Bankia es queda BMN i deixa només onze grans bancs a Espanya

BarcelonaFa una dècada les entitats bancàries mitjanes i grans que hi havia a Espanya es comptaven per dotzenes: n’hi havia 62 i entre totes no van ser capaces de preveure la bombolla del totxo que va portar a la crisi i va purgar el sector. L’escenari s’ha anat simplificant des d’aleshores, i des d’ahir, amb la fusió entre Bankia i BMN, ja es pot explicar el mercat financer espanyol amb una alineació de futbol, on cada entitat seria un jugador -ja només en queden 11-. Aquesta operació, entre entitats públiques -després del rescat que van viure les dues amb diner públic-, té conseqüències que afectaran molt, més enllà dels seus treballadors i clients. I les raons que ho expliquen són diverses.

Un banquer ambiciós

Goirigolzarri fuig de la cotilla europea i creix de cop un 36%

En els cercles financers espanyols es repeteix sovint una màxima: que el discret José Ignacio Goirigolzarri és el millor banquer d’Espanya. Però el cert és que el president de Bankia, defenestrat en el seu dia del BBVA, porta anys pilotant una nau que té limitadors de velocitat instal·lats: des del rescat amb diner públic de 22.500 milions, ha hagut d’operar amb moltes limitacions de Brussel·les. D’entrada, no podia comprar altres bancs. I només ara comença a plantejar-se el seu retorn al sector immobiliari.

Aquesta fusió (autoritzada explícitament per Europa) permet a Bankia créixer un 36% en nombre d’oficines i preveu augmentar els seus beneficis un 16% a curt termini amb la unió de Sa Nostra, Caja Murcia i Caja Granada. Això, segons fonts de Bankia, suposa un bon encaix geogràfic. La quarta entitat d’Espanya es reforça així i copia, finalment, el creixement inorgànic dels seus competidors.

El problema de la mida

Els requisits del BCE ofeguen ‘els set nans’ i BMN

Entre les grans entitats espanyoles hi ha gradacions. BMN formava part del grup de set bancs anomenat els set nans, un grup d’entitats que ara queda en sis i que està patint especialment la nova regulació bancària.

Les exigències del Banc Central Europeu (BCE) pel que fa a coixins de capital i a compliment normatiu en un context de tipus en mínims han dificultat molt la tasca d’unes entitats que no tenen el múscul per resistir dels gegants del sector. BMN evita ara aquesta situació, que ofega també la resta d’entitats mitjanes i que recentment ha disparat els rumors entorn a Liberbank.

L’interès de Guindos

El ministre vol fer caixa i ho veu ara més fàcil

La principal arma que té el govern per recuperar una part dels diners que va abocar per salvar els bancs (més de 57.000 milions d’euros) és la venda de Bankia. I el ministeri d’Economia té el convenciment que fusionant Bankia i BMN en una entitat més potent recuperarà més diners. Ahir, d’entrada, les accions de Bankia van pujar un 3,5% -va ser el valor de l’Íbex-35 que va viure una millor jornada- i va fer que el FROB -que té el 67% de la nova entitat- guanyés 300 milions d’euros en un sol dia. Aquest any, Bankia ha vist que el preu de l’acció pujava un 10%. La privatització de Bankia estava prevista per a finals d’aquest any però el govern ha allargat el termini fins al 2019.

Goirigolzarri té la mateixa opinió optimista que Guindos. Ahir, després de l’acord, aclaria que l’operació no suposa cap venda de cap tipus: “El FROB [el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària a través del qual el govern controla els bancs rescatats] no es ven res, l’únic que fa és canviar l’estructura jurídica”. En la seva opinió, amb el canvi, “el nou actiu té una capacitat de crear valor superior a la que tenien les dues entitats per separat”. Goirigolzarri també va afirmar que l’operació va en la línia de “la normalització del projecte” i va assegurar que “tot el que sigui privatitzar és bo”.

Més gran, més rendible

Hi haurà reestructuració i s’espera guanyar un 16% més

La nova entitat tindrà 660 noves oficines i 38.000 milions més d’euros en actius. BMN és líder a Múrcia, Granada i les Balears, on té quotes de mercat superiors al 30% a Granada i Múrcia, i del 25% a les Balears. A més, amb la fusió, el volum de crèdits de Bankia s’incrementarà un 20%, i el de dipòsits, un 28%. A més, l’entitat serà més rendible perquè aplicarà retallades en els departaments que tingui duplicats, per valor d’uns 334 milions d’euros.

Competència en risc

Una economia en mans de cinc grans bancs

Les entitats de defensa del consumidor i de la competència no són les úniques que alerten de l’excessiu poder de la banca espanyola. El mateix Goirigolzarri admetia la setmana passada que a Espanya ja no hi ha marge per a més fusions: les principals entitats concentren el 72% del crèdit, un percentatge que a la resta de països europeus és molt més baix: a França o Alemanya està per sota del 50%. “No veig que un escenari amb menys de quatre o cinc grans bancs sigui bo per a Espanya”, admetia.

LES CLAUS

1. Per què s’han fusionat Bankia i BMN?

Per un conjunt de raons. La més important és que el govern espanyol creu que amb una fusió té més possibilitats de recuperar diners públics quan vengui Bankia. Però també cal tenir en compte altres factors: que el banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri té vocació de creixement, l’encaix geogràfic amb BMN i les dificultats que travessava BMN (com totes les altres entitats petites d’Espanya) amb l’actual normativa europea.

2. Què aporta BMN a Bankia?

Augmenta un 36% el nombre d’oficines totals de Bankia, fins a les 2.515, però sobretot rellança el banc en tres zones on tenia molt poc pes: les Balears, Múrcia i Granada. En el primer cas, pel pes històric de Sa Nostra, BMN hi tenia una quota de mercat superior al 25%. A Múrcia i Granada estava per sobre del 30%. BMN també aporta 38.000 milions d’euros més en actius.

3. Què és el que l’Estat pot recuperar amb Bankia?

En el seu dia l’Estat va injectar 57.000 milions a les entitats espanyoles per evitar que fessin fallida. La part més important que pot recuperar de diners dels contribuents és la de Bankia: el FROB, l’organisme públic que gestiona els bancs rescatats, és propietari del 67% de la nova entitat que forma juntament amb BMN. A Bankia l’Estat s’hi va deixar 22.500 milions i actualment la part del banc que pertany al FROB està valorada per sobre dels 8.300 milions. Per recuperar el total de la inversió, Bankia s’hauria d’acostar a un preu per acció d’11 euros, quan avui està per sobre dels 4.

4. Ha perdut valor el FROB amb l’operació?

No. El FROB ahir no es va vendre BMN, sinó que el va traspassar a un altre dels actius que controla (Bankia). Sí que és cert que en el seu moment va injectar 1.645 milions a BMN i ahir ho valorava en 825 milions, cosa que deixa la participació de l’Estat en 536 milions, 1.100 menys que els que va aportar.

5. Quan es vendrà Bankia?

L’Estat ha ajornat el termini límit per vendre el banc fins a finals del 2019 per poder recuperar més valor.