BBVA - Sabadell: claus d’una operació “dolenta per a Catalunya”

BarcelonaEls més de 6.000 treballadors que té el Banc Sabadell a Catalunya i alguns dels més de 5.000 que hi té el BBVA van viure ahir una jornada laboral dura. L’anunci de les negociacions de fusió entre les dues entitats obre un escenari clar des del punt de vista laboral: hi haurà duplicitats de treballadors per a idèntiques funcions i, per tant, retallades.

Les fusions bancàries es fan sobre el principi de sumar els clients de dues entitats per gestionar-los amb només una part del personal, i això comporta passar la tisora a les plantilles. “Ni sentit industrial, ni res, això són ximpleries d’Esade”, explicava un banquer veterà ahir a l’ARA. “El mercat només compra les operacions que comporten molta pèrdua de llocs de treball, i això és el que passarà”, afegia aquesta veu. I malauradament, entre el BBVA (606 oficines a Catalunya) i el Sabadell (478), tenen una implantació que si van junts no tindrà sentit.

Per als treballadors que mantinguin la feina l’operació és una molt bona notícia, igual que per al Banc Sabadell, que necessita l’operació arran de la seva deriva a borsa. El problema és que qui seguirà al tauler de joc no serà el Sabadell. Diferents fonts consultades ahir per aquest diari confirmaven aquest pronòstic de preocupació.

“Ho estem perdent tot”, es lamentava un veterà de l’Íbex-35. “És molt mala notícia per a Catalunya, per a l’economia catalana”, afegia. Un altre veterà del sector hi coincidia. “No només és una mala notícia per al Principat, sinó especialment per als treballadors”. Una tercera veu es lamentava que la destinació del centenari Banc Sabadell hagi sigut aquesta: “Amb el Santander hauria sigut molt millor, però el mercat vol operacions contundents des del punt de vista de l’ocupació, i aquesta ho era més”.

Expectativa d’una seu catalana

Aquestes veus coincideixen en apuntar les diferències d’un Banc Sabadell absorbit pel BBVA amb l’actual Seat. L’empresa d’automoció està al 100% en mans d’un propietari alemany, però té a Catalunya la cúpula directiva, les seus operatives i productives i els centres de decisió, cosa que repercuteix positivament en el conjunt del país no només pel que fa a l’ocupació, sinó també en aspectes menys visibles com les decisions d’inversió. A això s’hi afegeix un altre matís: el Sabadell és un banc, i com a tal, és un facilitador econòmic per a moltes empreses. La pèrdua de la proximitat al centre de decisió pot repercutir en el conjunt de l’economia.

Fonts coneixedores de les negociacions asseguraven que, malgrat tot, el BBVA mantindrà a Catalunya com a mínim una part de les centrals del banc català, molt reconegut pel seu sistema de gestió i funcionament comercial. Això permetria que l’entitat tingués seus a Biscaia, Madrid i Barcelona, seguint el recorregut històric de les seves grans fusions. Però ningú no s’atreveix a entrar en detalls. Fonts oficials del BBVA manifestaven que “tot és massa incipient” per parlar d’una seu catalana.

A l’espera que es conegui la lletra petita, el cert és que el BBVA ha obtingut la peça més ambicionada pels grans bancs espanyols (juntament amb Bankia, que era l’entitat més solvent en termes de capital gràcies a la injecció de diners públics que va necessitar). Del Banc Sabadell se’n destaquen dos aspectes: d’una banda la seva gran cartera de pimes, en un negoci històricament més rendible que el de particulars. En segon lloc, el Sabadell té una gran implantació a l’arc mediterrani, considerat la zona de més puixança econòmica d’Espanya. A més de Catalunya, l’entitat presidida per Josep Oliu és molt important al País Valencià després de l’adquisició de la controvertida CAM.

Cal recordar que el Banc Sabadell és la quarta empresa catalana pel que fa a facturació, per darrere de Naturgy, CaixaBank i Seat.

Remuntar a la borsa

Amb l’operació, que formalment es diu que s’està negociant però que segons els experts és ferma perquè les fusions només es comuniquen una vegada hi ha la decisió presa de tirar-la endavant, les dues entitats volen posar punt final al seu via crucis borsari. Des de l’1 de gener del 2008, el banc català ha perdut el 75% de la seva cotització, i el BBVA ha patit una caiguda de més de la meitat del seu valor borsari en el mateix període. Amb aquesta operació, doncs, tots dos esperen ser més creïbles a ulls dels mercats.