Banca

La pedra a la sabata de la gran banca espanyola

La hiperinflació de l'Argentina passa factura al Santander i al BBVA: 1.700 M€

3 min
La seu del BBVA a Madrid.

BarcelonaEl primer semestre d'enguany la gran banca espanyola ha fet uns beneficis rècord, sobretot els quatre bancs més grans de l'Íbex-35. El Banco Santander, CaixaBank, el BBVA i el Banc Sabadell van guanyar en conjunt 14.519 milions d'euros entre gener i juny, cosa que suposa un increment d'un 20,5% en comparació amb el mateix període del 2023, quan les mateixes entitats van guanyar 11.820 milions d'euros. Un rècord històric absolut.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però els comptes encara podrien haver estat superiors. Dos d'aquests grans bancs espanyols tenen una pedra a la sabata: la hiperinflació a l'Argentina. Els dos únics bancs espanyols amb presència al país de l'Amèrica Llatina, el Santander i el BBVA, van registrar un impacte negatiu extraordinari de 1.707 milions d'euros per aquesta espiral de pujada de preus al país de Javier Milei. Segons els comptes de resultats que van presentar les dues entitats al primer semestre de l'any, aquest impacte va ser de 1.020 milions d'euros per al BBVA i de 687 milions d'euros per al Santander.

L'impacte reflecteix la pèrdua monetària neta per l'impacte de la inflació en ambdós bancs, que estan obligats a reflectir-ho en els seus comptes per la norma de comptabilitat internacional 29 (NIC 29) sobre informació financera en economies hiperinflacionàries. Segons les dades oficials de l'oficina d'estadística de l'Argentina (Indec), la inflació al juny en aquest país va ser del 271,5% en termes interanuals, i la inflació acumulada entre el gener i el juny va ser del 79,8%.

El Santander va tancar el primer semestre d'aquest any amb uns beneficis nets a l'Argentina de 266 milions d'euros, un 5,4% més que l'any anterior, mentre que el marge brut va incrementar-se un 19,3%, fins als 606 milions d'euros. En el cas del BBVA, el benefici net de la filial argentina el primer semestre va ser de 103 milions d'euros, un 4,5% més que l'any anterior, per l'impuls de la millora del marge d'interessos i les operacions financeres, però el marge brut va caure un 11,6% i es va quedar en 337 milions d'euros. La inversió creditícia en el país del Santander puja a 5.256 milions d'euros, mentre que el BBVA té concedits crèdits per 3.944 milions d'euros.

Per als dos bancs espanyols actualment l'alta inflació a l'Argentina té un cost, però, tot i això, mantenen el negoci controlat i sense pèrdues. A més, en els dos casos hi ha confiança en una millora de l'economia al país. "El sector exterior mostra signes de recuperació", especialment per l'augment de les exportacions i del superàvit comercial, "contrastant amb el dèficit del 2023", destaca el Santander.

Per la seva banda, el BBVA destaca que la inflació va a menys. "La significativa consolidació fiscal, la relativa estabilitat canviària i la forta contracció de l'activitat econòmica han permès una progressiva moderació de la inflació els últims mesos", destaca el banc d'origen biscaí. Tot i la incertesa i els riscos associats a l'economia argentina, el servei d'estudis d'aquest banc, BBVA Research, indica que els ajustos que s'estan portant a terme a l'economia, que es podrien complementar amb mesures addicionals, podrien assentar les bases perquè la inflació es continuï moderant.

Les previsions de BBVA Research són que l'economia argentina es contraurà un 4% aquest 2024, després d'haver caigut un 1,6% el 2023. Tot i això, en un escenari més desfavorable, indica el servei d'estudis, el PIB del país podria arribar a enfonsar-se un 5,2%.

L'impacte turc

L'Argentina és un dels països del món amb la inflació més disparada, però no és l'únic. En el cas del BBVA, el fenomen de la hiperinflació l'afecta també en un altre dels mercats on és present: Turquia. En aquest cas, segons els comptes semestrals del banc blau, del gener al juny al mercat turc els guanys van pujar a 351 milions d'euros, després de fer un ajust de 817 milions pel fenomen de la inflació. Sense aquest ajust, el benefici hauria assolit els 1.168 milions d'euros.

stats