Barcelona¿La gespa del veí sempre sembla més verda, o realment als Estats Units les crisis financeres es gestionen més ràpidament –i millor– que a Europa? En els darrers dies hem tingut una mostra empírica per poder avaluar la qüestió: el cap de setmana passat, els Estats Units van resoldre la crisi de tres entitats (Silicon Valley Bank, Signature i Silvergate) en el que va ser el daltabaix més gran des del 2008. Es va acordar intervenir els bancs, expulsar-ne els gestors, garantir la totalitat dels dipòsits i mantenir l'operativa de les entitats per reduir el màxim possible un contagi a altres entitats o, pitjor, un pànic financer.
Això va fer que dilluns passat les borses de tot el món acusessin la por i caiguessin, per recuperar-se dimarts. Dimecres, però, sota la lupa dels mercats apareixia Credit Suisse, després d'unes declaracions –d'altra banda, anodines– del principal accionista a l'entitat helvètica en què afirmava que no anirien més enllà del 10% de participació. Des d'aquell moment, la resolució del banc s'ha anat arrossegant i va passar a dijous, divendres i dissabte, fins que diumenge es va acordar la compra de Credit Suisse per part del també suís UBS, que ha patit una forta pressió del banc central helvètic per tirar endavant l'operació i evitar mals majors.
En canvi, tot i que encara busquen una comprador perquè es quedi amb els actius de Silicon Valley Bank, els reguladors dels EUA ja han trobat una solució per a Signature, que ha sigut adquirit per Flagstar Bank, filial del New York Community Bancorp.
¿Pot dir-se que les autoritats suïsses han estat lentes? Xavier Brun, professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF), apunta que el problema l'han resolt prou ràpid, tot i que admet que feia mesos que s'arrossegaven els problemes d'una entitat esquitxada per casos de blanqueig de capitals i per la caiguda d'Archegos, el seu fons de gestió de capital. Amb sorprenent flegma, la setmana passada el president de Credit Suisse, Axel Lehmann, demanava calma i deia que el banc ja tenia un pla, que es prendria la medecina i es recuperaria. Però el cert és que els esdeveniments demanaven una reestructuració quasi instantània que Credit Suisse no va dur a terme.
La mobilitat laboral, clau
El que sí que admet Brun és que habitualment la Reserva Federal és molt més ràpida que el Banc Central Europeu a l'hora de tocar els tipus d'interès per sortir al rescat de l'economia. "Allà és més fàcil perquè la Fed es preocupa pel creixement de l'economia, i quan una pujada de tipus provoca atur, aquest s'absorbeix molt ràpidament per la mobilitat laboral que hi ha entre estats", explica. A la Unió Europea, amb el gresol idiomàtic existent, aquesta mobilitat és molt inferior i provoca una prudència molt més gran en les decisions d'un supervisor que, no ho oblidem, legalment només es pot preocupar de controlar els increments dels preus.
Això ha fet que històricament les decisions de la Fed arribin copiades, amb un delay d'uns mesos, pel mateix BCE, com s'ha vist en l'actual crisi de preus que va originar-se amb la invasió d'Ucraïna per part de Rússia el febrer de l'any passat.
A la velocitat nord-americana per gestionar crisis cal afegir-hi un altre exemple. La setmana passada el president del país, Joe Biden, va demanar mà dura amb la banca: va dir que el Congrés "ha de fer més perquè els executius rendeixin comptes" i va demanar reformes legals més àmplies en aquest camp: "Quan els bancs fan fallida a causa de la mala gestió i l'assumpció de riscos excessius, hauria de ser més fàcil per als reguladors recuperar la compensació dels executius, imposar sancions civils i prohibir que tornin a treballar al sector bancari", va dir. També va dir que cal intentar recuperar els guanys que puguin haver aconseguit els directius per la venda de bancs que fan fallida.
Acord dels bancs centrals
El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar diumenge una acció coordinada amb el Banc del Canadà, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó, la Reserva Federal (la Fed) i el Banc Nacional Suís per proporcionar liquiditat mitjançant acords de línies d'intercanvis de divises en dòlars. "Per millorar l'efectivitat de les línies swap en proporcionar finançament en dòlars, els bancs centrals que ja ofereixen aquestes operacions han decidit augmentar la freqüència de les operacions amb venciment a set dies de setmanal a diària", ha informat el BCE en un comunicat.
Les operacions diàries de refinançament en dòlars amb venciment a set dies comencen aquest dilluns i es prolongaran almenys fins a finals d'abril. L'anunci ha arribat després que el BCE elogiés la ràpida intervenció de les autoritats suïsses a favor de l'estabilitat financera amb l'aval de l'absorció de Credit Suisse per part del seu principal competidor i primera entitat bancària al país helvètic, UBS.
Enrenou als mercats pels bons de Credit Suisse
La venda de Credit Suisse ha comptat amb una excepcionalitat que aquest dilluns generava intranquil·litat als mercats financers: els accionistes del banc helvètic seran els destinataris dels 3.000 milions d'euros que pagarà UBS, però els tinents de bons AT1 –els coneguts com a CoCos– han vist com perdien la totalitat de la inversió a Credit Suisse. Normalment els accionistes són els últims a cobrar i els bonistes els penúltims, però el sistema dissenyat pel govern i el banc central suïssos s'ha saltat aquesta norma en aquest cas. Això ha fet que aquest dilluns hi hagués dubtes sobre si els tenidors de CoCos mantenen la seva prevalença sobre els accionistes quan es produeix la resolució d'un banc.
De fet, els reguladors de la UE –el Banc Central Europeu, l'Autoritat Bancària Europea (EBA) i la Junta Única de Resolució (JUR)– s'han distanciat de la decisió de les autoritats suïsses sobre aquest tema. Els instrument de capital ordinari [les accions] són els primers a absorbir pèrdues i només després del seu ple ús es requeriria l'amortització del capital de nivell 1 addicional", han indicat els tres organismes comunitaris en un comunicat conjunt. Aquest principi "continuarà guiant" les accions dels reguladors europeus, segons el text.