Tercer relleu al capdavant de l'Institut Català de Finances en només dos anys

BarcelonaDes que Josep-Ramon Sanromà va plegar el 2021 després d'una dècada al capdavant de l'Institut Català de Finances (ICF), l'entitat s'ha acostumat a lideratges fugaços. Víctor Guardiola va ser nomenat el 26 de gener del 2021, però no va arribar a acabar l'any: el 2 de novembre va ser substituït per Jordi Òliva. I el govern de la Generalitat ha anunciat aquest dimarts un nou relleu: Òliva abandona el càrrec, que passarà a ser ocupat per Vanessa Servera.

Òliva va entrar a l'entitat de la mà de l'aleshores conseller d'Economia, Jaume Giró, en plena polèmica pels avals de la fiança de 5,4 milions que el Tribunal de Comptes va imposar a 34 antics alts càrrecs i després que Guardiola s'abstingués a la votació. El Govern defensava que els avals eren jurídicament solvents i la polèmica va propiciar el relleu a la institució. La sortida d'Òliva és una de les últimes que es produeixen en les institucions econòmiques vinculades a la conselleria d'Economia, que a l'octubre, després que Junts decidís abandonar l'executiu, va passar de Giró (Junts) a Natàlia Mas (Esquerra).

El temps que Òliva ha estat al capdavant de l'ens financer públic de promoció de Catalunya ha estat marcat per diverses línies d'actuació. D'una banda, Òliva va manifestar públicament que a l'ICF no li calia obtenir una fitxa bancària, trencant així una històrica aspiració dels diferents governs de la Generalitat. "No és que el Govern no vulgui fer un banc català, però l'ICF és l'ICF; si el Govern vol fer alguna cosa, no seria via ICF", va declarar. Fonts financeres expliquen que aquest posicionament respon al fet que en l'àmbit europeu no hi ha precedents, per qüestions de competència, d'entitats que facin simultàniament la funció de promoció econòmica amb diners públics i competeixin amb entitats privades captant dipòsits dels ciutadans.

Gestions davant el Banc d'Espanya

La competència també explica una delicada gestió que s'ha dut a terme durant el 2022: les operacions en què una entitat pública atorga un préstec a una empresa necessitada es troben sota l'amenaça de poder quedar assenyalades com a ajuda pública, fet que pot arribar a comportar que aquests préstecs s'acabin computant com a dèficit de l'administració, en aquest cas la Generalitat. En els últims mesos, les gestions d'Òliva amb el Banc d'Espanya, l'Institut de Crèdit Oficial (l'ICO, homòleg estatal de l'ICF) i la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, així com la firma d'un nou conveni, havien allunyat aquest risc, cosa que, en essència, blinda la tasca de l'ICF.

Durant l'últim any, l'ICF va millorar en els seus principals indicadors, en àmbits com el desemborsament de préstecs i el volum de diners prestats, i tot plegat amb una millora de la morositat. Sota la direcció d'Òliva, l'organisme públic també va decidir no cobrir riscos relacionats amb les criptomonedes pel perill que comporten.

La nova consellera delegada de l'ICF, Vanessa Servera, és llicenciada en física i des de l'any 2001 treballa a l'organisme, amb un breu parèntesi en què va estar a l'ICO.