Les monedes que no es toquen: així funcionarà l'euro digital

BarcelonaEl Banc Central Europeu (BCE) està decidit a tirar endavant la creació de l'euro digital. Aquesta institució és l'única de la Unió Europea amb capacitat legal per crear diners i decidir quina és la moneda de l'eurozona i fa anys que insisteix que els ciutadans cada vegada opten més per pagar amb mitjans digitals –targetes o aplicacions–, cosa que ha portat la institució a buscar una alternativa pública a la digitalització dels pagaments.

Entre el 2016 i el 2022, els pagaments en efectiu van passar de ser el 79% de les transaccions a l'eurozona al 59%, mentre que els pagaments amb targeta van créixer del 19% al 34% en el mateix període, segons el mateix BCE. L'organisme presidit per Christine Lagarde considera, per tant, que crear una divisa digital seria una "evolució" dels diners.

Un equivalent digital als diners en efectiu

La virtut principal dels diners en efectiu és que tenen com a garantia de valor el poder de l'estat –o, en el cas de la zona euro, de vint estats–, ja que els emeten bancs centrals, que són entitats públiques. Així doncs, els diners que es guarden en un compte bancari són gairebé tan segurs com els bitllets, però no del tot, perquè depenen d'una empresa privada i no de l'estat. Ho són perquè es poden canviar per efectiu en qualsevol moment, però en cas de fallida d'una entitat, l'estat garanteix als clients solament una part dels diners que hi tenien guardats (un màxim de 100.000 euros per persona).

L'objectiu del BCE amb la creació de l'euro digital és aconseguir tenir un equivalent digital als diners en metàl·lic. És a dir, que es pugui guardar en un dispositiu digital i utilitzar per fer pagaments a través de mitjans digitals, però amb les mateixes garanties que l'efectiu.

Quines característiques ha de tenir?

"Com els euros en efectiu, l'euro digital oferiria privacitat i seria àmpliament acceptat per tota la zona euro", indica l'informe del BCE titulat A stocktake on the digital euro (Un balanç sobre l'euro digital), publicat la setmana passada, i que recull les conclusions de dos primers anys d'investigacions i proves sobre la viabilitat de la hipotètica futura divisa.

Quin valor tindria?

Un euro digital seria sempre equivalent a un euro en metàl·lic. El BCE no preveu cap mena de canvi ni fluctuació de valor, sobretot perquè en els dos casos es tracta a tots els efectes de la mateixa divisa, emesa per la mateixa entitat i vàlida als mateixos països. Només en canviaria el format, però no la validesa; de la mateixa manera que pagar amb un bitllet de deu euros és el mateix que amb deu monedes d'un euro, igualment seria el mateix pagar amb deu euros digitals a través d'una aplicació de mòbil.

Moneder digital

"La gent té dret a convertir els seus dipòsits a la vista en diners en efectiu en qualsevol moment. Tanmateix, aquest desig està restringit pel fet que guardar grans quantitats de diners en metàl·lic té el risc que siguin robats o es perdin", diu l'informe del BCE. L'eina clau per fer funcionar un euro digital, doncs, seria la creació de moneders electrònics descarregables al mòbil com una aplicació o en altres formats.

En aquest sentit, el BCE no tanca la porta ni a deixar que siguin els bancs qui gestionin l'aplicació ni a crear-ne una de pública que es pugui instal·lar directament als dispositius digitals. En qualsevol cas, però, seria el BCE qui en garantiria el funcionament, la privacitat i la seguretat contra fraus electrònics, blanqueig de capitals o hackeig. El BCE també preveu que aquests moneders funcionin en tots els països de la zona euro i sense necessitat de connexió a internet.

Quin serà el paper dels bancs?

La creació d'una aplicació amb euros digitals que permeti fer tota classe de pagaments podria deixar sense feina els bancs. "Un euro digital buscaria mantenir l'equilibri sa que ha existit durant dècades entre els dipòsits bancaris i els diners emesos per bancs centrals".

Això vol dir que el BCE preveu que la normativa imposi "certs límits a la quantitat d'euros digitals que podran tenir els usuaris" amb màxims per persona. El BCE insisteix que l'euro digital no ha de ser una eina per fer la competència als bancs comercials, sinó que "s'hauria de dissenyar perquè no tingués cap impacte material en l'estabilitat financera" del sector bancari.

"Limitar la quantitat d'euros que té cada persona mitiga el risc que es pot derivar de fugues ràpides de capital dels dipòsits bancaris a euros digitals", cosa que en cas d'un banc amb problemes podria portar a la fallida de les entitats a través de pànics bancaris –quan un banc es queda sense liquiditat perquè els clients en retiren massivament els seus estalvis.

La raó per la qual el BCE no vol fer la competència al sector financer és pel rol que juga en la "transmissió de la política monetària": els bancs són l'epicentre de l'activitat econòmica perquè reben diners dels seus clients i de l'estat i els hi remuneren, i alhora els donen crèdits i els en cobren interessos. A través de les diverses línies de finançament que dona als bancs, amb la compra o venda de títols als mercats de deute públic –amb els bancs com a intermediaris– i amb els tipus d'interès que cobren als bancs, el BCE intervé en l'economia amb l'objectiu de complir el seu mandat de garantir l'estabilitat de preus i de l'economia europea.

En quina situació es troba?

El BCE es va marcar un període de dos anys per estudiar les implicacions que tindria posar en marxa una divisa digital. Després d'aquest període, l'organisme monetari va publicar un informe en el qual en recomanava la creació i en proposava les línies mestres i passar a la "fase de preparació", que tindrà dues etapes –la primera també de dos anys–.

En aquesta nova fase, el BCE vol "finalitzar l'elaboració de les normes de funcionament de l'euro digital i la selecció dels proveïdors que podrien desenvolupar una plataforma i la infraestructura" de la nova divisa. És per això que la Comissió Europea, l'executiu comunitari, va iniciar el juny passat el procés legislatiu, que haurà d'acabar amb una normativa aprovada pel Consell (l'organisme format pels governs estatals de la UE) i pel Parlament Europeu que serveixi per introduir l'euro digital i regular-ne l'ús.