El lloguer es dispara un 50%

BarcelonaEl preu dels pisos de lloguer a Espanya s’ha disparat un 50% de mitjana des dels mínims de la crisi, l’any 2013, fins al maig del 2019. Ho recull un informe elaborat pel Banc d’Espanya, que destaca que Palma i Barcelona, lideren l’augment. A més, la manca de nou habitatge protegit i la precarietat laboral, especialment entre els més joves, ha portat a Espanya a situar-se en els primer llocs del estats membres de l’OCDE on les famílies han de fer un esforç més gran per pagar el pis.

Els autors de l’estudi, els economistes David López-Rodríguez i María de los Llanos Matea, reconeixen, tanmateix, la dificultat d’establir el preu del lloguer, i basen part de l’estudi en els preus de l’oferta d’habitatge de lloguer. Basant-se en aquests preus d’oferta, el document constata que, establint l’índex 100 a l’inici del 2014, el preu del lloguer actual se situa per sobre de 150, quan abans de la crisi se situava entre 120 i 130. Per tant, els lloguers són més cars ara que abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. No obstant, hi ha grans diferències: les pujades més fortes s’han produït a les grans capitals, amb Barcelona al capdavant, seguida de Madrid i València, i en ciutats turístiques.

Respecte a Barcelona, el Banc d’Espanya constata que el fort augment de preus va començar abans que a Madrid i que, a més, s’ha encomanat a municipis de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet, Sant Cugat, Gavà, Cerdanyola o Santa Coloma de Gramenet. A més, els preus van pujar de manera més forta al centre i a l’Eixample, i ho van fer menys als districtes amb rendes més elevades, com Sarrià-Sant Gervasi o les Corts. També es constata que mentre a Madrid –amb preus inferiors encara als de Barcelona– el lloguer continua pujant amb força, en el cas de Barcelona, on l’augment es va anticipar en el temps, ara es detecta un alentiment.

L’informe indica que el fort augment dels preus va coincidir amb un important creixement de la rendibilitat. “L’increment de la rendibilitat del lloguer i, per tant, del seu atractiu d’inversió, coincideix amb l’entrada de nous operadors”, indiquen els autors, en una clara referència a l’aparició de socimis. “Tot i que a Espanya les societats dedicades al lloguer representaven aproximadament un 10% dels habitatges de lloguer el 2018, enfront de la majoria, que són de particulars, la seva presència a les grans ciutats és rellevant i mostra un pes creixent en la nova oferta de lloguer”, diu el Banc d’Espanya. I indica, per exemple, que a Barcelona el 25% del mercat de lloguer residencial està en mans de persones jurídiques.

Lloguer turístic

El Banc d’Espanya repassa les diferents causes de l’augment dels preus del lloguer. A l’increment de la rendibilitat per als propietaris s’hi afegeix un factor amb més pes en algunes ciutats, com Barcelona, que és el lloguer turístic. Un altre dels factors que ha fet augmentar els preus és l’increment de la demanda. Amb la crisi, més famílies han anat a viure de lloguer, malgrat que Espanya se situa a la cua dels països d’Europa en aquest aspecte. Mentre a Alemanya quasi el 49% de l’habitatge és de lloguer, a Espanya ho és només el 24%. Però abans de la crisi ho era poc més del 19%. S’ha passat de 2,4 milions de famílies que vivien de lloguer el 2008 a més de tres milions deu anys després, un increment impulsat pels joves. Entre les famílies de persones de 30 a 44 anys, les que vivien de lloguer el 2018 eren un 29,9%, quan el 2010 només eren el 19,1%.

Més habitatge de lloguer

Un dels factors que ha fet augmentar els preus és l'increment de la demanda. Amb la crisi, més famílies han anat a viure de lloguer, malgrat que Espanya se situa a la cua dels països d'Europa en aquest aspecte. Així, mentre a Alemanya quasi el 49% de l'habitatge és de lloguer, a Espanya ho és només el 24%. Però abans de la crisi ho era poc més del 19%. S'ha passat de 2,4 milions de famílies que vivien de lloguer el 2008 a més de tres milions deu anys després.

Un increment de quasi cinc punts que ha impulsat la gent jove. Entre les famílies formades per persones de 30 a 44 anys, les que vivien de lloguer el 2018 eren un 29,9%, mentre que el 2010 només eren el 19,1%.

Menys habitatge protegit

El Banc d'Espanya destaca, a més, que des de l'any 2013 hi ha hagut "una caiguda significativa" de nous habitatges de protecció oficial. Entre el 1995 i el 2012 la mitjana de nous habitatges protegits se situava en uns 60.000 a l'any, però ara la mitjana està per sota de les 10.000 a l'any.

A més, s'indica que, d'aquests habitatges protegits, al voltant del 20% són per llogar. "El reduït pes del lloguer en els habitatges de protecció oficial i la tendència a la seva reducció en termes quantitatius en els últims anys són compatibles amb la disminució del pes del lloguer social a Espanya en relació amb el que té en altres economies de la Unió Europea", indica l'article del Banc d'Espanya.

Més esforç per pagar el lloguer

Aquesta situació d'augment de preus i menys habitatge protegit té una conseqüència. Espanya se situa entre els estats de la Unió Europea que exigeix més esforç a les famílies per pagar el lloguer. Segons dades del 2014, a Espanya una de cada quatre famílies destinaven més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer, quan la mitjana a la OCDE és molt inferior, del 13,1%.

Però aquest esforç és més elevat entre les famílies desafavorides. En el primer quintil de famílies amb menys ingressos, dues de cada tres destinaven més del 40% dels seus ingressos al lloguer, un percentatge que entre els països de l'OCDE només supera Grècia, per sobre del 65%.

L'informe del Banc d'Espanya conclou que durant la crisi hi ha hagut un augment de la demanda de pisos de lloguer, mentre que l'oferta s'ha mantingut molt rígida tot i l'entrada de les socimis; si a això hi sumem les mancances de l'oferta pública, tot plegat ha implicat un augment de preus.

Entre les causes de l'augment de la demanda, el Banc d'Espanya assenyala que, tot i la recuperació econòmica, els ingressos, sobretot dels més joves, estan limitats per la temporalitat, la parcialitat de les jornades i una taxa d'atur encara elevada, cosa que fa augmentar el nombre de persones que busquen pis de lloguer i no de compra.