Draghi manté els tipus zero tot i la pujada desbocada de la inflació

Hamburg“La nostra política monetària està sent exitosa”, va presumir ahir el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. Potser sí: segons els seus càlculs, d’una banda, el creixement del PIB en la zona euro s’expandirà a un ritme de l’1,8% al 2017 i de l’1,7% al 2018, una dècima més respecte les anteriors previsions. Coincideix que la taxa d’atur és similar a la d’abans de la crisi i els riscos de deflació de fa un any ja han “desaparegut en gran mesura”. Però, d’altra banda, encara “no és hora de parlar de victòria sobre el front de la inflació”, va advertir el màxim mandatari de l’ens emissor, mentre instava a mantenir la cautela.

Per molt que les pressions de països com Alemanya per canviar l’actual política monetària siguin cada cop més insistents, no és el moment de canviar de rumb, va refermar el banquer italià. Draghi no cedeix de moment terreny als anomenats falcons, el sector dur del consell de Govern del BCE, que reclamen una política més convencional i no tan agressiva. Si bé el màxim guardià de l’euro va remarcar que no hi ha “cap crítica” dins de la institució, és notori que cada cop més polítics i economistes d’Alemanya exigeixen, davant el recent i poderós ascens de la inflació, la reducció de l’oferta de diner barat.

Sobretot són els estalviadors alemanys –diuen– els que pateixen els baixos tipus d’interès. Si bé la pressió de fora també arriba de l’altre costat de l’Atlàntic, en què la màxima responsable de la Reserva Federal dels EUA, Janet Yellen, ha anticipat que accelerar la pujada dels tipus d’interès, el BCE va refermar ahir que els manté, al seu torn, en el mínim històric del 0%. Ja fa justament un any que es va arribar a aquest mínim històric. Igualment, l’ens emissor manté en el -0,4% la facilitat de dipòsit amb què penalitza als bancs que guarden els diners a Frankfurt en comptes d’usar-los per concedir préstecs als seus clients.

En defensa del posicionament del BCE, Draghi tot just va fer alguna vaga concessió verbal als falcons: va deixar entreveure que no és d’esperar que els tipus baixin més, ni que es realitzin noves subhastes de liquiditat condicionades per als bancs i, en definitiva, tampoc es preveu prendre més accions extraordinàries de les ja anunciades, com ara l’actual pla de compra d’actius, que a partir de l’abril reduirà el seu volum a 60.000 milions d’euros al mes. “Hem retirat la referència a usar tots els instruments a la nostra disposició per assenyalar que el caràcter d’urgència ha desaparegut”, va concedir el banquer italià.

Advertència

Al mateix temps, però, el president del BCE va mantenir la seva retòrica d’advertència sobre els riscos econòmics vigents. Draghi va insistir que la pujada de la inflació registrada al febrer, quan va arribar al 2%, el seu nivell més alt en quatre anys, s’explica per l’evolució del preu del petroli. Les previsions situen la inflació en l’1,8% per al 2017 i l’1,7% per al 2018. Amb tot, si s’observen les dades de la inflació subjacent (que exclou els peus més oscil·lants, com els de l’energia), la situació és molt més delicada.

De fet, la inflació subjacent europea era de l’1,1% al gener, pràcticament el mateix nivell que un any enrere. En aquest context, va reclamar “més esforços” en polítiques financeres, al temps que va mostrar una gran confiança en l’euro “com a canal de solidaritat”. “L’euro és irrevocable”, va deixar clar Draghi.