El secret més ben guardat de Josep Oliu
El retorn de la seu del Banc Sabadell a Catalunya es va treballar amb discreció des del mes de desembre
BarcelonaAls 75 anys Josep Oliu ha preparat durant els últims mesos una de les jugades més importants de la seva vida. El veterà financer, que porta un quart de segle al capdavant del banc de la seva ciutat, va dedicar la tardor a donar voltes a una idea que, de fet, no havia abandonat mai: el retorn de la seu del Banc Sabadell a Catalunya. El pla encaixava amb l’estratègia de defensar l’entitat de l’opa per part del BBVA, que podria suposar la fi de la centenària història d’un banc que també havia dirigit el seu pare.
Per funcionar, el pla tenia un element principal: la discreció total. I una única falla: una gestió que calia dur a terme.
Segons ha pogut confirmar l’ARA de fonts del municipi vallesà, una única institució podia haver endevinat abans de Nadal que el Sabadell retornava la seu a Catalunya. Era la Fira de Sabadell, que va rebre una trucada abans de les vacances nadalenques per reservar un espai els caps de setmana del 20 o el del 27 de març. Qui feia la trucada era el Banc Sabadell. El motiu, celebrar-hi “un gran acte”. Aquest acte és la junta general d’accionistes, que segons la llei només es pot fer allà on una empresa té la seu.
Va ser l’única pista que va deixar Oliu. Va passar desapercebuda.
A la tornada de festes, un reduït grup de directius van ser informats de la notícia. I la setmana que s'iniciava el 13 de gener va començar a córrer internament, tant entre directius com al consell. Fins i tot, segons ha pogut saber l’ARA, es va fixar una data, la del 29 de gener, per celebrar el consell que aprovés la decisió. A inicis d’aquesta setmana, Oliu i el conseller delegat, César González-Bueno, van multiplicar les gestions per explicar la notícia. Les fonts consultades expliquen que van avisar prop d’una vintena d’institucions, inclosos els reguladors bancaris, el govern espanyol, el català, el valencià i altres autoritats polítiques. Però ho sabia massa gent i la indiscreció va ser inevitable; l’ABC publicava dimarts l’exclusiva. L’endemà, 22 de gener, el consell del banc confirmava per unanimitat la decisió. No hi va haver celebració i sí contenció en les formes, pensant en territoris com Alacant.
El factor polític
La desena de fonts consultades per fer aquest article assenyalen que l’aspecte polític ha estat clau. L’aspecte polític, no cal dir-ho, relacionat amb l’opa. “Encara s’havia de jugar la carta de la catalanitat del banc”, apunta un veterà financer. “Al Sabadell no són àngels del cel i coneixen perfectament la política”, explica una altra veu, en referència al regal que suposa aquest canvi de seu per a Pedro Sánchez i Salvador Illa i com això pot influir en les decisions que ha de prendre Competència. “En un tema tan delicat com una opa, millor si tens alineats grups com Junts o ERC, sempre et pot ajudar”, afegeix un altre banquer. “Pel moment de l’opa, aquest era el moment de posar tota la carn a la graella”, apunten des d’una de les grans institucions econòmiques catalanes.
El consens respecte a la necessitat de blindar-se de l’opa del BBVA és absolut entre les fonts consultades. Però la idea de retornar la seu venia de molt lluny. “Estava latent des de fa set anys”, expliquen fonts financeres, en referència al traumàtic adeu del Sabadell el 5 d’octubre del 2017, quatre dies després de l’1-O. “No hem d’oblidar que la sortida es va fer per necessitat, però amb recança”, afegeix.
“Tothom ho volia, i Oliu més que ningú, pel seu pare, per la seva família, per la ciutat, que no oblidem que li queien les llàgrimes amb la sortida”, recorda una font coneixedora d’aquells fets. Una altra font confirma aquesta versió, i apunta que en els últims temps de Jaume Guardiola com a conseller delegat del banc ja s’havia parlat de la qüestió, que es veia com un gran tanto comercial que seria molt aplaudit a Catalunya.
Altres veus, però, recorden que quan en els mesos anteriors a l’opa del BBVA el Banc Sabadell va sondejar la possibilitat de comprar Unicaja, es va parlar d’altres opcions per a la seu: moure-la d’Alacant a Màlaga, o fins i tot a Madrid.
Efecte crida?
L’empresariat català no oculta un cert optimisme respecte a la possibilitat que després del Banc Sabadell tornin altres domicilis socials que es van perdre durant el Procés. “L’ordre de marxar té implicacions que comporten l’operativa: si tens un tema laboral, has d’anar a magistratura allà on tens la seu, i això són despeses”, explica un influent empresari. Aquesta veu apunta que el retorn de tots els grans s’acabarà produint, per bé que just després del Sabadell ningú s’hi ha sumat. “Ara xiulen, és normal, perquè a les empreses les has de deixar tranquil·les i que decideixin; la pressió no ajuda”, explica una altra font.
Per fer-ho, però, s’han de sentir fortes, cosa que en el cas del Banc Sabadell ja passa. “Ho veureu en els pròxims dies, amb els resultats, els dividends; el banc va com una moto i si no ens sentíssim tan forts potser no hauríem retornat la seu ara”, diu una veu propera a l’entitat. Un altre empresari situa un factor psicològic en el retorn. “Per a l’Oliu, això és part del llegat que vol deixar: la seu, a Catalunya”.
Tot plegat deixa un únic però i un únic ai al cor, que té a veure, esclar, amb l’opa. “M’alegra molt el retorn, però em fa por que el retorn de la seu del quart banc d’Espanya pugui ser per només un any”, reflexiona un empresari. “I si l’opa estigués totalment controlada, això no ho haurien fet”.
