BarcelonaLa banca espanyola i l’europea no han de patir per quina seria la seva resposta davant una possible recessió. O això, almenys, afirmen els tests d’estrès publicats aquest divendres per l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès).
Inscriu-te a la newsletter Rato i la nostra condemnaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Els bancs en conjunt mostren una proporció més alta de capital propi amb què farien front a una crisi. I les grans conclusions es completen amb un punt d’alarma: la banca espanyola presenta una solvència força allunyada de l’europea.
El Banc Central Europeu (BCE) va celebrar que els 33 bancs més grans de la zona euro hagin augmentat “la seva capacitat de resistència a pertorbacions financeres en els últims dos anys”. Tot i que el pitjor escenari de caiguda del PIB era més advers que el del 2016, la mitjana de les entitats es va situar en un nivell de capitalització del 9,9%, enfront del 8,8% d’aleshores. Cap dels 48 bancs examinats ha obtingut un suspens (menys d’un 5,5% de capital) en el pitjor escenari, tot i que oficialment no hi havia una puntuació mínima que marqués l’aprovat.
Entre el mig centenar de bancs examinats, els que van presentar coixins de capital més elevats van ser l’alemany NRW.Bank, amb un 33,9%; l’holandès Bank Nederlandse Gemeenten, amb un 22,3%, i el suec Swedbank, amb un 21,98%. Les pitjors marques van correspondre al britànic Barclays, amb un 6,3%, l’italià BPM (6,6%) i el també britànic Lloyds (6,8%).
Els espanyols aproven, però se situen a prop dels cuers: en aquest mateix escenari de màxima dificultat, el més capitalitzat és el Santander, amb un 9,2%. El segueix el català CaixaBank, amb un 9,1%. Immediatament per darrere arriba el BBVA (8,8%), i el menys capitalitzat dels quatre és el català Sabadell, que tindria un 7,6% de capital en aquest escenari advers. Bankia va quedar exempt dels exàmens perquè està en plena fusió amb BMN. Malgrat això, Bankia era l’entitat espanyola més solvent en els últims tests que es van fer, els del 2016.
Una de les males notícies que deixen aquests tests per a la banca espanyola és precisament la distància a què està de la mitjana europea. Si el conjunt de bancs europeus té un capital propi en el pitjor escenari del 10,1%, els espanyols es queden en un 8,6%. Aquests percentatges corresponen a la quantitat de recursos propis a què podrien recórrer en cas d’extrema necessitat els bancs sobre el total dels seus actius. I el pitjor escenari que es preveu inclou una caiguda acumulada del PIB durant tres anys de fins a un 2,7% a l’any, un augment de l’atur de fins al 9,7% a Europa el 2020, una inflació que ronda l’1,7% i caigudes de prop del 20% en el preu dels immobles.
Proves sota sospita
Els tests d’estrès, que suposen per als bancs enormes maldecaps en termes de regulació i un enorme risc en matèria de possible impacte borsari, van fracassar repetidament en el passat a l’hora de detectar la mala salut de les entitats.
Les primeres edicions d’aquests exàmens (el 2009 i el 2010) no van identificar la falta de capitalització sistèmica dels bancs europeus, ni la crisi d’entitats irlandeses que va arrossegar el país a demanar el rescat. El 2011 tampoc no va detectar les greus dificultats de la banca espanyola (amb Bankia i CatalunyaCaixa al capdavant) ni de la xipriota.
Així com el 2014 les proves de resistència es van saldar amb 25 bancs suspesos, el 2016 només va quedar assenyalat el Monte dei Paschi di Siena. En aquella ocasió, el Banco Popular, que desapareixeria només 10 mesos després per una hemorràgia de dipòsits, aprovava sobradament.
En qualsevol cas, els resultats suposen un alleugeriment per als bancs espanyols a només tres dies del transcendental ple del Suprem en què es discutirà sobre les despeses d’establiment de la hipoteca. L’organisme ha de decidir si són els clients qui han de seguir fent-hi front, com passava fins ara, o si ho han d’assumir els bancs, com va dictar el tribunal ara fa dues setmanes abans que la decisió fos congelada. La reunió serà clau també per saber què passa de manera retroactiva, en una decisió que segons alguns analistes podria costar a la banca espanyola fins a 4.000 milions d’euros. Anticipant-se a tot plegat, el Banc d’Espanya celebrava ahir la “resistència considerable” de les entitats.
Satisfacció generalitzada al sector
CaixaBank s’estrena en els tests sense Criteria
El procés que ha portat a terme Criteria reduint la seva participació a CaixaBank per deslligar la seva sort del banc en cas de crisi ha fet que l’anàlisi de l’EBA només hagi afectat el banc que presideix Jordi Gual i no el braç inversor de La Caixa. CaixaBank ha obtingut la segona millor nota entre els bancs espanyols amb un 9,1% de capital propi.
El Banc Sabadell rep un nou aval després d’un moment de debilitat
Fa només dues setmanes el Banc Sabadell fregava una situació de veritable debilitat amb la seva acció lleugerament per sobre de l’euro. La caiguda havia tingut a veure amb la decisió del Tribunal Suprem de carregar les despeses d’hipoteques als bancs. Però els seus resultats del tercer trimestre i la nota d’ahir (7,6% de capital) li donen oxigen.
La banca espanyola millora però queda lluny de l’europea
El conjunt de bancs espanyols ha millorat la seva posició respecte al pitjor escenari amb un 8,6% de mitjana, però queda lluny del 10,1% de mitjana de les entitats europees. Aquest resultat s’ha obtingut malgrat que Bankia, considerat el banc espanyol més solvent, no ha participat en els tests perquè està en plena fusió amb BMN.
Cap suspens i millora generalitzada a Europa
Les 48 entitats analitzades a Europa en aquests tests han quedat per sobre del 5,5% de capitalització en què se situava l’aprovat oficiós. Malgrat això, n’hi ha hagut que els han passat per poc: el britànic Barclays té un capital en el pitjor escenari del 6,3%, l’italià BPM està en el 6,6% i el també britànic Lloyds Banking Group es quedava en el 6,8%.