Una llibreta de La Caixa i un carnet del Barça

Barcelona"Si fóssim un equip de bàsquet, penjaríem la seva samarreta a la paret". Però l'escenari on es pronuncia aquesta frase no és un estadi ple de gom a gom, sinó un auditori farcit de bona part de l'elit econòmica de Catalunya. El rector de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Oriol Amat, entrega per primera vegada el Premi Business Person of The Year 2021 de la UPF Barcelona School of Management. I s'estrena amb el president de CaixaBank, el banc amb més clients a Espanya i la principal empresa de l'influent grup La Caixa.

José Ignacio Goirigolzarri recull amb orgull un guardó que per la seva aparença, i des de la distància, podria ser un títol acadèmic. Li fa especial il·lusió, precisament, perquè ve del món universitari i d'un centre amb "arrels catalanes". La llista d'agraïments és llarga, perquè qui va ser un dels responsables de la fusió entre CaixaBank i Bankia –que es va començar a negociar fa tot just dos anys– assegura que no és partidari dels lideratges "personalistes" i "carismàtics" a les grans empreses. "Comporten riscos evidents per a la sostenibilitat dels projectes i per al creixement de les persones", afirma el banquer basc. Entre el públic, l'escorten el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, i el vicepresident de la Fundació La Caixa, Juan José López Burniol.

En el seu discurs, Goirigolzarri s'oposa a la màxima de "tot ho val". Primer els valors i després l'estratègia, defensa el president de l'entitat financera. "Oblidar aquests conceptes porta a greus incoherències", afegeix. També reivindica la importància de crear "caldo de cultiu" per comptar amb "líders locals" dins d'una cultura ben arrelada.

En el seu cas, argumenta que els motius de la fusió entre les dues entitats no tenien res a veure amb la mida, sinó amb un objectiu tant abstracte com ambiciós. "Liderar el procés de transformació del nostre sector i fer-ho des d'una manera molt inclusiva, amb un model molt pròxim a les famílies i a les persones, així com a la societat en què servim", resumeix.

Per a algunes generacions de catalans –d'un determinat estatus–, el naixement d'una nova criatura a la família implicava almenys dos ritus de pas: obrir una llibreta d'estalvis en alguna oficina pròxima de La Caixa i rebre a casa un carnet de soci del Barça. A la d'Amat, segons explica, els cinc germans van aconseguir les dues distincions, i la sala murmura confirmant que molts d'ells també.