El Banco Popular demana oxigen als accionistes

MadridEls problemes de solvència de la banca espanyola es resisteixen a desaparèixer. El Banco Popular, sisena entitat del país, va enviar ahir un SOS als accionistes davant de la impossibilitat de complir els requisits de capital dels reguladors i atès el deteriorament de la seva solvència. L’entitat va admetre que li falta capitalització per afrontar el complex futur que encara el sector financer espanyol i per subsanar-ho va sorprendre els mercats anunciant una ampliació de capital de 2.500 milions d’euros per “enfortir el seu balanç”. Aquesta demanda d’oxigen als inversors va ser llegida pels mercats com una alerta vermella: les accions de l’entitat van caure més d’un 26% al tancament de la sessió.

Segons un comunicat enviat pel banc a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’ampliació de capital té com a objectiu, a més d’enfortir el balanç, millorar la rendibilitat, la solvència i la qualitat dels seus actius, així com continuar reduint els actius improductius. Però darrere aquests enunciats s’amaga la impossibilitat de l’entitat de fer front a les noves “incerteses” que haurà d’encarar en els pròxims mesos (com els nous requeriments de capital del Banc Central Europeu), que li suposaran una necessitat de provisions de 4.700 milions d’euros, segons va explicar el president de l’entitat, Ángel Ron, en una conferència per a analistes.

Aquestes provisions extres portarien el Popular a les pèrdues i, per evitar-ho, l’entitat va al mercat a demanar als accionistes que s’escurin les butxaques. L’impacte d’aquesta operació en l’acció, però, suposa una forta dilució dels actuals accionistes, perquè els 2.500 milions d’euros d’ampliació de capital equivalen a la meitat de l’actual valor borsari del banc. I aquest no serà l’únic càstig a l’accionista, perquè Ron va donar a entendre que no només faran l’ampliació de capital, sinó que també eliminaran el dividend del 2016, amb l’objectiu de recuperar-lo, en efectiu, el 2017.

“En aquesta decisió s’ha tingut en compte la necessitat d’anticipar-se al complex escenari a què s’enfronta l’activitat bancària. Hi ha una sèrie de condicionants que s’intensificaran en els pròxims mesos, entre els quals hi ha el nivell molt baix dels tipus d’interès, fins i tot en taxes negatives, que s’espera que es mantingui així per un llarg període de temps, i un elevat endeutament, amb un procés de despalanquejament molt fort i una regulació molt intensa”, va justificar el banc en el comunicat.

Però no és la primera vegada que el Popular ha de picar a la porta dels accionistes per assegurar la solvència. Fa tres anys i mig, l’entitat va fer una ampliació de capital de la mateixa quantitat per recapitalitzar-se. D’aquella operació es va recuperar, però no va desfer-se dels actius improductius i tòxics en la mesura adequada. Per això ara, juntament amb l’ampliació i la supressió del dividend, l’entitat durà a terme un procés de venda d’actius problemàtics de 15.000 milions fins al 2018.

Intents de fusió

L’anunci va arribar just el dia que el diari Expansión informava d’un projecte de fusió fallit entre el Popular i el Sabadell, que hauria deixat Ángel Ron sense més opcions que admetre els seus problemes. Un portaveu del Sabadell va negar que hi hagi hagut negociacions de fusió. Tot i així, fonts financeres sí que van explicar que el Popular havia picat a la porta del Sabadell i hi havia hagut converses, que mai van escalar a negociacions formals. Les mateixes fonts indiquen que el Popular s’havia aproximat també a altres entitats, entre elles CaixaBank i el Santander, sense èxit.

Amb la nova caiguda de les accions, el Popular acumula un descens a borsa del 42,3% aquest any, molt per sobre de la resta de bancs de l’Íbex. Aquest abaratiment de la capitalització, que potencialment s’aguditzarà en les pròximes jornades perquè l’ampliació de capital serà a un preu per acció encara un 30% inferior a l’actual, fa guanyar atractiu al Popular com a possible blanc d’operacions corporatives.

Sigui com sigui, l’operació torna a fer planar l’ombra de dubte sobre el sector bancari espanyol. Tot i així, ahir, el ministre d’Economia, Luis de Guindos va assegurar que “incrementar capital i provisions sempre és bo”. “De vegades són decisions dures a curt termini però són les correctes a mitjà i llarg termini”, va dir el ministre.