Un 50% més que a Madrid: Barcelona és la segona ciutat d'Espanya amb l'aigua més cara
Només a Múrcia el preu és més car que a la capital catalana, on els ciutadans paguen un 50% més que els madrilenys en el rebut de l'aigua
BarcelonaBarcelona és la segona ciutat de l'estat espanyol on l'aigua és més cara, tan sols per darrere de Múrcia i seguida de prop per Cadis. Tal com detalla un informe fet públic aquest dijous per la federació d'associacions de consumidors Facua-Consumidors en Acció i recollit per Europa Press, els ciutadans de la capital catalana paguen una mitjana mensual de 23,49 euros pel consum d'aigua, mentre que a Valladolid o Saragossa tan sols en paguen 11,31.
Precisament, aquestes dues ciutats són les que paguen menys per l'aigua que consumeixen de tot l'Estat. Les segueixen de prop Salamanca (12,5 €), Pamplona (13,3 €), Logronyo (13,6 €) i Castelló (13,85 €). A diferència de Barcelona, Madrid és la vuitena ciutat on l'aigua és més barata, amb una mitjana mensual de 15,74 euros per habitant.
Segons la plataforma de consumidors, les diferències en el preu de l'aigua entre una ciutat i l'altra poden arribar a suposar variacions de 453 euros anuals per a una vivenda amb un consum de 10 metres cúbics mensuals. Els preus de l'informe inclouen els cànons i recàrrecs que s'apliquen a moltes ciutats, a més a més del cost del sanejament de l'aigua, una de les principals operacions a les quals es destinen els impostos dels ciutadans. Per contra, els preus de l'informe no contemplen l'IVA ni les tarifes per lloguer i manteniment de comptadors, per la qual cosa la diferència podria augmentar.
Tot i així, l'estudi assenyala que, respecte de l'any 2014, 10 de les 28 ciutats analitzades no van incrementar el preu de l'aiguadurant l'any 2015, entre les quals hi ha Bilbao, la Corunya o Valladolid. Per contra, les que han experimentat un creixement més elevat del preu han estat Alacant, Barcelona i Jaén. Concretament, el preu mitjà de l'aigua a Catalunya s'ha dispatrat un 66% entre l'any 2009 i 2014, en plena crisi econòmica.
En aquesta línia, Facua ha volgut recordar que els increments de tarifa no tan sols poden respondre a les pujades aprovades per les empreses subministradores d'aigua, als augments dels cànons o a taxes addicionals de nivell local, provincial o autonòmic. A més a més, l'organització de consumidors ha expressat que el preu de l'aigua ha d'avançar cap a la facturació per habitant i la penalització econòmica de les persones que tinguin un consum excessiu. En la mateixa línia, han reclamat reduccions en el preu de l'aigua per a habitatges on resideixin més de tres persones, en concepte de família nombrosa.
A més a més, Facua ha reclamat l'aplicació de tarifes de caràcter social per a col·lectius desafavorits i ha recordat que l'aigua ha sigut declarada dret humà per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Alhora, ha expressat la necessitat que ajuntaments i entitats gestores escoltin les associacions de consumidors a l'hora de dissenyar les tarifes i d'aprovar-les.