BBVA negocia amb el Banc Sabadell per ser líder a Catalunya

Les dues entitats ja parlen sobre una operació que pot representar un punt final per a la quarta empresa catalana

Carlos Torres, president del BBVA, i Josep Oliu, president del Sabadell.
Albert Martín
16/11/2020
4 min

BarcelonaLa quarta empresa més gran de Catalunya pot deixar de ser catalana molt aviat. El BBVA i el Banc Sabadell van confirmar ahir a la tarda el rum-rum que des de feia dies circulava pel sector financer en el sentit que exploren una fusió. El terme fusió, però, és poc exacte respecte al que passa en aquests casos, i la realitat és crua: l’entitat més necessitada de l’operació és ara la catalana, que és, a més, la més petita. Així, el Banc Sabadell serà absorbit per un banc que amb la compra podrà discutir el liderat de CaixaBank a Catalunya i qüestionarà també la històrica supremacia del Santander com a entitat financera espanyola més gran.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El banc d’origen vallesà presidit per Josep Oliu ha resistit 74 dies des que CaixaBank li va guanyar la partida i va anunciar que adquiria Bankia. La forta davallada de l’entitat catalana en borsa ha propiciat que en les últimes setmanes el banc encetés nous plans de reducció de costos, i ja té una retallada de la plantilla en marxa. Però ni al sector ni als mercats els va convèncer aquest intent d’obtenir una pròrroga abans d’una operació que estava cantada: “Com més temps guanyi, més temps perd”, deia una font fa només unes setmanes.

Perduda l’oportunitat de Bankia (l’única que li permetia mantenir la catalanitat d’un banc fundat el 1881), no hi havia cap bona solució per al banc. I s’ha donat el que es veia com a més probable i el que segons els analistes té més sentit econòmic. El BBVA, amb reminiscències biscaïnes però ja completament madrileny, es quedarà el Sabadell si no hi ha entrebancs, i completarà la seva tenaç aposta per Catalunya.

El rei de les caixes catalanes

Des de l’inici de la Gran Recessió el 2008, el banc que ara presideix Carlos Torres ha estat la destinació de sis de les deu antigues caixes catalanes. Si es completa aquesta operació, cauria la setena (Penedès, ja dins el Sabadell), a més d’un banc reconegut per la seva bona gestió i un perfil molt orientat a empreses. No hi ha dades gaire fiables de les quotes que té cada banc a Catalunya, però es pot afirmar que el BBVA i el Sabadell s’acostarien molt o fins i tot superarien CaixaBank al Principat. Una dada ho prova: l’entitat de l’estrella, comptant-hi Bankia, té el 37% de les oficines que hi ha a Catalunya. El BBVA en té un 25%, i el Sabadell un 16% més, amb la qual cosa la seva suma la convertiria en líder en aquest paràmetre.

Si el BBVA i el Banc Sabadell culminen la fusió, es produirà durant mesos el dolorós procés de retallada de personal (que en última instància és el que dona sentit a aquesta mena de fusions: més clients, però amb els mateixos treballadors), que afectarà sense cap mena de dubte les oficines però que amb tota probabilitat també afectarà els serveis centrals. El Sabadell té a Catalunya, on hi haurà més baixes, 3.305 treballadors, i més de 16.000 a Espanya. I des d’aquest punt de vista, és molt el que l’economia catalana hi té a perdre.

D’una banda, perquè està en risc un centre de decisió d’una de les escasses grans empreses que té Catalunya. De l’altra, perquè els llocs de feina de qualitat que es perdran difícilment es recuperaran en altres empreses. La simbòlica qüestió de la marca Banca Sabadell no ha estat discutida, encara, però els precedents més recents (Unnim i CatalunyaCaixa) no deixen cap mena de dubte: després d’una breu transició, si el BBVA manté la seva pràctica habitual, la històrica marca catalana desapareixerà.

BBVA es ven la filial dels EUA

El banc que presideix Carlos Torres, a més, sembla anar per feina: ahir mateix es desprenia de la seva filial nord-americana per 9.700 milions d’euros, en una operació que allibera per a l’entitat 8.500 milions que podrà fer servir per a la compra del Sabadell i també per afrontar les despeses de la fusió.

El molt probable final del Sabadell com a entitat independent arriba en un moment en què tot el sector ha estat durament colpejat pel context: d’una banda, la nova crisi derivada de la pandèmia redueix les expectatives de negoci. De l’altra, ha garantit que els tipus d’interès a mínim -el gran problema dels bancs- seguiran com estan durant potser una dècada més.

Però el Sabadell ha patit més que la resta de bancs. D’una banda, perquè va apostar per comprar TSB al Regne Unit sense saber que el Brexit tiraria endavant, en un gir dels esdeveniments que ha estat un llast constant en borsa. A més, els problemes en aquella integració informàtica han pesat des d’aleshores, en termes d’imatge i de rendibilitat.

Hi ha altres factors que cal tenir en compte: fa dos mesos, quan CaixaBank i Bankia ocupaven els titulars, al sector financer sospiraven dient que el Sabadell tenia “l’oportunitat de passar el rasclet entre els clients de les dues entitats” per fer un salt de creixement. Però afirmaven, a continuació, que això era difícil: “Oliu i [el conseller delegat, Jaume] Guardiola estan esgotats”, coincideixen diferents veus. És el preu, potser, d’haver estat la parella més estable de tota la banca espanyola (des del 2007 estan junts).

Els mercats celebraven ahir el que pot ser una de les pitjors notícies per a l’economia catalana en molt de temps: el Sabadell pujava un 24%, i el BBVA, un 15%.

stats