Barcelona: la ‘start-up’ atrau la multinacional
La infraestructura existent i els baixos costos capten l’atenció dels grans grups per crear ‘hubs’ tecnològics a la capital catalana
BarcelonaHi ha pocs dubtes que Barcelona s’ha erigit en els últims anys en un dels grans hubs tecnològics europeus. Més de 30.000 professionals, 1.200 start-ups, 210 milions d’euros invertits (a tot Catalunya) pel capital risc el 2017. Els experts del sector acostumen a mirar amb molt de respecte l’Atomico Report per veure quin és l’estat de salut d’aquest àmbit econòmic, però un dels seus rànquings situa Barcelona com la tercera millor ciutat per emprendre. Només Londres i Berlín estan per sobre. Però en els últims temps hi ha una cosa que està canviant. Barcelona no és interessant només per a les empreses que comencen. Les grans també hi han posat el focus.
Microsoft obrirà un laboratori quàntic. Lidl vol centrar el seu negoci d’e-commerce a la capital catalana. Chartboost, fundada per catalans, hi muntarà un centre d’enginyeria. Asics ultima un centre d’innovació. L’activitat de tecnologies de la informació del líder mundial de l’alimentació, Nestlé, radicada fins ara a Suïssa, s’ubicarà al centre digital que ja té a Esplugues de Llobregat. I un altre gegant europeu, el grup assegurador Allianz, muntarà un hub informàtic a la capital catalana, com revelava l’ARA dijous.
A principis dels anys 2000, quan Barcelona somiava encara a jugar cert paper en el sector financer, es venia la pretensió -des de les administracions- de captar centres operatius d’àmbits molt concrets de les grans companyies. La tímida iniciativa no va reeixir i l’eclosió del sistema de caixes d’estalvis va acabar definitivament amb aquella pretensió. Però el que no van aconseguir ni entitats bancàries ni asseguradores, ara ho estan aconseguint les empreses nadiues tecnològiques, que s’han convertit en un imant per a les multinacionals. És un procés de baix cap a dalt.
Hi ha un factor que ho fa possible: l’efecte seu no és tan rellevant en l’era digital, on la creació de comunitat hi té molt a dir. Si la tecnologia té alguna cosa positiva és que, malgrat els lideratges parcials, cap ciutat té un monopoli. Malgrat que Madrid compta amb molts més professionals que Barcelona en el sector, la seva comunitat -el nombre d’empreses, centres de recerca i inversors que interactuen entre ells-és molt similar: un 31,7% a la capital espanyola per un 29,4% a la capital catalana, segons les dades d’Atomico. Uns 42.000 protagonistes entre tots dos.
El temps dirà si el sorpasso tecnològic definitiu és possible. Però Miquel Martí, conseller delegat de Barcelona Tech City, creu que l’actual èxit de la capital catalana es va forjar ara fa 25 anys i que fins ara ha acumulat més de 50 casos d’èxit, entre els quals es podrien enumerar Social Point, Privalia i Trovit, per esmentar-ne només tres. “Si ara venen empreses grans és perquè hi ha un efecte crida i perquè els nostres enginyers no tenen res a envejar als que es formen en altres bandes del món”, explica Martí, que destaca que les grans infraestructures científiques com el supercomputador Mare Nostrum, els centres de seqüenciació o el mateix sincrotró també hi juguen un paper important. “Són necessàries i totalment imprescindibles, perquè ens permeten generar talent de casa però també atreure’l de fora”, hi coincideix Sergi Figuerola, director de tecnologia de la Fundació i2CAT, un centre de recerca que impulsa la recerca en temes d’internet i que s’està convertint en un actiu desenvolupador de la tecnologia 5G. La infraestructura que siguin capaços de generar, diu, jugarà un paper tractor similar al de les grans instal·lacions ja existents per a empreses.
Josep Lladós, professor d’economia de la Universitat Oberta de Catalunya, assenyala que Barcelona és un lloc on les multinacionals poden trobar “els recursos tecnològics que necessiten i que, si no hi són, es poden crear o portar de fora”. L’ecosistema de què el sector parla habitualment es refereix a aquesta base tecnològica com a imprescindible i apunten que el Mobile World Congress també ha contribuït al desenvolupament. Figuerola llança una pregunta: “Si el Mobile es fes a la Xina, quants catalans hi anirien? Amb sort, un 5% dels que hi van ara”, i això suma en un sector on no sobra cap idea. Esteban Redolfi, director executiu del 4 Years From Now, el saló de start-ups que se celebra en paral·lel al Mobile, afegeix que l’èxit barceloní té molt a veure amb “l’aterratge suau” de multinacionals que faciliten administracions i associacions del sector, “persones concretes, amb noms i cognoms i telèfons mòbils sempre disponibles per ajudar les grans corporacions que miren cap aquí i que ens visiten”.
Els costos
Però que ningú s’enganyi, Barcelona, per a les empreses, té altres atractius no tan desitjables socialment. Una persona que s’ha encarregat de buscar gent per a un petit hub tecnològic i que ara començarà a fer el mateix per un altre de més gran deia dijous: “Barcelona et permet fitxar gent i abaratir els costos de contractació fins a un 30% respecte a altres places europees”. I continuava: hi ha professionals d’altres ciutats que, atrets pels tòpics barcelonins, estan disposats fins i tot a venir renunciant a una part del seu salari sabent que aquí el cost de la vida també és inferior .
Barcelona té un problema per oferir espais a les grans companyies que volen instal·lar-s’hi. “No comencen per menys de 1.500 metres quadrats”, indica Marie Laure Fenet, directora d’oficines de la consultora Savills Aguirre Newman. Competence Call Center, l’empresa que treballarà per a Facebook, ha llogat 9.000 metres quadrats d’oficines i Lidl, 3.200 metres quadrats.
Això sí, Barcelona ofereix un avantatge en el preu de les oficines respecte a altres ciutats rivals. Per exemple, el preu del lloguer del metre quadrat a la zona del 22@ pot oscil·lar entre 19 i 17 euros, quan a París es pot arribar a uns 40 euros en una zona equivalent. Les tensions del mercat pressionaran els preus a l’alça. I aquest avantatge competitiu s’anirà acabant. Algun dia.
Miquel Martí, Barcelona Tech City
Un emprenedor nord-americà de visita a Barcelona deia a Miquel Martí aquesta setmana: “Barcelona és millor que San Francisco: és més competitiva, s’hi viu millor i es pot anar caminant a tot arreu”. El conseller delegat del Barcelona Tech City està convençut que la capital catalana té un ecosistema prou sòlid per triomfar, amb l’existència d’infraestructures que no hi ha en altres ciutats i amb àmbits d’especialització, com les ciències de la vida, que poden convertir-se en un ganxo per a empreses. L’arribada de grans empreses, per a ell, és una gran notícia, perquè confirma que existeix un efecte crida des de Barcelona. I les grans empreses tenen un cosa: “S’atreuen les unes
a les altres”.
Esteban Redolfi, Director Executiu a 4YFN
En la seva opinió, l’èxit de Barcelona s’explica en part pel seu gran teixit associatiu, que contribueix a captar inversions, ajudar-les en els seus aterratges i fer relacions un cop estan implantades. Destaca el fet que a la capital catalana s’instal·li talent capaç de generar coneixement i, sobretot, de compartir-lo. I destaca la importància d’una instal·lació com el Pier01, el hub tecnològic desenvolupat per Barcelona Tech City i en el qual conviuen projectes internacionals d’àmbits diversos. Forbes el situa entre els cinc millors del món. Redolfi ho posa en context amb un enginy com el ratolí, que es va desenvolupar després que Xerox compartís innovacions que tenia però que no sabia com aplicar. “L’èxit no és tenir el millor del món en un despatx, sinó barrejar el talent”, diu.
Josep Lladó, professor d'Economia a la UOC
“Les empreses no es localitzen en un lloc on no trobin recursos estratègics. Barcelona els té i és un lloc on, si no existeixen, es poden portar”, afirma el professor de la UOC, que subratlla el fet que Barcelona estigui adquirint expertesa en aquest àmbit. Afirma, però, que els avantatges en preus que ofereix Barcelona es poden acabar esgotant, cosa que suposarà una pèrdua d’atractiu. Per això reclama que s’activi el mercat d’habitatge social".