El preu de les hipoteques es dispara un 41%, el ritme més alt en 20 anys

La pujada excepcional dels tipus d’interès en general, i de l’Euríbor en particular, té un efecte directe sobre les hipoteques que ja es pot quantificar: els primers vuit mesos de l’any el preu dels crèdits per comprar un habitatge s'ha disparat un 41%. En concret, les hipoteques que es van firmar a l’agost tenien un tipus d’interès mitjà del 2,033%, mentre que al gener era de l’1,439%. 

Mai s’havia vist una escalada tan ràpida des del 2003, és a dir, ja fa quasi vint anys, que és quan se'n va començar la recollida estadística, segons els registres del Banc d’Espanya consultats per aquest diari. En aquest període, tot s'ha de dir, hi ha hagut més anys en què les hipoteques han baixat que no pas anys en què han pujat.

Tot i aquest ascens espectacular, ja es pot donar per fet que la pujada del 41% farà curta quan sapiguem les dades del que queda d’any. Perquè si a l’agost el tipus mitjà de les noves hipoteques tot just superava el 2%, actualment “gairebé totes estan entre el 3% i el 4%”, assegura José García Montalvo, professor de la UPF i un dels grans experts del sector immobiliari. 

Tot això és per a les hipoteques noves. Però l’ascens també es nota en les que ja existien i que, si són de tipus variable, s’han de renovar periòdicament. Els bancs avisen que la pujada de l’Euríbor “començarà a tenir un impacte significatiu a partir del novembre”, segons va dir la setmana passada José Antonio Álvarez, conseller delegat del Santander. El motiu: les hipoteques es renoven amb l’Euríbor de dos mesos abans i, com que al setembre és quan aquest indicador va pujar amb més força, és a partir del novembre que les renovacions s’encariran més. Fins ara la pujada de l'Euríbor s'ha traduït en ascensos “graduals” en les revisions de les hipoteques, segons Álvarez. Però al novembre s’haurà acabat: com diu el banquer del Santander, de gradualitat, gens. 

Sorprenentment, fins ara aquest encariment del crèdit immobiliari no ha tingut un efecte directe en la compravenda d’habitatges, que fins a l’agost –última dada disponible– anava en la direcció de firmar el seu millor any des de la bombolla immobiliària. El maig, per exemple, es van vendre 9.459 immobles a Catalunya, una xifra que no es veia des del juny del 2007.

Però aquest ritme no és sostenible. “Els últims mesos el mercat ha viscut de l’impuls dels que s’han llançat a comprar en previsió que els tipus pugin encara més, però aquest efecte durarà poc, si és que no s’ha acabat”, opina Montalvo.

Morositat i hipoteques a tipus fix

Arran de l'encariment de les hipoteques, el gran dubte que plana és què passarà amb la morositat de la banca i, en últim terme, amb els desnonaments. Ara mateix no és clar que calgui patir gaire: normalment, els impagaments salten quan cau l'ocupació, cosa que encara no passa significativament. “El que mata les hipoteques és l’atur”, subratlla Montalvo. 

Així i tot, el sector financer ja ha començat a donar senyals que treballa en algun tipus de solució per evitar que determinats col·lectius es quedin sense poder pagar la hipoteca. “La reputació de la banca depèn d’això”, diu Montalvo recordant el que va passar després de la bombolla immobiliària. El mateix expert assegura que, si la banca no hi troba solucions, “el govern espanyol les imposarà” per evitar que es repeteixin situacions com les de la crisi anterior. 

I un últim detall: després d’anys pregonant les bondats de les hipoteques a tipus fix, els bancs “ja gairebé no les ofereixen”, explica aquest expert. La raó és que, quan un banc signa una hipoteca fixa, es blinda amb un swap (una mena d’assegurança per evitar que, si els tipus es disparen, l’entitat hi perdi diners). Però ara els preus dels swaps també s'han enfilat. Resultat: les hipoteques que se signen ara són gairebé totes a tipus variable.

Protagonistes

Com anirà l'economia el 2023? És una de les grans preguntes que els analistes especialitzats en fer previsions fa mesos que hi miren de respondre. El que sorprèn és que els dos principals bancs d’origen català (CaixaBank i Sabadell) tinguin visions molt contraposades a l’hora de respondre-hi, sobretot si tenim en compte que són dues empreses que treballen en el mateix sector i, per tant, no haurien de presentar grans diferències de visió. Dijous passat, el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, va assegurar que el 2023 feia “bona pinta”. Tot i admetre que la seva opinió “pot xocar”, va assegurar que ho veuen tot “en línia”. Res a veure amb el que va dir l’endemà Gonzalo Gortázar, principal directiu de CaixaBank, que va assegurar que el 2023 seria “molt complicat” (tot i que va descartar “una crisi com la del 2008”). Qui tindrà raó, Gortázar o González-Bueno? Només caldrà esperar uns quants mesos per saber-ho.

Els periodistes no som els protagonistes, però un servidor té la sensació que , després de 12 anys i una setmana treballant en aquesta casa, seria gairebé de mala educació no acomiadar-se dels lectors. Serveixin, doncs, aquestes ratlles com a comiat però també com a agraïment etern. Als lectors i, sobretot, als subscriptors. Sense gent disposada a pagar pel periodisme, aquest no té futur. I, sense periodisme rigorós i valent com el que es fa a aquí, l’avenir és fosc. La gratitud també és infinita per a tota la gent que treballa i es deixa la pell en aquest diari. Són el tresor millor guardat de l’ARA.