L'inspector del Banc d'Espanya: "Vam advertir que Bankia era una màquina de perdre diners"
José Antonio Casaus declara que ja s'havia avisat el supervisor que l'entitat era inviable
MadridJosé Antonio Casaus, l'inspector més important de Caja Madrid, el hòlding BFA i Bankia, ha declarat aquest dilluns en qualitat de testimoni i durant gairebé dues hores davant el jutge Fernando Andreu. La seva és l'última del cicle de declaracions d'alts càrrecs del Banc d'Espanya, en què, entre altres coses, ha assenyalat: "vam avisar els nostres caps que Bankia era inviable. Era una màquina de perdre diners i la sortida a borsa no solucionaria els problemes. Es més, vam advertir que acabaria sent nacionalitzada".
Casaus, que ja fa més de vint anys que treballa al Banc d'Espanya, ha confirmat que en diversos correus electrònics va avisar els seus caps de la situació. El seu testimoni el converteix en testimoni de càrrec, tant contra Francisco Celma, soci auditor de Deloitte, com de la mateixa firma auditora que en va ser el supervisor extern (i presumptament independent) dels comptes de Bankia i de Caja Madrid. A més, també és testimoni contra el Banc d'Espanya, els directius del qual han intentat justificar la sortida a borsa en les declaracions que van fer a finals de juliol. Fins ara, el jutge ha rebutjat imputar (investigar segons la reforma de la llei) els directius del Banc d'Espanya a petició del fiscal Alejandro Luzón.
El misteriós cas de la fallida de Bankia Segons ha explicat Casaus en resposta al lletrat que representa l'acusació popular, Andrés Herzog, la rendibilitat de Bankia era "zero". De fet, la tendència era negativa. No hi havia diners, "ni un sol euro", per sanejar crèdits. Casaus no només ha apuntat que l'entitat era "inviable" sinó que també ha precisat que la sortida a borsa no resoldria els problemes (com sembla que pretenia la cúpula del Banc d'Espanya) i que acabaria sent nacionalitzada.
Aquesta va ser "capçalera" de la inspecció a Caja Madrid, més tard, el desembre del 2010, "capçalera" també del grup BFA, resultat de la integració de set caixes d'estalvi i finalment el responsable en el moment de la reformulació dels comptes (maig 2012) va assenyalar que un any abans Bankia havia arribat a "un punt de no retorn" que la governança de la institució requeria més credibilitat i honradesa, i que la viabilitat estava en qüestió.
6.913 milions en provisions inexistents
En aquell temps Casaus es va entrevistar amb Rodrigo Rato, aleshores president de Bankia, i segons va quedar recollit en un informe trimestral de seguiment, el llavors home fort estava d'acord amb el diagnòstic dels inspectors. Segons ha apuntat, faltaven provisions (diners que es preparen per cobrir pèrdues) per valor de 16.000 milions.
Sobre la fase anterior a la sortida a borsa, Casaus va assenyalar que les valoracions fetes per l'empresa Analistes Financers Internacionals (AFI) per tal de fer la integració de les set caixes d'estalvi no reflecteixen la realitat. "El paper ho va aguantar tot", ha respost a Herzog. I en preguntar a què feia referència ha aclarit que "es tractava d'estimacions molt optimistes".
El fiscal Alejandro Luzón, que es va adherir a la petició de declaració de Casaus per part d'Herzog, va indagar sobre les presumptes provisions genèriques pendents d'assignació, les denominades 'pepes', que segons el comunicat de sortida a borsa que va aprovar la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ascendia a 6.913 milions. Aquestes provisions, segons els pèrits judicials, els inspectors del Banc d'Espanya Víctor Sánchez i Antoni Busquets, en realitat no existien.
Casaus ha dit que la seva missió no era opinar sobre temes comptables, però ha recalcat que no sabia on havien estat comptabilitzades les provisions pendents d'assignar ni si quedaven correctament registrades.
El fiscal Luzón, que sembla haver cregut la versió dels directius del Banc d'Espanya, buscava una afirmació rotunda de Casaus sobre l'existència real d'aquestes provisions que els pèrits neguen.
Però Casaus ni ha pogut ni ha volgut satisfer l'ansietat del fiscal. Luzón ha preguntat, gairebé inquisitivament, com era possible que no sabés on estaven comptabilitzades les provisions, i Casaus ha puntualitzat que no tenien transcendència econòmica.
El jutge ha hagut de donar un cop de mà a l'inspector davant el fiscal, instant-lo respondre el que sabia. Casaus ha respost que si el fiscal pretenia un peritatge, ell mateix podia encarregar-se'n. El jutge ha aclarit que la seva missió era com a testimoni, no com a pèrit.