Brussel·les troba una escletxa perquè els clients del Monte dei Paschi no paguin el rescat
La Comissió Europea ha autoritzat el govern italià a injectar diners públics sempre que els accionistes assumeixin part del rescat
Brussel·lesDesprés de sis mesos d’intenses negociacions, Brussel·les i Itàlia han arribat aquest dijous a un principi d’acord pel rescat el Monte dei Paschi di Siena, banc que està en el punt de mira des de fa temps. La Comissió Europea permetrà que Roma hi injecti diners públics amb l’obligació que accionistes i creditors de l’entitat assumeixin part del rescat. A diferència del que semblava dir la norma aprovada el 2013, però, els dipositants estaran lliures de pagar.
Petit sospir d’Itàlia, perquè el seu banc més important sembla que pot trobar la llum al final del túnel. Brussel·les ha arribat a un acord amb Itàlia gràcies a una fórmula coneguda com a “recapitalizació preventiva”, que permet que es puguin posar diners públics a una entitat si aquesta entitat es considera solvent i compleix una sèrie de requisits i després que accionistes i propietaris de títols financers hagin assumit pèrdues. Això sí, tindran un límit, que encara cal que el banc especifiqui. Així, acollint-se a aquesta fórmula, els petits inversors en surten menys perjudicats.
Aquesta escletxa escolta les demandes d’Itàlia, que no volia fer pagar a tots els inversors, la majoria particulars (el 65% del deute subordinat de l’entitat està en mans de petits inversors), perquè no perdessin els seus estalvis. Ara cal que el Banc Central Europeu certifiqui que l’entitat italiana és solvent a llarg termini, un procés que segons fonts comunitàries esperen que es resolgui “en les pròximes setmanes”.
Sota aquest pacte, els diners públics només es podran utilitzar com una mesura “cautelar” en cas que empitjori la situació econòmica. Així, la comissària de Competència, Margrethe Vestager, encarregada del cas, i les autoritats italianes han pactat un pla de reestructuració de l’entitat amb l’objectiu que sigui solvent. Això inclou la venda dels préstecs dubtosos, dels quals les entitats del país en tenen 198.000 milions, i només el Monte dei Paschi di Siena té el 35% del total, segons dades del Banc d’Itàlia.
Els diners públics seran un coixí en cas de necessitat mentre l’entitat saneja els seus comptes, però no s’utilitzaran per salvar-lo, com va ser el cas espanyol. “La recapitalització preventiva implica l’ús dels diners dels contribuents, però les regles sobre ajudes d’estat asseguren que els diners públics només es puguin utilitzar en un banc que sigui rendible a llarg termini”, explica el comunicat de l’Executiu comunitari. Encara cal saber quants seran els diners públics necessaris; segons càlculs del BCE del passat desembre, l’entitat necessitaria entre 5.000 i 8.000 milions d’euros. Tot i això, recentment es calculava que serien 2.000 milions.
A més, Monte dei Paschi haurà de compensar els coneguts com a inversors minoristes que van patir vendes abusives. L’acord implica que els clients particulars, si "se'ls va vendre de manera inapropiada" un producte financer, sense saber els riscos de la seva compra, no estaran obligats a assumir el rescat, una pràctica que, segons admet la Comissió Europea, es va fer de manera "generalitzada". Així doncs, molts particulars van ser enganyats de manera sistemàtica per comprar títols preferentistes. També estaran vigilats els alts directius de l’entitat, que no podran farcir les seves carteres mentre es reestructura l’entitat. Se'ls limitarà el salari, que com a màxim només podrà ser deu vegades major que la mitjana dels treballadors del banc, incloent-hi les remuneracions.
Brussel·les espera que amb el vistiplau del BCE, si no hi ha grans canvis, l’entitat italiana torni a ser fiable. "Ens pensàvem que tindríem un acord en tres mesos, però ha durat una mica més. Però, és clar, és el banc més gran d’Itàlia i té problemes greus", diuen fent broma des de l’executiu després dels maldecaps que ha provocat l’entitat a la institució.
Les turbulències financeres d’Itàlia s’han mantingut al llarg de la crisi, però, tot i així, el país ha sabut controlar-les sense que l'afectés com a Espanya, Irlanda o, sobretot, Grècia. La banca italiana està molt fragmentada i arrelada a la comunitat local. El seu deute està sobretot en mans de les PIME, i el BCE ha ajudat amb les seves compres de deute. No dependre de grans inversos alemanys o francesos, com en el cas d’Espanya, l’ha salvat, però alhora ha sigut també el seu problema. Amb la crisi, moltes petites i mitjanes empreses van tancar i van deixar de pagar els crèdits, cosa que ha acabat perjudicant entitats com el Monti dei Paschi. De moment, però, sembla salvada; i, aquest cop, els contribuents poden respirar una mica més tranquils.
