Opa, terratrèmols i un funeral: les grans notícies econòmiques del 2024

BarcelonaAmb el final d'any arriba el moment de fer balanç i repassar les grans notícies econòmiques del 2024. I si més enllà del trivial d'actualitat que us plantejava l'ARA us quedeu amb ganes de recordar les notícies que han marcat l'any econòmic, aquí teniu un breu recordatori dels cinc fets que més feina han donat a les seccions d'economia en els últims dotze mesos. Per sobre de tot destaca, com podeu endevinar, l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell.

L'any de l'opa

Un fulletó que encara no té final

A finals d'abril explotava la bomba: el BBVA s'havia aproximat al Banc Sabadell per proposar-li una fusió. En altres paraules: el segon banc d'Espanya s'aproximava al quart per adquirir-lo, en una operació que comportaria la desaparició de la que històricament ha estat la quarta empresa de Catalunya per vendes (només per darrere de Naturgy, CaixaBank i Seat). Després d'uns primers dies d'infart, el Sabadell responia amb un no rotund a la proposta. I aquí començava de veritat el conflicte: el BBVA, que feia mesos que calculava els seus moviments, responia presentant una opa hostil, la primera que es presentava a la banca espanyola en quatre dècades.

Vuit mesos després, l'amenaça continua planant sobre un banc clau per a les pimes. Els reguladors han anat donant llum verda fins que l'operació ha topat amb l'escull més important, el de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). De moment la CNMC demana més temps per mirar de quina manera una fusió afectaria els clients, i aquest temps és justament el que el BBVA no té: l'aterratge de Trump a la Casa Blanca, previst per al gener, pot empitjorar l'economia mexicana, cosa que malmetria els interessos del banc d'origen biscaí. Podeu donar per fet que la resolució definitiva de l'opa serà també una de les grans notícies del 2025.

La Caixa, en ebullició

Ball de cadires a la principal institució econòmica del país

Si el gegant dormia, el gegant s'ha despertat. La galàxia de La Caixa –que configuren la Fundació; el seu hòlding industrial, Criteria, i el seu banc ensenya, CaixaBank— ha viscut un any convuls i ple de notícies inesperades. El ball va començar al gener, amb el nomenament de l'influent Àngel Simón com a conseller delegat de Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa. De la mà de Simón, Criteria ha encetat una agressiva política inversora que l'ha portat a convertir-se en aliat clau del govern espanyol en operacions com la de blindar Telefónica enfront del capital estranger. Criteria també ha invertit a Puig, Colonial i ACS.

Però el 2024 també ha portat agitació a CaixaBank, que es va concretar amb la dimissió, a l'octubre, del seu president, José Ignacio Goirigolzarri, que cedirà aquesta setmana el seu lloc al català Tomàs Muniesa. La Fundació La Caixa també ha viscut un sorprenent canvi aquest mes de desembre: el seu vicepresident, Juan José López Burniol, ha dimitit pocs dies després que Josep Maria Coronas fos nomenat director general de l'entitat.

Atac a Grifols

Any convuls per al gegant dels hemoderivats

A principis de gener, el fons Gotham City va fer un seguit d'acusacions contra Grifols. Assegurava que havia mentit en els seus estats financers i que havia fet servir complexes operacions financeres per emmascarar el seu nivell de deute. L'informe de Gotham va comportar una abrupta caiguda de la cotització de l'empresa familiar catalana, que va negar les acusacions però va emprendre canvis en la seva cúpula, un altre dels punts criticats pel fons. Així, aquest 2024 és el primer moment en la centenària història de Grifols en què no hi ha alts directius amb el cognom de la família. Amb els mesos, Grifols ha anat millorant la seva situació a la borsa i ha aconseguit el suport parcial de la CNMV a la informació financera que havia criticat Gotham. Ara la batalla entre les dues parts està als tribunals.

Respiren els hipotecats

Caiguda abrupta del preu del diner

Després d'un 2022 i part del 2023 amb l'Euríbor disparat, aquest 2024 ha estat l'any en què quatre milions de famílies hipotecades a tipus variable s'han beneficiat de les baixades de tipus. El canvi ha arribat després que la inflació quedés per fi controlada i que el Banc Central Europeu (BCE) comencés al juny a rebaixar tipus. L'impacte és rellevant: amb la dada de finals de novembre en una hipoteca tipus, l'estalvi equivalia a uns 150 euros al mes, l'equivalent a uns 1.800 euros de quota anual. Aquest mes de desembre, l'Euríbor ha continuat la seva tendència a la baixa, amb la qual cosa a finals d'aquest mes hi haurà noves alegries per a les famílies i empreses endeutades.

Una mort tràgica

Adeu al fundador de Mango

Isak Andic va morir el 14 de desembre als 71 anys en un accident mentre feia senderisme. L'empresari era la primera fortuna de Catalunya, i amb el seu adeu queda el dubte de com es repartiran les accions del gegant català de la moda. L'empresa està presidida provisionalment pel seu conseller delegat, Toni Ruiz, i aquest 2025 es coneixerà qui es queda amb el 95% dels títols de Mango que estaven sota el control del seu fundador.