La reforma de Caixa Enginyers que va presagiar la tieta àvia Helena

BarcelonaAbans que hi aterressin els enginyers, l'any 1970, al mateix local de la Via Laietana hi havia una botiga de barrets. Res a veure amb els comptes d'estalvi, els dipòsits, les assegurances ni molt menys amb la banca cooperativa. El director general de Caixa Enginyers, Joan Cavallé, recorda que la seva tieta àvia Helena sempre havia utilitzat un nom peculiar per referir-se a aquell carrer quilomètric que travessava Ciutat Vella per comunicar l'Eixample amb el port de Barcelona. N'hi deia "la reforma". Segurament perquè havia estat un canvi urbanístic important, però també perquè per a la burgesia del moment l'enderrocament serviria per modernitzar i obrir la capital catalana al món. A principis del segle XX al número 3 s'hi construïa l'imponent edifici del Banc Hispano Colonial, una entitat nascuda per finançar el costós control de les colònies espanyoles. I unes dècades més tard, a menys de deu minuts a peu, hi establia la seva seu una cooperativa de crèdit als antípodes d'aquells veïns que mai van arribar a conèixer.

La reinauguració de la primera oficina de Caixa Enginyers –una reforma simbòlica per incorporar la nova imatge corporativa de l'entitat, que ha perdut l'apòstrof del seu nom– ha servit perquè aquest divendres el seu president, Félix Masjuan, pogués recordar com, fins i tot després d'obrir-se a tota mena de clients, els seguia costant fer entendre que no calia un títol d'enginyer per venir a obrir-hi un compte. "El nostre modus operandi aviat es va expandir arreu de Catalunya: sempre presents i propers en el territori tot seguint el nostre compromís amb la proximitat", ha tret pit el directiu, que sí que complia amb la condició d'enginyer i va fer carrera abans al sector de l'automoció.

Els banquers normalment treballen amb intangibles, ha admès Cavallé. La seva matèria primera són els productes i serveis per als clients, però els espais físics –i aquí apareix la part tangible– també eren fins fa poc indestriables del seu rol. "És per això que no sols estem invertint en tecnologia i digitalització, sinó que seguim obrint oficines, millorant els espais d’atenció als socis", ha dit. La reforma que va presagiar la tieta àvia Helena s'ha notat en aquesta arribada de la banca online, però també en el fet que Caixa Enginyers encara nedi a contracorrent respecte a la tendència natural del sector: durant la gran desaparició de les oficines bancàries, la cooperativa ha augmentat de 10 a 33 els punts d'atenció als socis entre el 2005 i el 2024.

Tampoc és casual, doncs, que el convidat especial a aquesta celebració sigui part interessada en què als pobles de Catalunya segueixi sent possible treure diners en efectiu i fer operacions bancàries, per molt petits que siguin aquests. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat el "compromís" de Caixa Enginyers, que amb CaixaBank s'ha convertit en una de les adjudicatàries del projecte per fer arribar sucursals mòbils a més de 200 municipis catalans: "És un èxit compartit contra l'exclusió financera".