La lliçó negociadora de les energètiques a la banca espanyola

MadridLa setmana del 21 al 30 d'octubre els telèfons del ministeri d'Hisenda (PSOE), els del PNB i els de Junts, però també els telèfons de grans companyies del sector energètic com Repsol i Cepsa, així com els de les grans patronals, no van parar de sonar. El motiu era l'impost extraordinari que afecta aquest sector i la seva continuïtat a partir de l'any que ve. Després d'una negociació política a contrarellotge i d'una gran tasca de lobi empresarial, tot indica que el gravamen decaurà aquest 31 de desembre perquè finalment el PSOE no el va registrar com a esmena al Congrés dels Diputats.

En canvi, l'altre gran impost extraordinari, el que afecta el sector bancari, continuarà tres anys més, o com a mínim aquesta és la intenció del govern espanyol. "No hem sabut comunicar-nos"; "No hem tingut interlocució amb el govern"; "No hem estat eficaços al 100%"; "[L'impost] Consagra la discriminació", es lamentaven els alts directius dels principals bancs espanyols aquesta setmana durant la presentació dels seus resultats fins al setembre, que de nou han tornat a ser històrics. De fet, qui ha personalitzat tots aquests laments ha estat CaixaBank. "[Amb l'impost] S'està gravant segons la mida i nosaltres som l'entitat financera més gran d'Espanya, per tant, serem els que pagarem més", criticava el conseller delegat del banc de l'estrella, Gonzalo Gortázar. "Es podria anomenar taxa CaixaBank", etzibava el directiu. L'entitat financera té l'Estat mateix, a través del FROB, com un dels principals accionistes.

Els sis principals bancs espanyols (el Banco Santander, el BBVA, CaixaBank, el Banc Sabadell, Bankinter i Unicaja Banc) han guanyat un rècord de 23.656 milions d'euros entre gener i setembre, un 20% més que el mateix període del 2023, tot i l'impost extraordinari. Pel que fa a les grans energètiques de l'Íbex-35 (Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol), han registrat un benefici de 10.247 milions d'euros fins al tercer trimestre.

"Poc diàleg" amb el govern

La sensació generalitzada al sector financer és que no han sabut trobar la fórmula perquè el seu impost descarrilés com ho ha fet l'impost del sector energètic. "Hem de fer autocrítica", deia el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, aquest dijous. En aquest tipus de negociació, el sector bancari sol trucar a la porta del ministeri d'Economia. Aquest cop, però, la influència sobre la cartera que pilota Carlos Cuerpo (PSOE) no ha calat. A més, qui ha dut la batuta de la discussió al voltant dels impostos ha estat la titular d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE).

Veus del sector financer també apunten que les energètiques tenen més força pel que fa a la pressió amb les inversions privades que l'Estat necessita per assolir els objectius en matèria de transició energètica. Repsol, per exemple, ha amenaçat explícitament i de manera reiterada amb "congelar" una inversió de 1.100 milions d'euros prevista per al Camp de Tarragona. Quan encara no havien passat ni 24 hores després de fer-se públic que l'impost energètic queia, la petroliera que presideix Antoni Brufau anunciava que la inversió es "reactivava" i que "el problema s'havia acabat". Les mateixes veus financeres tampoc passen per alt el fet que la banca no podrà mai acabar de desfer-se de la reputació adquirida després de la crisi financera del 2008. "No caiem bé, això és així", apuntava aquesta setmana un alt directiu.

Pendents del tràmit parlamentari

El ministeri d'Hisenda tenia clar que el conflicte amb els dos impostos no el tindria amb els socis del bloc d'investidura a l'esquerra del PSOE, que volen que tots dos gravàmens continuïn, sinó amb el centredreta: el PNB i Junts. Els nacionalistes bascos es van obrir a acceptar els dos gravàmens a través de la seva concertació, però els de Carles Puigdemont, que saben que no poden jugar aquesta carta, es van tancar en banda en el cas del tribut energètic. Fonts de Junts han apel·lat al "risc" per a les inversions dies després de reunir-se amb Repsol, com ha explicat l'ARA.

Al sector bancari, però, no tiren la tovallola. Durant la presentació dels resultats del tercer trimestre, les entitats no només han aprofitat per carregar contra l'impost, sinó que ja han advertit, com en altres ocasions, de l'impacte sobre el crèdit. "És un desincentiu a fer créixer el crèdit", afirmava el conseller delegat de CaixaBank. El Banco Santander i el BBVA hi han posat xifra: "50.000 milions" menys en un any. Aquesta serà una de les cartes que el sector financer jugarà les pròximes setmanes, durant la tramitació de l'impost al Congrés dels Diputats. "Això encara no ha acabat. Ens reservem per ser més concrets més endavant, queda temps", apuntava el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno. Al seu torn, les dues principals associacions bancàries, l'AEB i la CECA, han advertit que, en cas d'aprovar-se l'impost sota els termes anunciats, "no descarten recórrer la mesura als tribunals". "Subsisteixen vicis d'inconstitucionalitat que té l'actual gravamen en vigor", diuen les patronals.

Tots dos gravàmens es van aprovar per poder afrontar la despesa pública per protegir famílies i empreses de la crisi energètica i de preus. Només el 2024 l'Estat ha ingressat per l'exercici del 2023 un total de 2.859 milions d'euros, en línia amb el que havia previst. D'aquests diners, les entitats financeres han pagat un total de 1.695 milions d'euros, mentre que les energètiques han abonat 1.164 milions. L'any 2023 els dos sectors van registrar guanys rècord i aquest 2024 van pel mateix camí.