Els banquers i els supersous que critica el govern espanyol

BarcelonaCaixaBank i el BBVA han anunciat acomiadaments massius en els últims dies i el govern espanyol ha demanat responsabilitat a les entitats financeres. A més, la vicepresidenta i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha introduït un nou element al debat: ha contraposat els acomiadaments a l’elevat sou que cobren els banquers, que, per cert, formen part d’un sector en gran part rescatat amb diners públics durant l’anterior crisi.

Calviño va ser clara. Va dir que els sous dels directius de la banca “són innaceptables” i que al govern li preocupen les altes retribucions fixes i els bonus que guanyen aquests directius. De fet, va dir, el govern de Pedro Sánchez ha traslladat aquesta preocupació al Banc d’Espanya. “Són unes remuneracions que no es corresponen, en absolut, amb la situació econòmica del nostre país, i menys encara en entitats que estan anunciant fortes retallades de personal i el tancament d’oficines”, va argumentar. 

Els banquers ja s’han defensat. L’any 2020 la gran majoria van cobrar menys que el 2019 amb motiu de la pandèmia. El conseller delegat del Santander, José Antonio Álvarez, ha sortit en defensa del sector. Els seus arguments és basen en el fet que l’esquema de remuneracions a la banca és el més regulat que hi ha, amb una directiva comunitària que estableix diferiments de fins a cinc anys en la remuneració variable. Una mesura que intenta evitar prendre massa risc per disparar els guanys o la cotització a curt termini, a les quals habitualment va lligada la part variable del sou.

Álvarez, com a directiu del banc espanyol més internacionalitzat, va esgrimir un altre argument: aquest esquema de retribucions diferides només és vàlid per a bancs europeus. Per tant, el Santander l'ha d’aplicar en mercats on és present, com Mèxic, el Brasil o els Estats Units, on els seus competidors no tenen aquest topall, cosa que els dificulta fitxar bons executius en els mercats d’aquests països. També argumenta que els bancs espanyols tenen un sistema de governança fort i que les remuneracions “els acaben establint els òrgans de govern en funció del que diu el mercat”.

Un any de pèrdues

Els consells d’administració del bancs que formen part de l’Íbex-35 –els sis grans– es van repartir el 2020 poc més de 66,4 milions d’euros, un 5,6% menys que el 2019. En total, són 96 persones. Al capdavant, hi ha la presidenta del Satander, Ana Botín, que va guanyar quasi 8,1 milions d’euros, 5,3 en metàl·lic i la resta per altres conceptes. Entre els presidents d’empreses de l’Íbex-35 no ocupa el primer lloc. Per davant té José Manuel Entrecanales, d’Acciona (35 milions) i Ignacio Sánchez-Galán, d’Iberdrola (11,8 milions). Botín ocupa el tercer calaix del podi. Malgrat la reducció de la retribució respecte a l’any anterior, el cert és que els consellers dels grans bancs van cobrar en conjunt més de 66 milions en un any en què la banca espanyola va registrar unes pèrdues globals de 6.955 milions d’euros, segons les dades de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), en contraposició al 2019, quan va guanyar 11.547 milions.

Nadia Calviño va apel·lar al Banc d’Espanya, però la supervisió dels grans bancs correspon al Banc Central Europeu (BCE). L’organisme que presideix Christine Lagarde té la competència sobre les polítiques de remuneració i pot limitar la part variable en determinades situacions, però no la fixa. Aquesta competència la va exercir el 2020 en forma de recomanació amb motiu de la pandèmia, demanant la supressió dels dividends i la reducció de la retribució variable (o diferir el seu cobrament en el temps).

Però la capacitat legal del govern per limitar la remuneració dels banquers és dubtosa. L’executiu del PP la va exercir en el cas de les entitats rescatades —per això els representants de Bankia surten els últims al rànquing—, però seria difícil posar un límit per llei a la resta. El topall a les rescatades va limitar el sou de José Ignacio Goirigolzarri com a president de Bankia a mig milió. Com a president de CaixaBank, multiplicarà per més de tres la seva retribució anual, fins als 1,65 milions (més 200.000 euros en variables segons el compliment dels objectius), si ho aprova la junta d’accionistes.

Però al marge dels consells d’administració, la banca també paga bé altres professionals. L’Autoritat Bancària Europea (EBA), fa cada any un estudi. L’últim, amb dades del 2018, indica que a Espanya hi havia 167 banquers que cobraven més d’un milió, quan el 2017 eren 161, i el 2016, 152. La retribució mitjana d’aquestes 167 persones el 2018 va ser de 2,09 milions, la cinquena més alta d’Europa. 

El sindicat CCOO va estudiar la diferència de sous al sector el 2018 i va concloure que els banquers més ben pagats cobraven de mitjana 179 vegades més que els empleats més mal pagats i 37 vegades més que la mitjana de la plantilla.