Els bancs centrals actuen ràpid i amb contundència per evitar la crisi

Barcelona“Incertesa amb majúscula”. Així defineix la situació econòmica Joan Tristany, director general d'Amec, l’associació d’empreses exportadores. “El pessimisme guanya terreny”. És com comença la seva anàlisi de la situació per al Cercle d’Economia el director d’economia espanyola de CaixaBank Research i col·laborador de l'ARA, Oriol Aspachs. Els núvols de tempesta amenacen l’evolució de l’economia mundial, mentre organismes com el Banc Mundial o l’OCDE van revisant a la baixa les previsions de creixement i els bancs centrals maniobren per, en uns casos, evitar una espiral inflacionista–als Estats Units o el Regne Unit– o per, en altres casos, evitar una nova crisi del deute –a la zona euro.

Aspachs enumera els riscos actuals: la guerra d’Ucraïna, la política covid zero a la Xina i les expectatives d’inflació a l’alça. Durant l’última setmana s’ha vist com els principals bancs centrals han actuat, amb celeritat i fins i tot amb contundència en comparació amb l’anterior crisi, per evitar que la desacceleració que s’està produint en la recuperació postpandèmia acabi estroncant totalment la millora i desemboqui en una nova crisi. Així, la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) –el banc central d’aquest país– va decidir dimecres augmentar en 75 punts bàsics els tipus d’interès, en una maniobra clara per intentar frenar l’augment dels preus. El perill, però, és que l’encariment del crèdit acabi frenant el consum i la inversió i, per tant, el creixement, en un país on les dades del PIB del primer trimestre ja mostraven debilitat.

Al Regne Unit, l’endemà el Banc d’Anglaterra seguia el mateix camí, amb una nova pujada dels tipus d’interès per frenar la inflació, malgrat que al mes de març l’economia britànica ja va viure el punt d’inflexió de la baixa, tot i que en el conjunt del primer trimestre encara es va anotar un petit creixement.

També a la zona euro hi ha hagut moviment aquesta última setmana. Quan el dijous de la setmana passada, en la seva reunió ordinària, el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que deixava de comprar deute i que al juliol apujarà els tipus, la reacció dels mercats va ser immediata: la prima de risc d’alguns països perifèrics, com Espanya, Itàlia o Grècia, es va disparar. Però, a diferència del que va passar en l'anterior crisi del deute, el 2012, aquest cop el BCE ha reaccionat ràpidament i dimecres la seva presidenta, Christine Lagarde, va convocar una reunió d’urgència. El BCE va anunciar que estudiarà mesures per evitar una fragmentació del mercat del deute, un anunci que va servir per calmar els mercats.

Exportacions rècord

Els núvols de tempesta en les diverses economies amenacen amb trencar la recuperació a Catalunya i Espanya. Una recuperació que tenia en el sector exterior una de les seves principals palanques. Si els països clients es frenen, l’economia catalana i l’espanyola també es frenaran.

Des d'Amec, Joan Tristany explica que el primer semestre ha sigut “espectacular” per a les empreses exportadores –s’han superat els nivells prepandèmics–, amb un volum de comandes inèdit –malgrat que s’haurà de veure si finalment es tradueixen en vendes efectives i facturades–, però creu que hi ha ombres provocades pel canvi de paradigma econòmic, per la crisi energètica i per la inflació, just quan es començaven a superar colls d’ampolla com la crisi logística o l’encariment de les primeres matèries. Ara, explica, el principal coll d’ampolla són els components electrònics.

Hi coincideix en part Kilian García, responsable d’internacional de la patronal Foment, que creu que ara “els colls d’ampolla no són tan importants”, però “es nota la falta de microxips”. Per a aquest gran problema, García explica que “Europa té el seu pla” per assolir el 30% de la producció mundial el 2030. Per això, diu, és tan rellevant el PERTE dels microxips i s’ha d’aprofitar el bon posicionament del Barcelona Supercomputing Center.

El directiu de Foment destaca la importància de les exportacions per a les economies catalana i espanyola, però veu una amenaça en el contagi de l’escalada de preus a la inflació subjacent (l’augment de preus sense tenir en compte l’energia i els aliments).