Barcelona i Madrid, els obstacles del 'Màlaga Valley'

BarcelonaMaig del 2007. La televisió malaguenya obre els informatius explicant la fita: el congrés Mundo Internet s’està celebrant en aquesta capital andalusa, i no a Madrid, com havia fet durant anys. “És la primera iniciativa que neix del projecte Malaga Valley E27”, explica el presentador. El selecte grup d’empresaris a què es refereix és un club amb pocs mesos de vida que, diuen, pretén convertir el municipi en el Silicon Valley europeu. Catorze anys després encara no ho ha aconseguit, però la idea ja no sembla del tot impossible.

Sobretot des que al febrer Google va anunciar que obriria un centre d’excel·lència per a la ciberseguretat a Màlaga. Després, Vodafone ha dit que hi col·locarà un centre de desenvolupament de noves tecnologies. I, tot això, sumat al laboratori dedicat al 5G que ja hi tenen Telefónica, Ericsson i Seat, al futur primer centre d’intel·ligència artificial de la japonesa TDK i a les més de 600 empreses que hi ha al parc tecnològic de Màlaga. 

No és estrany, doncs, que aquesta tendència hagi posat en alerta determinats sectors de Barcelona. “Compte, perquè pot començar a menjar-li terreny”, alerta una veu. 

El professor col·laborador dels estudis de dret de la UOC i advocat especialitzat en el sector digital Sergio de Juan-Creix no ho descarta, encara que amb molts matisos: el més important és que Barcelona li porta molt d’avantatge. A més, com en tants altres sectors, el rival habitual és Madrid.

Tot i això, aquest docent admet que Màlaga té ingredients per guanyar-se un lloc al taulell de joc de la indústria digital. Diu que la inestabilitat política i els cridaners aldarulls dels últims anys poden haver restat atractiu internacional a Barcelona. “No és que hi hagi un èxode [d’empreses] cap a Màlaga, però és una alternativa”, raona De Juan-Creix. Sobretot perquè a aquesta capital andalusa hi ha diners: “No hi predomina el perfil business angel, però hi ha inversió”.

El poder de les grans capitals

L’últim informe d’Acció sosté que Barcelona continua sent el quart punt europeu més estratègic en termes de start-ups i la segona destinació preferida entre aquestes empreses per instal·lar-s’hi. És també, segons dades d’aquesta agència pública, la tercera ciutat europea on més rondes de finançament es tanquen.

Per a Albert Torruella, professor a la UB i responsable d’emprenedoria corporativa d’Acció, a més d’això hi ha tota una sèrie d’indicadors que demostren que Màlaga encara és lluny de rivalitzar amb Barcelona o Madrid. Per exemple, que la majoria d’ofertes de feina tecnològiques que apareixen a Infojobs siguin d'aquestes dues capitals, igual que a LinkedIn, on la diferència és de 400 i 450, respectivament, a 40. 

“Poques vegades un territori que no ha tingut tradició tecnològica de sobte ha sobrepassat territoris que fa dècades o segles que són epicentres de desenvolupament d’innovació”, argumenta Paloma Fernández, catedràtica d’història econòmica i de negocis també a la UB. “El mateix Silicon Valley va néixer en un entorn de gran desenvolupament tecnològic”, recorda.

Segons aquesta especialista, un entorn així no es crea a través de pactes entre governs i empreses, per molt que siguin Google o Facebook. De fet, més que intenció de fer indústria, el que ella veu en aquests moviments és voluntat de fer mercat en un lloc de clima privilegiat i sous còmodes de pagar.

“És cert que la independència, el covid i la crisi econòmica pressionen per desincentivar la inversió de grans tecnològiques [a Barcelona]”, admet Fernández. Però un cop es vagi posant tot a lloc, diu, pesarà la competitivitat de la capital catalana: ser a prop de França, un sistema universitari més sofisticat, un sistema institucional més atractiu i inversors més educats en el món tech.

“És més possible que una start-up se sostingui a Barcelona que a Màlaga”, conclou: “Per tant, ¿Màlaga farà ombra a Barcelona? Rotundament no”.