El BCE accelera la retirada d'estímuls per frenar la pujada dels preus

BarcelonaEl Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que accelera la retirada dels estímuls a l'economia amb l'objectiu de fer front a les pujades de preu recents. En un comunicat posterior a la reunió del consell de govern, la institució ha indicat que, tot i mantenir en mínims històrics del 0% els tipus d'interès, reduirà el ritme de compra de deute públic. La resta d'estímuls monetaris continuaran sense canvis.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha indicat que la invasió russa d'Ucraïna és un "moment decisiu per a Europa" i ha comportat una disrupció de les previsions de l'organisme de cara al futur. Ha reconegut, de fet, que l'encariment de l'energia arran de la guerra ha obligat l'organisme monetari a prendre mesures. Fins ara, el BCE havia anat amb cautela a l'hora de retirar els estímuls aprovats amb l'esclat de la pandèmia, amb l'argument que l'economia de la zona euro no estava plenament recuperada i que la inflació era temporal, fruit d'un encariment puntual de l'energia –sobretot l'electricitat– i dels problemes de desabastiment i de logística que afectaven les cadenes de producció internacionals de la indústria.

Però amb el nou escenari bèl·lic i les sancions a Rússia, el consell de govern de la institució preveu que les pujades de preus s'allargaran i s'enquistaran. Això es deu al fet que, si acaba persistint, l'encariment de l'energia es traduirà en pujades generalitzades de preus a tota l'economia, perquè augmenten els costos de transport i de producció a les empreses. A més, una inflació elevada, tot i afavorir les persones o institucions endeutades (com ara el govern espanyol), també implica una caiguda del consum de les famílies, perquè els sous dels treballadors no augmenten al mateix ritme que els preus.

Així, el BCE manté la idea de finalitzar el programa extraordinari d'adquisició de bons PEPP, creat amb l'esclat de la pandèmia, a finals del març. Per suavitzar la transició, el desembre passat l'organisme va decidir apujar les compres de deute en el seu programa habitual, anomenat APP. En un principi, la idea del BCE era incrementar les adquisicions de l'APP dels 20.000 milions actuals als 40.000 milions mensuals durant el segon trimestre del 2022, 30.000 milions durant el tercer trimestre i acabar amb un retorn als 20.000 milions per mes al quart trimestre. Amb l'última reunió del consell de govern, el ritme de retirada augmenta: a l'abril es destinaran 40.000 milions i al maig 30.000 milions, per tornar als nivells actuals ja al juny. És a dir, de retirar totalment els estímuls a finals de setembre es passa a retirar-los a finals de maig. Mentre es mantinguin els estímuls, Lagarde no té previst apujar els tipus d'interès.

De cara al tercer trimestre, el BCE deixa la porta oberta a nous estímuls depenent de com evolucioni la guerra a Ucraïna, el preu de l'energia i el creixement en general de l'economia.

"No estem desaccelerant"

Cal tenir en compte que aquestes compres de bons es fan amb diners de nova creació que emet el BCE i té com a objectiu abocar liquiditat al sistema financer i a l'economia en general per estimular el consum i, de retruc, el creixement. Les compres de deute públic mantenen baixos els tipus d'interès que paguen els governs estatals per endeutar-se, la qual cosa els ajuda a poder gastar més per ajudar l'economia productiva i les famílies. La contrapartida d'aquestes emissions de diners via adquisicions de bons és que hi ha més liquiditat al sistema i, per tant, pugen els preus dels béns i serveis de consum, la qual cosa explica la decisió del banc central.

Malgrat l'evident reducció de les compres de deute, Lagarde ha negat en la roda de premsa posterior a la reunió que hagi escurçat el calendari d'ajudes a l'economia. "No estem de cap manera accelerant la retirada d'estímuls", ha dit la presidenta, que ha afegit que el BCE està "confirmant la seva aproximació pas a pas" a la situació d'augment de preus i de recuperació de l'economia després de la pandèmia.

Davant d'aquesta situació, el BCE ha reduït la projecció de creixement a la zona euro del 4,2% al 3,7% per al 2022, i del 2,9% al 2,8% per al 2023, mentre que ha augmentat les de la inflació, que passen del 3,2% al 5,1% d'enguany i de l'1,8% al 2,1% l'any vinent. L'objectiu del BCE a llarg termini és que els preus creixin lleugerament per sota del 2%.

La presidenta ha atribuït els canvis de l'impacte de la guerra tant a una frenada de l'activitat econòmica que moderarà el ritme de creixement com a l'encariment de l'energia, perquè Europa té una forta dependència del gas i del petroli russos. En canvi, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, ha tret importància a l'impacte de les sancions al sector financer rus. "Rússia és important en termes d'energia", ha dit l'exministre espanyol, però en canvi la presència dels bancs europeus al país és "molt limitada".

Sense pujades de tipus

Amb l'excepció del programa d'adquisició de deute, la resta de polítiques del BCE es mantenen sense canvis. El consell de govern ha deixat els tipus d'interès al 0% en el cas del tipus bàsic, al 0,25% per a préstecs a la banca a curt termini i al -0,5% per al dipòsit de les entitats financeres, en tots els casos els mínims històrics als quals es troben des de fa anys. Així mateix, també continua sense canvis el programa TLTRO-III, l'anomenada barra lliure a la banca, que permet a les entitats financeres obtenir crèdit barat a canvi de facilitar préstecs a empreses i famílies.