Bandera blanca d’Uber i Airbnb
Els gegants de l’economia col·laborativa canvien d’estratègia i s’ofereixen a col·laborar amb els governs
ParísA París és legal dormir en un apartament d’Airbnb sense cap llicència i a la zona més turística, moure’s per la ciutat amb un conductor d’Uber o Drive -la seva còpia francesa- i fer-se portar un menú de restaurant per UberEats. Cap d’aquestes tres activitats es pot fer ara a Barcelona. Plataformes com Uber i Airbnb han provocat que les principals capitals d’arreu del món, inclosa la de Catalunya, hagin de repensar les seves normatives turístiques i de transport privat, i algunes ho han fet més de pressa que d’altres. Al mateix temps, però, aquestes dues multinacionals de l’economia col·laborativa són conscients que necessiten una bona relació amb els responsables de repensar aquestes lleis perquè els siguin favorables.
Per això aquesta setmana tant la plataforma de lloguer de pisos i habitacions entre particulars Airbnb com la de conductors Uber han cedit una mica i han volgut llançar un missatge de pau a les administracions per garantir la seva continuïtat a les ciutats on ja operen i poder fer-ho allà on no se’ls permet actualment. “Volem establir acords amb les ciutats i hem d’aconseguir que la regulació ens tingui en compte perquè el homesharing és aquí per quedar-s’hi”, afirma Belinda Johnson, responsable del departament legal d’Airbnb, a la trobada internacional d’amfitrions d’aquesta plataforma que ha tingut lloc aquesta setmana a París. Al mateix temps, la plataforma de conductors Uber reconeixia els seus errors i anunciava un replantejament del negoci a Espanya, que passa per operar exclusivament amb xofers autònoms i que tinguin llicència de vehicle amb conductor (VTC).
La seva cara més amable
La coneguda pressió d’Uber als conductors per fer un mínim de viatges o el fet que un mateix propietari pogués oferir nombrosos apartaments simultàniament a Airbnb (fet que pot provocar l’encariment del preu dels lloguers d’algunes ciutats o zones) ha posat en entredit últimament que a aquests negocis se’ls pugui englobar sota l’etiqueta d’economia col·laborativa.
Enmig de tot això, Uber té diversos processos judicials oberts en diversos països pel seu servei d’UberPop, que posa en contacte conductors particulars (sense llicència) amb usuaris que necessiten un transport. Uber ha negat sempre les acusacions i s’ha desvinculat de qualsevol responsabilitat. Airbnb, en canvi, havia mostrat una actitud més pròxima a les autoritats, reconeixent algunes responsabilitats fins a aconseguir (també gràcies a fortes campanyes publicitàries i a la pressió dels seus grups d’amfitrions) tancar acords amb capitals com París, Amsterdam i Nova York.
Però Barcelona, i per extensió Catalunya i Espanya, encara és una de les seves assignatures pendents. Airbnb s’enfronta a una proposta de decret llei de la Generalitat de Catalunya, que els considera més a prop d’una activitat professional que no del lloguer entre particulars. I mentre insisteix a defensar que el model ideal és el d’Amsterdam o París (on sí que té un paraigua legal), Airbnb opta per acostar encara més la seva posició a la de l’Ajuntament de Barcelona i es compromet a limitar el nombre d’anuncis d’un mateix particular i a oferir informació sobre la seva activitat, a més d’haver incorporat recentment assegurances i serveis d’atenció 24 hores.
Per la seva banda, Uber sembla que ha pres el camí d’Airbnb a Espanya i opta per començar a mostrar una cara més amable. “Potser no vam enfocar bé l’entrada al mercat espanyol”, va admetre un portaveu de la companyia a l’ARA. El cas d’Uber, però, és més complicat a Espanya perquè les llicències que li permetrien operar legalment són molt limitades i només n’hi ha una per cada 30 taxistes. Per això, Uber ha fet el mateix que ja fa Airbnb a les seves principals ciutats i ha presentat un informe en què defensa l’impacte positiu que tindria sobre l’economia la liberalització de llicències de conductors. En la seva opinió, permetria crear 30.000 llocs de treball en dos anys a Espanya.
Uber es presenta, doncs, com a solució per a un dels problemes d’Espanya, l’ocupació, i sembla que coincideix amb Brian Chesky, cofundador d’Airbnb, que afirmava aquesta setmana a París que se’ls malinterpreta i que “no són part del problema sinó de la solució”.