Per què no es pot dir que Caixa d'Enginyers financi la indústria militar? Totes les claus per entendre-ho

Barcelona¿Caixa d'Enginyers finança empreses militars? Diverses publicacions a les xarxes socials podrien fer-ho pensar, després que s'hagi inclòs la cooperativa de crèdit en el Rànquing de la banca armada 2022. Aquest informe situa en 15 milions de dòlars (13 milions d'euros) el finançament concedit per Caixa d'Enginyers a companyies militars entre el 2020 i el 2022. La xifra és petita, especialment comparada amb els prop de 4.600 milions d'euros del Santander, els 4.300 del BBVA, els 167 de CaixaBank o els 87 del Sabadell, sempre en el conjunt d'aquests tres anys.

L'informe dedica unes paraules a Caixa d'Enginyers i a una altra cooperativa, Caja Rural: "Freqüentment se'ls atribueixen valors més ètics per la seva estructura societària i de govern, i se'ls equipara freqüentment de forma errònia amb les alternatives de finances ètiques". El mateix informe titlla d'"especialment preocupant" l'aparició d'aquestes dues cooperatives de crèdit, per la "confiança que els seus clients tenen en la seva capacitat per no vincular-se amb empreses relacionades amb el negoci armamentístic". L'ARA ha pogut parlar amb el Centre Delàs, amb la cooperativa de crèdit i amb diferents fonts financeres per respondre als dubtes sobre la qüestió.

¿Són molt, 13 milions, per a Caixa d'Enginyers?

No. Aquesta xifra, que fa referència al 2020, el 2021 i el 2022, és ínfima si es té en compte que la inversió creditícia de la cooperativa de crèdit va ser només l'any passat de 2.170 milions.

Per què Caixa d'Enginyers apareix citada en l'informe?

Perquè el Centre Delàs, que és qui fa l'informe Banca armada, ha ampliat els criteris de les empreses que monitoritza. Si habitualment només hi posava companyies directament relacionades amb l'armament, en l'últim informe posava el focus en la situació que es viu a les fronteres. Això va fer que inclogués empreses de sistemes de vigilància en el seu rànquing, i aquí és on apareix Caixa d'Enginyers: té relació amb Accenture, amb una branca de consultoria tecnològica que fa sistemes que s'utilitzen a la frontera entre Espanya i el Marroc.

Què respon Caixa d'Enginyers a l'acusació?

La cooperativa amb seu a Catalunya especifica que la xifra detectada pel Centre Delàs "no correspon a cap finançament de Caixa d'Enginyers ni de cap de les seves filials" i que correspon a inversions en accions d'Accenture fetes per fons que gestiona la gestora Caixa Enginyers Gestió.

¿Caixa Enginyers havia aparegut abans en l'informe 'Banca armada'?

Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs, explica que en els últims informes que ha fet l'organisme mai apareixia Caixa d'Enginyers, i concreta que la seva inclusió respon precisament a aquesta ampliació dels criteris de l'informe per parlar també d'empreses de seguretat i sistemes de vigilància. Amb tot, Calvo lamenta que la cooperativa de crèdit catalana afirmi a les seves oficines que "no fan crèdits a empreses armamentistes" i recorda els "milers de morts" que hi ha anualment a les fronteres.

Quina política té Caixa d'Enginyers en matèria d'armament?

La cooperativa de crèdit segueix criteris de responsabilitat social i concreta que escull les seves inversions basant-se en "criteris ètics socials i mediambientals".

Què critiquen els bancs respecte a l'informe?

Fonts de CaixaBank expliquen que "cap empresa del grup té relació amb empreses d’armament controvertit o que venguin armament a països amb embargaments d’armes o conflictes armats". També diuen que tampoc financen "operacions amb intermediaris": "Només treballem amb usuaris finals del sector públic o empreses de seguretat privada que compleixen requisits específics; i no financem operacions en països amb alt risc de vulnerabilitat de drets humans".

Qui elabora l'informe?

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau porta des de l'any 2006 recopilant dades sobre empreses militars i el seu finançament i elabora regularment estudis sobre quins bancs donen més crèdits al sector armamentista. Aquesta organització, nascuda el 1999, es dedica a la investigació social sobre "els efectes negatius del militarisme i els conflictes armats". El contingut dels seus informes Banca armada s'ha convertit en habitual en les juntes d'accionistes dels grans bancs espanyols, que han de respondre cíclicament a la seva relació amb empreses d'aquest àmbit.