Suïssa tem un 'sorpasso' per part de Hong Kong i Singapur
El màxim executiu d'UBS adverteix que el país alpí podria perdre el lideratge mundial en la gestió de grans patrimonis
BarcelonaPreocupació al sector financer suís per la creixent competència d'altres països, com ara Hong Kong, Singapur o fins i tot els Estats Units. Segons el conseller delegat del banc UBS, Sergio Ermotti, el país alpí es troba en risc de perdre el lideratge mundial en la gestió de grans patrimonis.
"Hong Kong, Singapur i els EUA estan competint agressivament i obtenint grans avenços cap a la corona que manté avui Suïssa en la gestió de patrimonis offshore", va dir Ermotti aquest dimarts en un acte a la Universitat de Luzerna. "No podem ser complaents i fer veure que n'hi haurà prou tenint bancs locals competint ferotgement a nivell domèstic", va afegir, segons ha informat aquest dimecres el diari financer britànic Financial Times.
Els patrimonis offshore són els que es troben en comptes bancaris o societats mercantils ubicades països amb sistemes fiscals laxes o directament en paradisos fiscals, normalment amb la voluntat d'eludir o evitar pagar impostos. Suïssa ha sigut tradicionalment la destinació preferida per a les persones més riques per guardar-hi part del seu patrimoni, aprofitant el secretisme dels bancs locals, la fiscalitat favorable a l'entrada de grans capitals i la tradicional posició de neutralitat diplomàtica del govern helvètic.
Les paraules d'Ermotti, però, són una crítica a la nova proposta del govern suís, que vol incrementar les reserves mínimes de capital exigides per llei a la banca. Aquesta nova regulació afecta especialment el banc que dirigeix Ermotti, que el març del 2023 va acabar absorbint per uns 3.000 milions d'euros el seu principal rival, Credit Suisse, després dels greus problemes financers que amenaçaven amb portar-lo a la bancarrota. Com que Credit Suisse estava inclòs en la llista de trenta bancs amb risc sistèmic global (els que poden danyar greument tot el sistema financer internacional si fan fallida), les autoritats helvètiques van pressionar UBS perquè tirés endavant la compra, que va comptar amb l'aval del banc central del país.
Tanmateix, el resultat és que avui UBS és un banc amb encara més risc sistèmic, per la qual cosa el govern vol que els bancs amb presència en altres països incrementin els seus coixins de capital (diners que l'empresa aparca als comptes per casos d'emergència) per ser capaç de fer front a possibles crisis futures sense haver de recórrer a l'ajuda de l'estat suís. Segons alguns analistes, UBS hauria de destinar entre 15.000 i 25.000 milions de dòlars nord-americans (entre 14.000 i 23.300 milions d'euros) a augmentar les seves reserves, unes estimacions qualificades de "plausibles" per la ministra de Finances suïssa, Karin Keller-Sutter, segons el Financial Times.
La mesura no ha agradat a l'equip directiu de l'entitat, que veu com perdrà una liquiditat que podria destinar a altres activitats i que li farà perdre competitivitat davant de competidors internacionals. "Els centres financers estrangers se'n beneficiarien si Suïssa acabés restringint la seva capacitat de mantenir una presència destacada fora del país", va opinar Ermotti. "Per mantenir el lideratge de Suïssa, l'ecosistema financer i industrial de la nació ha d'incloure un participant rellevant globalment i avui aquest és UBS", va comentar el màxim executiu de l'entitat.