del país. Una situació que pot complicar, i molt, l’aplicació del programa econòmic del nou executiu grec.

El BCE, clau en la renegociació del deute

Semblava clar que, tant si al final es dissol la 'troica' com si no, Grècia havia de seguir negociant amb el Banc Central Europeu (BCE), un dels seus màxims creditors. El govern d’Alexis Tsipras n’era conscient, i per això havia enviat a Frankfurt el seu ministre de Finances, Iannis Varufakis. En la trobada, Draghi ja li va deixar clar que el BCE rebutja el pla del deute grec, que preveu una reestructuració de la cartera de títols i la petició d’un finançament pont fins que Atenes tanqui un acord amb la UE. El no de l’entitat monetària suposa una galleda d’aigua freda per als interessos del govern de Tsipras, i se suma a l’actitud negativa del govern alemany amb les propostes que el cap de l’executiu grec portarà a la cimera europea de la setmana que ve.

Per ara, els bancs grecs que no tinguin suficients garanties podran satisfer les seves necessitats de liquiditat a través del Banc de Grècia mitjançant el programa de provisió urgent de liquiditat. Els bancs de la zona de l'euro poden rebre crèdit del BCE a través de les operacions de política monetària ordinàries, però també, de forma excepcional, a través de la provisió urgent de liquiditat en cas que tinguin problemes temporals. La renúncia de requeriments mínims que estava en vigor fins a aquest dijous permetia als bancs utilitzar bons grecs en les operacions de política monetària del BCE, malgrat que no complissin els requeriments mínims de qualificació de crèdit perquè Grècia s'havia acollit a un programa de rescat.

Com que ara no és clar si Grècia s'acollirà a un nou programa de rescat europeu, el BCE ha deixat d'acceptar els bons grecs com a garantia en les seves operacions de refinançament. Els instruments afectats deixaran de ser acceptats com avals el 11 de febrer, quan venç l'actual subhasta setmanal del BCE.