Barcelona-València en 20 minuts

València“El corredor mediterrani hauria de ser un Hyperloop. Tardaríem 20 minuts a cobrir els 350 quilòmetres que separen València de Barcelona”. Ho diu Daniel Orient, enginyer aeronàutic i director tècnic d’Hyperloop UPV, l’equip d’estudiants de la Universitat Politècnica de València que ha desenvolupat el primer prototip espanyol de l’Hyperloop, un innovador sistema de transport terrestre de passatgers i mercaderies que pot arribar a velocitats de 1.000 quilòmetres per hora i que podria estar llest en deu anys. “No pots construir el futur amb trens del segle passat”, proclama aquest noi de 24 anys, que acaba d’aterrar a València procedent de Los Angeles. “Si vols apostar per una infraestructura nova, cal apostar també per una tecnologia nova”, declara a aquest diari.

A Califòrnia, ell i 24 companys més han presentat una càpsula o vagó del que és, en la seva opinió, el mitjà de transport del futur, un sistema híbrid a cavall entre l’avió i el tren que no necessita raïls per desplaçar-se perquè levita per l’interior de tubs al buit semblants als que s’utilitzen als supermercats per succionar els diners.

L’Hyperloop podria assolir una velocitat quasi transsònica, que deixa molt enrere el tren bala japonès -actualment el més ràpid del món i que circula a 600 quilòmetres per hora- i que permetria connectar els ports d’Algesires i d’Hamburg en tres hores, o el de Barcelona i el de València en només vint minuts. De fet, el gran avantatge de l’Hyperloop és l’econòmic. “Els costos d’infraestructura són similars als de l’alta velocitat”, afirma Orient. “Els d’explotació, en canvi, són molt baixos perquè com que no hi ha cap fricció el manteniment de les pistes o tubs és molt barat i el cost energètic també es redueix -subratlla-. Tota la inversió en tecnologia es destina a l’interior dels vagons. No cal preocupar-se per dissenys aerodinàmics”.

El cost de construir-lo

Construir un quilòmetre d’Hyperloop té un cost estimat de 17 milions d’euros, segons diversos estudis d’impacte econòmic, el més conegut dels quals és l’elaborat pel multimilionari Elon Musk, cofundador de PayPal i Tesla i el veritable impulsor d’aquesta tecnologia que podria revolucionar la indústria i les connexions amb els nuclis urbans. L’empresa espacial de Musk, SpaceX, ha sigut l’encarregada de convocar diverses competicions universitàries per accelerar el projecte Hyperloop, i és en una d’aquestes en la qual els estudiants de la UPV han participat.

A principis d’any l’equip va guanyar el premi al millor disseny i al millor subsistema de propulsió en l’SpaceX Hyperloop Design Weekend, i va ser seleccionat entre més de 300 universitats de tot el món per participar en la Pod Competiton II. A l’agost, els joves emprenedors han posat a prova a les instal·lacions de SpaceX la primera versió experimental de l’Hyperloop Atlantic II, un pod (o mòdul) de dos metres de llarg per un i mig d’alt, totalment autònom i que levita gràcies a uns esquís formats per imants de neodimi amb baix consum energètic.

El carenat i el xassís fan servir materials de la indústria aeroespacial per reduir el pes i augmentar al màxim la resistència, mentre que el control del prototip es realitza amb un sistema de navegació amb més de 50 sensors i tecnologies de big data, que asseguren un funcionament a prova d’errors.

Per construir-lo, els estudiants valencians es van associar amb companys de la Universitat de Purdue (Indiana) i van comptar amb l’ajuda de 50 empreses patrocinadores, entre les quals Altran, una de les grans consultores tecnològiques europees, Istobal i Mahle, que han aportat els 100.000 euros que ha costat el mòdul.

L’Hyperloop Atlantic II, tot i no ser el guanyador de la competició, va passar tots els tests i va quedar entre els deu primers. La seva velocitat actual és de 200 quilòmetres per hora, mentre que el pod guanyador, dissenyat per l’equip alemany de la Universitat Tècnica de Munic, va arribar a 300.

“Estem molt satisfets del resultat i de l’experiència”, afirma Orient. “La nostra intenció és seguir treballant i fer millores per anar acostant-nos a poc a poc als 1.000 quilòmetres per hora”, conclou. La càpsula que els ha donat fama i alegries creua ara mateix l’oceà Atlàntic rumb al port de València i serà presentada al públic a mitjans d’octubre. Ara l’objectiu de l’equip és liderar el projecte Hyperloop a Europa, pensant també en l’Horitzó 2020, un programa d’ajudes europees a projectes que impulsen l’economia i la tecnologia sostenibles al Vell Continent.