El forat del Banco Popular hauria d’haver aflorat el 2010
Un informe pericial destapa que els comptes “no eren fidels” des de fa set anys
BarcelonaL’antiga cúpula del Banco Popular “va amagar la magnitud del problema [dels seus comptes] als seus accionistes amb informació errònia dels seus estats financers”, com a mínim, “des de l’última dècada”. Aquesta és la conclusió principal a la qual han arribat dos pèrits experts en un informe encarregat sobre l’entitat que presidia Ángel Ron, ara absorbida pel Santander.
L’informe, al qual ha tingut accés l’ARA, assegura que el banc no va cobrir correctament els seus crèdits dubtosos: segons detallen, les dotacions no van créixer al mateix ritme que la morositat -de fet, fins i tot van disminuir-, cosa que va provocar un deteriorament constant dels comptes. Els experts remarquen, a més, que el Popular va “ocultar” el problema oferint informació errònia sobre els seus comptes als accionistes.
El document dels pèrits també explica que si s’haguessin fet les dotacions mitjanes necessàries, el banc hauria tingut números vermells des del 2012, i no s’hauria tornat a recuperar de les xifres negatives, a diferència del que l’entitat va calcular i comunicar en el seu moment.
Aquest dictamen pericial forma part dels arguments d’un conjunt de demandes que ja han interposat una quinzena de clients catalans del Popular que van acudir a la macroampliació de l’any passat. Els advocats de la defensa, l’Associació Europea de Consumidors Dret i Compromís, assegura que l’informe demostra que l’únic any que el Banco Popular va decidir corregir i augmentar les dotacions per cobrir la morositat va ser el 2012. En aquell exercici, segons l’informe pericial “hi va haver un increment de les dotacions possiblement derivat de l’informe publicat per la consultora Oliver Wyman”, que va ser desfavorable.
Els pèrits, que es basen en les dades públiques i recollides a la CNMV, també conclouen que el banc va tenir una gestió errònia en aquest aspecte, en la concessió de crèdits, durant l’absorció del Banco Pastor i no recorrent al banc dolent, la Sareb, quan el govern espanyol va oferir-li aquesta possibilitat.
Un cas Bankia II
“El balanç que traslladaven no era la imatge fidel de com estava el banc; els clients es pensaven que compraven unes accions en les quals no haurien invertit si haguessin sabut que el banc estava tocat de mort; el consentiment estava viciat”, explica Antoni Cudós, portaveu de l’associació d’advocats: “Demanem la nul·litat del contracte dels que van anar a les macroampliacions”.
L’informe, a més, obre la porta a tots els clients que havien comprat accions abans a demandar per danys i perjudicis “perquè, si haguessin sabut els números reals, potser haurien venut molt abans”, afegeix Cudós. Els advocats avisen que el cas pot convertir-se en una “allau” de demandes: “Això és un Bankia II”.