Ofensiva a Londres per vendre la marca Barcelona

LondresAutobusos i cabines de telèfon vermells. Pluja i molt de trànsit. La típica estampa londinenca només s'interromp per uns 350 anuncis blaus, repartits pel mobiliari urbà de tota la ciutat. Anuncien Barcelona i formen part d'una estratègia per vendre la capital catalana al cor d'Anglaterra.

L'associació Barcelona Global, entitat que aglutina dos centenars d'empreses, universitats, escoles de negocis i centres de recerca, desembarca a Londres sota el paraigua d'un esdeveniment que han anomenat Barcelona London Day. Cinquanta líders de diferents sectors s'han dedicat a explicar, durant dos dies, "per què Barcelona". Els objectius de la trobada els recita Pau Guardans, president de la institució: Barcelona és i vol seguir sent una gran capital global; és, a més, molt més que la seva conjuntura política; i se l'ha de reivindicar com a important 'hub' científic, emprenedor i inversor.

"Londres no té la necessitat d'explicar-se sobre si hi ha Brexit o no hi ha Brexit, però Barcelona sí que tenia aquesta necessitat [amb el Procés]", diu Guardans una estona abans que comencin oficialment les xerrades. L'esdeveniment, matisa, no ha d'aportar resultats immediats, ni tampoc una inversió puntual. L'objectiu, més aviat, és fer quallar un relat sobre la ciutat.

Tot i això, el primer anunci de la jornada és la creació, al setembre, d'una agència de promoció de "la inversió, el turisme de qualitat i el talent" a Barcelona i per a Barcelona. Un dels objectius: que la capital catalana no torni a ser rebutjada com a lloc d'emplaçament d'importants seus, com va passar amb l'Agència Europea del Medicament.

Xerrades en cinc emplaçaments clau

Com si d'una gimcana es tractés, les conferències es duen a terme en llocs ben diversos, començant per la seu londinenca del Banc Sabadell. "Barcelona és una gran ciutat, amb grans projectes i bona gent, i està realment preparada per als canvis socials i tecnològics", sosté Josep Oliu, president de l'entitat bancària.

Al seu torn, Marc Puig, president del grup perfumer que porta el seu cognom, exposa el seu cas com a història paradigmàtica de les possibilitats que té Barcelona. Puig, afirma, és "una companyia a escala global, que es troba entre la cinquena i la sisena posició del món en el seu sector i està assentada a Barcelona". Hi insisteix el director general de Barcelona Global, Mateu Hernández, a continuació: "Es pot ser un líder global, com ho és Puig, situat a Barcelona".

La Barcelona artística

Roca Gallery, el psicodèlic 'showroom' que l'empresa de sanitaris Roca té a Londres, és el lloc triat per traslladar la reflexió en l'àmbit de la arquitectura. La mateixa idea, en aquest cas vinguda de tres arquitectes que no són nascuts a Catalunya, però que han triat Barcelona com a ciutat per establir-se i enviar els seus dissenys al món (Benedetta Tagliabue, que treballat en el Parlament escocès; Fermín Vázquez, amb la torre Forma a São Paulo, i Gabriele Schiavon, amb un dels restaurants que Nando Jubany té a Singapur). El sopar posterior, al Hovarda, restaurant dissenyat pel català Lázaro Rosa-Violán; de postres, un 'cheesecake' d'Albert Adrià, que també hi és; fins i tot els còctels els ha preparat Manel Vehí, reputat expert cocteler originari de la Costa Brava.

L'endemà, la White Chapel londinenca acull una ferma defensa de la música clàssica i, en general, de l'art barceloní, per allò d'explicar a Europa que la ciutat és molt més que 'sangría y olé'. Posteriorment, a The Royal Society, es parlarà de la importància de la recerca i la ciència fetes a Barcelona.

De l'èxit total de l'aventura en dependrà que l'experiència es repliqui a altres ciutats europees. Però Barcelona Global, diuen els seus responsables, ja pensa en París, Berlín i en trobar un model per fer el salt a Nova York.