El BCE inicia la retirada d'estímuls davant la recuperació econòmica i l'escalada de la inflació

Brussel·lesLa recuperació econòmica ja és prou favorable per començar a abaixar el ritme dels estímuls d'emergència que el Banc Central Europeu (BCE) va activar quan va esclatar la pandèmia de coronavirus. La institució que dirigeix Christine Lagarde ha anunciat aquest dijous que, tot i que el programa especial de compra de deute antipandèmia (PEPP) es mantindrà fins al març del 2022, ha arribat el moment de recalibrar-lo "moderadament" a la baixa, és a dir, que d'aquí a finals d'any el BCE comprarà menys bons dels que ha estat comprant fins ara. El clar rebot de les economies de l'euro i l'escalada de preus d'aquest estiu, amb una inflació que s'ha enfilat al 3% a l'eurozona, expliquen la decisió del BCE.

Aquest és un primer senyal d'optimisme, una demostració que organismes i institucions internacionals veuen la llum al final del túnel de cara a finals d'aquest any, quan es preveu recuperar els nivells econòmics prepandèmia, en un ritme més accelerat del que s'havia anticipat inicialment. Ara bé, es manté la màxima prudència perquè la pandèmia continua i poden arribar noves variants i noves onades de contagis. "Sabem que hem de continuar mantenint les condicions de finançament favorable, però amb un ritme moderadament més baix de compra de deute", ha dit Lagarde, que ha recalcat la importància d'haver escollit la paraula moderadament. D'aquí que hagi deixat clar que el BCE està preparat per prémer de nou l'accelerador si és necessari.

Fins ara, el BCE estava comprant deute per valor d'uns 80.000 milions d'euros al mes, un ritme que la institució rebaixarà a partir de l'últim trimestre d'aquest any, tot i que no concreta quin serà el nou volum de compra mensual. Els analistes, però, el situen al voltant 60.000 o 70.000 milions d'euros mensuals. Les projeccions de l'organisme que presideix Lagarde han millorat encara una mica més aquest setembre. El BCE preveu que aquest 2021 l'economia de l'eurozona repuntarà un 5%, mentre que al juny calculava que el creixement seria d'un 4,6%. De fet, el segon trimestre l'economia de la zona euro va arribar a avançar més que la de la Xina o els Estats Units. Per això Lagarde s'atreveix a començar a aixecar el peu de l'accelerador, abans fins i tot que ho hagi fet la Reserva Federal nord-americana.

Jerome Powell, homòleg de Lagarde als Estats Units, però, també marca finals d'aquest 2021 com l'horitzó per començar la retirada dels estímuls, prevista per al desembre. "Encara no hem arribat al final, ens hi estem acostant, però no hi hem arribat", ha insistit al seu torn l'expresidenta del Fons Monetari Internacional (FMI), que, malgrat haver-se avançat a la Reserva Federal, manté un discurs extremadament prudent.

L'augment dels preus té molt a veure amb aquesta decisió. La inflació va escalar fins al 3% aquest agost, principalment impulsada pels preus de l'energia. El mandat del BCE passa per mantenir l'evolució dels preus al voltant d'un 2% , un objectiu que recentment va flexibilitzar en un canvi d'estratègia que va trencar amb el dogma dels més ortodoxos i adversos a la inflació, el que es coneix com el dogma germànic. Els consellers del BCE preveuen que l'augment de la inflació sigui temporal i que comenci a reduir-se el 2022 i 2023, però el fet que escalés fins al 3% va disparar al seu torn les alarmes en un moment en què també s'han de recuperar els salaris i en què els tipus d'interès continuen en mínims històrics. De fet, aquest dijous el BCE ha decidit no tocar-los i, per tant, que continuïn en un 0% en el cas del tipus general i en l'espectre negatiu del -0,5% per a la facilitat de dipòsit, és a dir, els interessos que els bancs paguen al BCE perquè els guardi els diners en comptes d'invertir-los.

L'augment de la inflació espanta els més estrictes, però entrava dins la previsió de la majoria d'organismes internacionals, inclòs el mateix BCE. El fenomen es deu, en part, al fet que l'economia rebota amb tanta força que s'han produït els anomenats "colls d'ampolla", és a dir, problemes de subministrament de certes matèries perquè els proveïdors no poden satisfer de cop la demanda acumulada. Per això, Lagarde ha insistit que l'augment de la inflació és principalment temporal, causat en bona part per l'augment dels preus de l'energia.

Els ministres de Finances de la zona euro es reuniran de fet aquest cap de setmana amb totes aquestes bones notícies sobre la taula, que els han de permetre també començar a treure la pols a un debat de fons: l'endeutament. Si els governs d'arreu d'Europa han pogut frenar la caiguda de les seves economies és gràcies al fet que el BCE ha estat comprant el deute que emetien per poder pagar els ajuts públics. De moment, les normes de dèficit i deute estan suspeses, i continuaran així fins al 2022, però la fi de la crisi que comença a albirar-se també portarà de bracet la discussió sobre si les antigues normes fiscals serveixen en un món postpandèmic.