La batalla pels convenis, mig guanyada a Catalunya

Barcelona"És la primera vegada que abans d'una manifestació ja hem aconseguit una part dels objectius". Amb aquesta frase, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha resumit l'estat d'ànim que es barrejava entre els manifestants en la concentració que ha reunit a Barcelona més de 15.000 persones (segons les dades dels sindicats) per reivindicar el desbloqueig definitiu de desenes de convenis col·lectius.

La UGT i CCOO han reivindicat el triomf de la pressió exercida les darreres setmanes sobre les patronals catalanes Foment del Treball i Pimec per arribar a un acord definitiu que passi per prorrogar els convenis que ja han vençut i s'estan renegociant, i que forci la via d'un arbitratge independent i obligatori en els casos de divisió més greus.

Madrid ha passat per davant a l'hora d'anunciar un pacte –que se signa aquest divendres– entre la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i les centrals dels sindicats majoritaris, però els termes de l'acord estatal, segons asseguraven ahir els sindicats catalans, són els mateixos que hi ha sobre la taula de negociació a Catalunya des de fa mesos.

De fet, són les pròrrogues pactades en la indústria del metall catalana o en el col·lectiu de flequers el que ha permès la pau social en aquests sectors. A aquests pactes i a d'altres que s'han succeït els últims dies es referia el secretari de la UGT quan treia pit per l'efecte positiu que han tingut la mobilització i la pressió dels treballadors.

La patronal Foment del Treball ha respost amb comunicat en que assegura la seva predisposició a arribar a un acord ben aviat i lamenta que fins ara no hagi estat possible tot i la intervenció de la Generalitat en diverses reunions.

"Si estan preparats per signar, que demà portin les plomes carregades", ha desafiat el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. Per ell, les últimes reunions han servit perquè la patronal jugués a despistar i acabés resistint-se a signar uns termes d'acord que ara la CEOE aconsella subscriure a nivell estatal.

La trobada d'aquest divendres entre sindicats i patronals catalanes –amb representants del departament d'Empresa i Ocupació– pot ser clau per acostar l'entesa i rebaixar la tensió, que s'ha traduït en les mobilitzacions, aturades, vagues sectorials i manifestacions en diverses ciutats aquest dijous.

L'acord ha de donar oxigen a la negociació amb pròrrogues automàtiques que impedeixin que els convenis s'esvaeixin a partir del 7 de juliol i els treballadors passin a dependre dels mínims legals que dicta l'Estatut dels treballadors. "Si ens hem de posar a negociar salaris a partir del mínim legal de 650 euros, això serà una catàstrofe", ha advertit el secretari general de la UGT.

Diàspora de protestes

La manifestació de Barcelona, convocada per CCOO, la UGT i la USOC, ha reunit unes 15.000 persones, segons els sindicats. Entre la multitud s'hi podien llegir pancartes en què se simulaven làpides que auguraven el risc de mort de convenis a sectors com el transport per carretera, el lleure educatiu, les residències de la tercera edat i un llarg etcètera de convenis sectorials que poden desaparèixer al juliol en aplicació de la reforma laboral.

Els límits que va posar la nova llei a la ultraactivitat dicten que si un conveni caduca només hi ha un any per renegociar-lo abans no quedi sense cap efecte i els treballadors perdin l'empara. "Estem parlant del risc de perdre drets conquerits amb l'esforç de molts anys", ha lamentat Álvarez, que ha instat la patronal a "treure's del cap" que la negociació col·lectiva acabi anul·lada per decret.

Els nivells de mobilització han estat dispars segons l'estat de crispació i el pols de la negociació. Així, mentre el transport per carretera i el del lleure educatiu han fet vaga (la del transport continuarà divendres), d'altres com el de les masses congelades, el comerç tèxtil o la neteja, entre molts altres, han protagonitzat aturades puntuals i accions de protesta al davant de comerços o seus de les patronals del sector.