Menys hipoteques noves, menys de velles, i molt més cares

BarcelonaUn any i mig després que comencés la pujada de tipus més ràpida que s'ha vist mai pel Banc Central Europeu (BCE), i que no es va donar un respir fins a la setmana passada, el mercat hipotecari en viu les clares conseqüències: se'n fan menys de noves, s'amortitzen les velles i les que queden són molt més cares.

Les dades s'han anat succeint en els últims dies i són més evidents que enlloc al mercat de l'habitatge. Les últimes dades disponibles, les del mes d'agost, proven que el mercat de compravenda de pisos està en mínims des del 2020, quan la pandèmia va aturar en sec l'economia. Al conjunt d'Espanya es van tancar només 49.252 operacions, fet que suposa una caiguda del 14% respecte a l'any anterior. Aquesta caiguda de les operacions coincideix amb el fet que l'Euríbor (l'índex que marca el preu dels préstecs variables, que afecten quatre dels cinc milions d'hipoteques que hi ha a Espanya) acaba de tancar a l'octubre el seu 22è mes consecutiu a l'alça. En efecte, el desembre del 2021 tancava al -0,5% i ara està en el 4,16%.

Cal recordar que en una hipoteca tipus, cada punt equival a un encariment de 100 euros al mes i, per tant, en aquest any i deu mesos aquest préstec tipus (amb 200.000 euros de capital i a 30 anys) s'ha encarit 450 euros al mes, cosa que equival a 5.400 euros a l'any. Segons dades del broker hipotecari Trioteca, el tipus d'interès fix mitjà signat a l'octubre és del 2,97% per a les hipoteques fixes i del 2,55% per a les variables. En els dos casos queda molt per sobre dels nivells de principis del 2022.

Cancel·lacions

En paral·lel a aquesta caiguda de compres de pisos s'ha produït una cancel·lació anticipada de préstecs. Aquesta opció, tant per part de famílies com d'empreses, és un intent de reduir la càrrega financera en un context on no queda clar quan tornaran a caure els tipus. Ni la Reserva Federal americana (Fed) ni el BCE s'han atrevit a descartar noves pujades de tipus per fer front a una inflació que no decau. Un efecte col·lateral de la reducció de crèdits, que la banca va admetre en els últims resultats trimestrals, és que la morositat s'ha incrementat lleugerament. No ha passat perquè un gruix de les famílies no estigui podent afrontar les quotes, sinó perquè la base total –el conjunt de tots els crèdits– és menor i, així, els impagats tenen més pes. Amb tot, la morositat es manté controlada per sota del 4%, quan en l'anterior crisi del 2008 i el 2012 havia arribat a superar el 14%.