L’opa del BBVA es desinfla

Barcelona / Madrid"Creiem en aquesta operació i creiem que és bona per als bancs, per a l’economia i per a la societat en general". Són paraules d’aquest matí del conseller delegat del BBVA, Onur Genç, hores després de rebre la dura notícia que, per ara, Competència no veu amb bons ulls l’opa sobre el Banc Sabadell i que l’envia a fase 2, fet que és una victòria per a un banc català que ha reiterat la seva voluntat de seguir en solitari. L’executiu turc ha precisat que “respecten” la decisió, que continuaran col·laborant amb la CNMC, però ha tornat a admetre, com va fer fa dues setmanes, que podrien retirar l’operació en funció de les condicions que pugui imposar Competència: “Si afecten la creació de valor, no dubtarem a retirar-la”. 

A continuació, Genç ha preferit no aturar-se a comentar la jugada amb la premsa que l’ha escoltat en la trobada del sector financer organitzada per Deloitte aquest dimecres. El directiu se n'ha anat ràpidament.

El revers de la moneda era César González-Bueno, conseller delegat del Banc Sabadell. Tot i que l’entitat catalana amb seu a Alacant mira d’evitar qualsevol signe d'eufòria, el directiu madrileny no podia amagar la seva satisfacció amb la decisió de la CNMC: “Que s’allargui en el temps ajuda a la claredat i al fet que tot es posi damunt la taula, amb llum i taquígrafs”, ha dit. El directiu ha insistit que l’opa hostil té el rebuig de clients i treballadors, així com d’altres “col·lectius” que volen ser escoltats. És el cas de la patronal catalana Foment del Treball i els sindicats.

El fet d'entrar en la fase 2 permet a la CNMC demanar informació més enllà dels dos bancs implicats. Alhora, permet al Sabadell personar-se en contra de l'opa davant de Competència (en la fase 1 només pot contestar a les seves sol·licituds d'informació), cosa que l'entitat d'origen vallesà no ha dubtat a fer aquest mateix matí. Amb tot, González-Bueno ha apuntat que entre els accionistes planen més dubtes que certeses. Sobre els institucionals, ha dit que “avui veuen que no hi ha preu”. Pel que fa als minoritaris, ha recordat el seu vincle “emocional” amb el banc.

El que es deia davant dels micròfons, però, és molt diferent del que es comentava als passadissos financers. Diversos banquers de primer nivell consultats per aquest diari són contundents a l’hora d’afirmar que l’opa anunciada al maig no ha tingut mai una posició més feble. “Això és un gran blow-up, una patacada important”, afirmava una d’aquestes veus, que demana l’anonimat. Una segona veu anava en la mateixa línia: “Si l’operació no ha mort, gairebé; això deixa l’opa en un estat molt feble i molt fràgil”. Un tercer directiu feia el símil tenístic per valorar l’impacte de la resolució de Competència: “El Sabadell ha guanyat el primer set i el rival està molt cansat; això és duríssim per al BBVA”. 

Aquesta unanimitat a l’hora de valorar la fragilitat que viu l’operació que es va plantejar el 9 de maig respon a diverses qüestions. En primer lloc, cal recordar que el BBVA planteja una compra amb intercanvi d’accions. Això vol dir que com pitjor sigui la seva situació, menys atractiva és l’oferta. I el banc d’origen biscaí valia a finals d’abril 63.000 milions (a 10,90 euros l’acció) i ara està en els 51.000 milions (a 8,87 euros l’acció, la qual cosa suposa una caiguda del 19% en aquests mesos). 

En segon lloc, cal tenir en compte que el BBVA sempre va tenir un punt de pressa a fer l’operació. Els experts consultats ho expliquen per dos factors: d’una banda, als mercats no els agrada mantenir la incertesa durant gaires mesos. “Això molesta els inversors i el dubte sostingut afecta més el BBVA que el Sabadell”, explica un banquer. De l’altra, diferents veus apunten que el banc que presideix Carlos Torres calculava des del primer dia que tenia un doble risc polític amb les eleccions a Mèxic (va guanyar la candidata que menys agrada als bancs) i especialment als Estats Units. La victòria de Trump és un dur cop per al BBVA, perquè el mandatari ha anunciat aranzels del 75% a tots els productes mexicans. Això en un país que té més del 70% de les seves exportacions als EUA, i que suposa el 43% dels ingressos del banc: si l’economia mexicana pateix, el BBVA patirà. Una possibilitat és que per fer front als aranzels el pes mexicà perdi valor, i això també perjudicaria el banc d’origen biscaí.

Altres veus recorden que el BBVA té un risc reputacional gran associat al cas Villarejo, en el qual el mateix banc podria ser jutjat. 

Al sector també apunten que el fet que les comunitats autònomes puguin entrar ara a dir la seva davant la CNMC complica les coses al BBVA (els governs de Catalunya i del País Valencià, de diferents colors, hi han estat sempre en contra) i també apunten que ni tan sols una millora de l’oferta podria canviar-ho. “A la CNMC li és igual el preu”, apunta una font. “Les millores de preu i les coses amistoses queden en el passat”, rebla una altra.

Pessimisme intern

Fonts financeres consultades per l’ARA expliquen un últim detall que explica la setmana horribilis que viu el banc basc des que Trump va guanyar les eleccions. Des que es va conèixer l’interès del BBVA pel Sabadell, a la cúpula del banc basc a Catalunya s’havia mantingut un optimisme petri en el sentit que l’operació es faria. La setmana passada, però, això va canviar, i es va enviar un missatge d’inquietud als treballadors: la victòria republicana als EUA canviava l’escenari. La decisió de la CNMC se suma a aquell pessimisme i la continuïtat del Sabadell com a entitat en solitari apareix ara com més probable que mai.