El BCE alerta contra les pujades desmesurades dels tipus d’interès

BarcelonaFermesa sí, però sensibilitat també. La setmana passada el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, admetia que per rebaixar la inflació caldrà causar “dolor” a famílies i empreses, i aquest cap de setmana directius del Banc Central Europeu han dit que caldran “sacrificis”.

Aquest dilluns a Barcelona, però, l’economista en cap del BCE, Philip Lane, ha volgut ser menys contundent. D’una banda, s’ha mostrat decidit a combatre la inflació més alta en quatre dècades: “Com més temps tinguem una inflació tan alta, més riscos hi haurà que es quedi allà dalt”, ha dit en una trobada a la Universitat Pompeu Fabra. Però, de l’altra, ha demanat “humilitat” i anar pas a pas per no “sobrereaccionar” davant d’una situació que no es pot descartar que sigui temporal. “Als anys 70 [l’alta inflació] va ser permanent, i els que ho van veure primer la van encertar, però va ser un episodi”, ha explicat per dir que ara no necessàriament ha de ser igual.

Philip Lane, poc conegut per al gran públic, és la persona a qui més escolta Christine Lagarde, presidenta del BCE, a l’hora de prendre les decisions de política monetària. Davant d’una situació endimoniada com l’actual, la seva recepta és mantenir un ritme constant en les pujades dels tipus d’interès ("que no sigui ni massa ràpid ni massa lent") fins que s’assoleixi el nivell suficient per controlar els preus.

Precisament per trobar aquest ritme constant, Lane ha dit que caldrà anar partit a partit (o, en llenguatge del BCE, reunió a reunió). És a dir, prendre les decisions en funció de l’escenari que hi ha a cada trobada del consell de govern del BCE. Al juliol, per exemple, els tipus es van apujar en 0,5 punts percentuals. Per al setembre es podria repetir una pujada idèntica, tot i que la setmana passada alguns membres del BCE ja van començar a dir que per què no fer-la de 0,75 punts veient que la inflació no es calma. No sembla que sigui el parer de Lane: ell vol aglutinar constància amb prudència, i això es pot aconseguir fent "una sèrie de passos calibrats en lloc d'un nombre més petit de grans pujades de tipus". Resumint: millor moltes pujades de poca intensitat que poques de gran magnitud. Això permet corregir el tret si cal, ha explicat.

El fet que el BCE prengui les decisions “reunió a reunió” suposa un cop de timó respecte a la política que ha aplicat en els últims nou anys. El 2013 el banc –presidit llavors per Mario Draghi– va començar a aplicar el que s’anomenava forward guidance (orientació futura). Això significava que el BCE anticipava què faria en el futur i en el seu dia la seva introducció va ser innovadora perquè, fins aleshores, el banc no avançava mai quines decisions aplicaria. Segons Lane, allò va ser útil en un moment en què els tipus estaven en mínims històrics, però, a mesura que ens allunyem d’aquell escenari i ens endinsem en un entorn molt més canviant, cal recuperar les decisions pas a pas.

El problema de l'energia

El problema principal dels bancs centrals és que la pujada de la inflació està originada directament i de forma fonamental pels preus de l’energia, com acredita un estudi recent de l’FMI, en el qual es constata com més de la meitat de l’IPC en molts països de la UE s’explica per aquest factor. “El tema principal és què passa al mercat energètic”, ha respost Lane quan li han demanat per les perspectives de futur de l’IPC. “Ha viscut una pujada gegant. ¿És per causa de les polítiques del BCE? És per altres factors?”, s’ha preguntat retòricament.

En els 22 anys que fa que el BCE supervisa la moneda única europea, no s’ha trobat mai una crisi com aquesta, però Lane ha deixat clar que el banc farà el que calgui per controlar els preus. “És una part central del nostre mandat: estabilitat dels preus. El BCE va ser dissenyat perquè l’alta inflació no persistís”.