Els bancs ja repercuteixen en comissions l’impost hipotecari

BarcelonaLa banca va avisar reiteradament que repercutiria en el preu de les hipoteques els costos si se’ls obligava assumir el pagament de l’impost d’actes jurídics documentats quan es constitueix una hipoteca (AJD), i aquesta amenaça ja és una realitat.

Segons ha pogut saber l’ARA, el Banc Sabadell ja està carregant als clients per una altra via l’AJD, un impost que el govern de Pedro Sánchez ha imposat pagar als bancs després de la controvertida rectificació que va protagonitzar el Tribunal Suprem.

Un cas recent ho il·lustra. Un client barceloní que demana l’anonimat va demanar preu per un préstec per adquirir un habitatge just el dia en què es va saber que el Tribunal Suprem canviava la seva doctrina, vigent des del 1993, per obligar els bancs a pagar l’AJD. En aquell moment se li van detallar les condicions de la hipoteca, amb dues qüestions destacades: l’impost d’AJD (que a Catalunya és de l’1,5% del valor de la hipoteca) anava encara a càrrec del client i la comissió d’obertura era de 600 euros.

Canvi en les condicions

Des d’aleshores (era el 18 d’octubre) el banc va haver de valorar si definitivament concedia la hipoteca i va presentar l’oferta formal, que ha arribat una vegada el cas estava resolt amb la intervenció del govern espanyol per tornar a carregar l’AJD als bancs. La proposta definitiva era substancialment diferent en un punt: l’impost sobre la hipoteca quedava en mans del banc (com ara és imperatiu legal) però la comissió d’obertura passava dels 600 euros anunciats en un principi a 4.360,5 euros. Es dona la circumstància que aquesta xifra coincideix exactament amb la quantitat que hauria suposat l’AJD en aquest cas: és l’1,5% de la quantitat que s’ha prestat.

El cas prova que al Sabadell es fa el que s’havia anunciat reiteradament: que els clients, d’una manera o d’una altra, acabarien pagant un impost que el Suprem va veure injust durant quinze dies i que finalment el govern va decidir imposar a les entitats financeres.

Fonts de l’entitat van explicar que “no hi ha una política general en aquest sentit” i que “depèn de cada cas en particular”.

I diverses veus del sector expliquen que ja s’han produït canvis en la política hipotecària als bancs. Diferents alts directius d’entitats, així com representants de l’AEB (la patronal bancària), havien anunciat que això es produiria si se’ls obligava a pagar l’impost.

Compromís de govern i CNMC

Aquesta ràpida resposta comercial del Sabadell (la cinquena entitat al conjunt d’Espanya) qüestiona el compromís del govern espanyol i de Competència perquè això no es produís.

El 8 de novembre la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que l’executiu vetllaria “perquè no es produeixi cap tipus de trasllat del cost” de l’impost de les hipoteques per part de les entitats i perquè no hi hagués “clàusules abusives en els contractes de les hipoteques”.

Aquestes declaracions van arribar en la roda de premsa posterior al consell de ministres en què es va aprovar que l’AJD recaigués en els bancs. La ministra va afegir que per evitar que els bancs repercutissin el cost de l’impost confiava en “l’elevada competència” que hi havia al sector i que aquesta competència, de fet, seria decisiva perquè els clients triessin amb quina entitat signar el préstec.

El govern no va ser l’únic que va fer un anunci en aquest sentit: el president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), José María Marín Quemada, assegurava el 12 de novembre que l’entitat estaria atenta a possibles accions coordinades dels bancs per repercutir l’AJD en els clients. Marín Quemada va prometre “vigilància i seguiment” del mercat hipotecari: “No permetrem que sota cap concepte es produeixin conductes coordinades, és a dir, acords entre operadors del mercat, o recomanacions col·lectives”, va dir el president de la CNMC.