La qüestionada victòria moral dels apòstols del “¡A tipo fijo!"

BarcelonaVa ser, potser, el vídeo més comentat a Espanya durant el Nadal del 2017. Durava vuit minuts i contenia consells de tipus financer i immobiliari. Alguns poden pensar que no era el contingut més atractiu per convertir-se en un veritable fenomen de masses, però el cert és que la clau de l’èxit d’aquell vídeo, publicat per Periodista Digital, no estava en el què, sinó en el qui, i sobretot, en el com. 

Simón Pérez, que es presentava aleshores com a professor de l’Escola Internacional d’Administració i Finances (EIAF) i Silvia Charro, que treballava a la immobiliària Engel and Völkers, van decidir que era bona idea enregistrar un vídeo on es mostraven partidaris de fer inversions immobiliàries en aquell moment, i ho van fer tot i estar sota l’aparent efecte de substàncies psicoactives. Al llarg d’aquells vuit minuts, i amb veritable entusiasme, van reiterar la conveniència d’invertir “¡a tipo fijo!”  

Un lustre després d’aquelles imatges, que van passar a l’imaginari col·lectiu com un cim dels mems i de la gresca, convé revisar alguns dels missatges que van llançar Pérez i Charro abans del Nadal del 2017 per comprovar que, contra tot pronòstic, les seves paraules amagaven consells que cinc anys després i amb la inestimable col·laboració de Putin podem considerar que era bona idea seguir. “Els tipus estan a mínims de 200 anys. Invertir a tipus fix ara és estalviar”, explicava Pérez, amb palmaris problemes de pronunciació. En el vídeo, on es percebien les dificultats dels protagonistes per mantenir les mans quietes i controlar una gesticulació exagerada, el professor de l’EIAF afegia que “el tipus variable amaga aquest risc futur”, un risc que es podia “neutralitzar” canviant les hipoteques a fix. “Us ho volem recomanar amb molta força”, insistia Charro, amb mirada ostensiblement al·lucinada. 

Potser una planificació tan prudent sorprenia en un vídeo protagonitzat per aquelles dues persones. Recentment, han reconegut que van fer el vídeo després d’un dinar on la sobretaula “es va allargar fins a les dotze de la nit”, moment en què van decidir anar al bingo. L’endemà tenien “altres dinars i compromisos” i va ser en el fragor d’aquella intensa activitat social quan es van enregistrar donant consells financers. La seva dedicació va arribar al punt que Pérez fins i tot calculava en quina quantitat castigaria una pujada de tipus, en cas de pujades de l’Euríbor, als que no fessin cas dels seus consells: “Entre 1.000 i 1.500 euros a l’any”. Podria dir-se que l’encert, amb la perspectiva del 2022, és absolut. O potser no tant. 

Xavier Brun, director del màster de mercats financers de la UPF, hi posa perspectiva: “Des del 2017 fins al 2022 hi han guanyat els que tenien hipoteques a tipus variable”, explica. De fet, alguns càlculs apunten que si un ciutadà hagués escoltat aquell missatge de finals del 2017 i hagués triat la hipoteca a tipus fix (aleshores vorejaven el 3,5%) hauria pagat més de 25.000 euros en interessos fins ara. Si hagués agafat una hipoteca de tipus variable, que eren de l’Euríbor+1%, hauria pagat menys de 9.000 euros: la diferència, 16.000 euros en aquests cinc anys. I a això s’hi hauria d’afegir el fet que quan Charro i Pérez van fer les seves recomanacions, l’Euríbor encara va acabar de baixar una mica més, i va quedar per sota del -0,5% amb l’esclat de la pandèmia. 

¿Encert o ximpleria?

“La pregunta és què passarà a futur”, exposa Brun, que dona per fet que “difícilment tornarem a veure tipus negatius”. I des d’aquesta perspectiva, apunta, i sobretot en el cas de les hipoteques a més llarg termini, “malgrat l’atrezzo i la posada en escena, [Pérez i Charro] l’haurien encertat”. 

El catedràtic de la UPF José García Montalvo es mostra més escèptic sobre el bon criteri de Pérez i Charro. “Pots dir qualsevol ximpleria i acabar encertant-la”, diu, recordant que aleshores, com passa ara, “era impossible saber què passaria amb els tipus”. “Hi ha experts que cada any diuen que hi haurà un crac econòmic, sempre, i l’any que hi ha un crac econòmic no podem pensar que en saben molt”. 

Aquest expert fa referència al fenomen del biaix cognitiu amb què es mira la predicció encertada, que fa que preferim sempre els resultats positius al marge del procediment que s’ha dut a terme per assolir-lo. Es podria dir que Pérez i Charro van recomanar no travessar el carrer en un moment en què el semàfor estava en verd, i ara, quan el semàfor de l’economia està en vermell i molts tenen problemes pel fet d'haver-lo travessat, s'han recordat d’ells. En qualsevol cas, aquesta parella, establerta a Barcelona i que ha invertit ara en el cultiu de marihuana a Macedònia del Nord, forma part de la iconografia popular i en cap cas ho ha aconseguit pel seu criteri financer.