César González-Bueno: "No hi pot haver més unanimitat contra aquesta opa"

MADRIDCésar González-Bueno va aterrar com a conseller delegat del Banc Sabadell l'any 2020, just després de l'intent fallit del BBVA de quedar-se l'entitat vallesana. Quatre anys després, viu en primera persona el segon assalt del banc d'origen bilbaí. Tot i que viu a Barcelona, rep l'ARA a Madrid, a les oficines que l'entitat té a la milla d'or de la capital espanyola, al barri de Salamanca. No té dubtes que el desenllaç de fa quatre anys es repetirà. Si no fos així, seria l'últim primer executiu de la històrica entitat catalana.

Sabem que vostè ha apostat amb els companys del banc 10 a 1 que l’opa del BBVA no sortirà. ¿Manté aquest optimisme?

— Crec que hi ha molts dubtes que aquesta opa pugui progressar. Un per l’excel·lent marxa del Sabadell, i dos per l'enorme complexitat regulatòria. Un cop estiguin resoltes totes les situacions que ara no ho estan, s'afegeix el dubte de quin serà l’impacte des d’un punt de vista de competència, quedarà un dubte que provocarà força inquietud entre els accionistes, que és si hi haurà fusió o no. La incertesa no és bona a l'hora de prendre decisions perquè afegeix molt risc. Nosaltres ja tenim dubtes sobre si això genera valor havent-hi fusió; no havent-hi fusió, no tenim dubtes que en destrueix. Opino que les probabilitats que aquesta opa tingui èxit són baixes.

Ajudi'ns a fer números. Quin pes tenen els accionistes institucionals?

— Més o menys la meitat.

¿I no són més difícils de convèncer?

— Més difícils, o més fàcils. El que diuen és que prendran la decisió quan tinguin el màxim d'informació possible i estan contínuament reavaluant les expectatives de valor del Banc Sabadell, que han anat augmentant. El que faran és mirar si el banc té més valor en solitari per als seus accionistes que no participar en el 16% del que seria l’accionariat conjunt. Les fusions, conceptualment, els agraden; el que no els agrada és el risc d’execució, i això hi serà en el moment en què hagin de prendre una decisió perquè no sabran si és amb fusió o sense. El govern ho ha dit amb claredat, que no n'hi haurà; inclús ho ha dit el president del Partit Popular, també tot l’arc polític. Hi ha un rebuig dels sindicats, de les associacions empresarials, de les comunitats autònomes... No és una decisió política tàctica, sinó un sentiment generalitzat.

¿Tenen el número màgic dels beneficis que hauria de tenir el BBVA el 2024 i 2025 per arribar a compensar els 2.900 milions de dividends que ofereix el Sabadell?

— No.

¿Els penalitza que hi hagi accionistes que van entrar al Sabadell amb l'acció per sobre de 6 o 7 euros?

— Crec que l'evolució és tan positiva que l'únic que podem mesurar és la perspectiva d'aquests últims tres anys i mig. Hem multiplicat per sis el valor de l'acció: som el número u de l'Íbex-35 i dels 600 bancs europeus, que es diu aviat. Amb independència de la història, jo crec que el que hi ha és una enorme satisfacció sobre aquesta franquícia i la seva evolució. A més, veuen que la tendència continua. Els accionistes, sobretot els que han format part d'aquest recorregut, estan molt satisfets.

Hi ha veus que diuen que el BBVA millorarà l'oferta. ¿Preveuen aquest escenari o els sorprendria?

— Ni ens sorprendria, ni ens deixaria de sorprendre. Han dit per activa i per passiva que no ho faran, però si ho fan jo crec que s'intentaran apropar més a un valor que tot el món reconeix que és superior a l'oferta que han fet. La decisió els correspon a ells.

¿Hi ha antipatia amb el BBVA?

Antipatia, cap ni una. Carlos [Torres, president del BBVA] va ser company meu durant els cinc anys de McKinsey. És un tio estupend, amable i intel·ligent, i també el meu president [Josep Oliu] té molt bona relació amb ell. Cadascú fa el que creu que ha de fer, i respecte absolut.

Si vostè estigués a la direcció del BBVA, faria una opa com aquesta?

— Com totes les preguntes hipotètiques, convé no respondre. Jo li contestaré d’una altra manera. Si nosaltres [el Banc Sabadell] veiéssim la conveniència d’unir esforços amb una altra entitat, crec que ho faríem d’una forma amable i consensuada. El que jo hauria fet en una altra situació no li puc contestar, però si en algun moment hi hagués una aproximació d’aquest tipus no seria en forma d’opa.

¿La del BBVA no els ha semblat una aproximació amable?

— No, a veure, això és irrellevant. La definició d'opa hostil no és tècnica, és un terme acceptat quan un consell no accepta una oferta i, per tant, popularment es qualifica d'hostil. Nosaltres no sentim cap hostilitat cap al BBVA i espero que ells tampoc cap a nosaltres.

La CNMC va dir: "Menys bancs no vol dir menys competència". Com ho valora?

—  Conceptualment la frase és impecable. Però aquesta [fusió] sí que afecta la competència perquè les pimes necessiten tres, quatre o fins a cinc bancs. Fins i tot les botigues de llaminadures tenen dos bancs. Ja hi ha molt pocs bancs a Espanya que tinguin capacitat de servir a les pimes. Treure'n un és força dramàtic, i per això hi ha aquest clamor. A Espanya, una de cada dues pimes és client del Sabadell; i a Catalunya, dues de cada tres. Això afectaria l'equilibri territorial, perquè l'impacte d'accés al crèdit seria major a Catalunya. Això posa en risc l'accés al crèdit de les pimes, no només l'encareix, i això no és bo; no és bo per a Espanya i menys per a Catalunya.

Amb l'impost a la banca van topar molt amb el govern espanyol. ¿Se sent còmode amb el seu suport explícit en l'opa?

— El suport del govern no és un suport a la banca ni al Banc Sabadell, sinó a les pimes i a la competència. A més, no està sol. El cap de l'oposició [Alberto Núñez Feijóo] ha dit exactament el mateix. Però, a més, el suport social és generalitzat: d'esquerres, de dretes, d'associacions... Crec que és el cas més paradigmàtic d'unanimitat entorn d'un tema que s'ha produït últimament. No hi pot haver més unanimitat contra aquesta opa. No obeeix a una oportunitat política d'un moment determinat, sinó a una raó de necessitat social.

¿El sorprèn aquesta unanimitat?

— Em sembla que és molt lògica. Insisteixo, no s'està donant suport al Banc Sabadell o a la banca, sinó a les pimes, i això no em sorprèn perquè representen el 67% de l'ocupació a Espanya.

En cas que l'opa prosperi, però la fusió no, ¿s'imagina treballant en un banc independent que té un primer accionista que és el BBVA?

— Les meves imaginacions i somnis normalment no els comparteixo. Estem centrats en el que estem fent. És apassionant i estem gaudint de la nostra feina més que mai tot i les incerteses que planteja per una senzilla raó, que és que el banc va molt bé, i això ha creat una cohesió en tots els equips, amb un nivell de compromís del 90%.

L'altre dia ens explicava que els clients s'estan apropant a les oficines a dir: "Com puc ajudar". ¿Ens pot compartir algun cas?

— Això ho haurien d'explicar ells, però no deixo de rebre correus electrònics de clients que conec i quan els veig el seu suport és clar. Crec que hi ha una part d'afecte genuí cap al banc que els ha acompanyat en moments a vegades fàcils i d'altres difícils, però que ho fan per interès propi perquè no volen quedar-se sense aquesta alternativa.

Els grans empresaris catalans amb qui ha tingut temps de parlar què li expliquen en privat?

— Que no volen l'opa. Jo crec que l'empresariat català està molt integrat al territori i senten Catalunya molt seva. Es dediquen a l'exportació, però estan molt sobre el terreny. No donaré noms concrets, perquè els teniu allà. És un empresariat molt familiar i hi ha una gran preocupació perquè Catalunya segueixi prosperant i són conscients que el finançament és una qüestió clau. Les mostres de suport i afecte són constants.

Hi ha unanimitat contra aquesta opa, però només decideixen els accionistes. Com ho viu?

— Ho visc amb transparència i claredat. [L'equip d'assessors del bufet] Uría ens va instruir sobre les nostres obligacions de cara a la decisió d'acceptar la primera oferta [del BBVA] i ens va dir: "L'obligació és defensar els interessos dels accionistes. Subsidiàriament també poden tenir en consideració els interessos dels clients i de les persones que treballen al banc, però si hi hagués una contradicció entre els dos, a qui es deu el banc és a l'obligació fiduciària respecte als seus accionistes". Vam tenir molta sort: coincidien.

¿Li generaria contradicció si es donés la circumstància que per als accionistes fos una operació bona i desitjable però, en canvi, per a les petites empreses, per als empleats o per al conjunt de l'economia catalana fos negativa?

— Conceptualment sí; a la pràctica, no ho veig. És impossible que afecti moltíssim els temes de competència i que es pagui molt més.

Què ha après aquests anys que ha estat a Catalunya?

— Moltes coses. Jo no havia tingut responsabilitat sobre una entitat cotitzada, i això és un món nou que m'ha semblat apassionant. Després, he confirmat que hi ha algunes empreses que tenen alguna cosa especial i que això no s'improvisa, sinó que és fruit d'anys de desenvolupament i que es reflecteix en la cultura, i ha sigut una sorpresa veure com és de bona la cultura del Banc Sabadell i que s'ha generat al llarg d'aquests 140 anys. I a títol personal, el descobriment de Catalunya i Barcelona.

¿Entén que per a molta gent a Catalunya seria una tragèdia per a una economia com la catalana perdre el Sabadell?

— Sí, crec que és una obvietat i que seria molt perjudicial. Tant per l'impacte sobre l'economia catalana com per l'impacte emocional.

Parlant de temes emocionals, ¿vostè, que és de Madrid i viu a Catalunya, ha percebut alguna dinàmica Barça-Madrid en aquesta opa?

— Jo crec que el suport ha sigut especialment fort a Catalunya i que això obeeix a l'origen català del banc. Però veiem suport a tot arreu: Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Múrcia, per descomptat València, on ha estat explícit. No veig un Barça-Madrid, veig molta gent que considera que aquest servei a les pimes és molt important i que sense aquest banc la seva economia funcionarà pitjor.

¿L'ha sorprès, però, el suport particular de Catalunya, d'on el Sabadell va treure la seu?

— Crec que el moviment de la seu va ser finalment comprès perquè els bancs quan corren risc de supervivència és per la liquiditat. Crec que s'ha entès que no va ser una decisió emocional, sinó una decisió necessària per a la supervivència del banc. Crec que no hem perdut l'esperit de l'origen català.

Si l'opa no surt, s'animarien a tornar?

— Ara no toca parlar d'això.

¿Es treballa amb més dramatisme quan un sent que el seu lloc de treball depèn del resultat d'una operació així?

— Jo estic focalitzat en defensar els meus accionistes i defensar aquest projecte. No es pot tenir el 90% del compromís de la gent [del banc] si tu no estàs compromès, i això va molt més enllà d'un lloc de treball o d'una circumstància personal.