L'Íbex-35 declara la guerra al govern Sánchez

Barcelona“Si Botín i Galán protesten pels impostos, anem en la bona direcció”. Era el 29 de juliol del 2022 i qui va gosar dir aquestes paraules en referència directa als presidents del Banco Santander i Iberdrola era ni més ni menys que el president del govern, Pedro Sánchez. Convé recordar aquesta data com a moment clau i decisiu per entendre la pèssima relació que hi ha a Espanya entre l’elitista grup d’empreses que alguns coneixen com a Íbex-15 (els més influents d’entre els que cotitzen al selectiu espanyol) i el govern del PSOE i Podem-Sumar. 

Les hostilitats, com recordava la frase de Sánchez, van iniciar-se el 2022 quan el govern central va anunciar d’una tacada un impost extraordinari per a grans fortunes, la banca i les energètiques per fer front a la despesa addicional destinada a rebaixar l’impacte de la crisi de preus provocada per la guerra a Ucraïna. Era un impost destinat a dos dels sectors tradicionalment més influents de l’economia espanyola i també al grup de població més ric. Formalment, es va aprovar el 22 de desembre de l’any passat. Els problemes no van trigar a arribar. 

Era el febrer i faltaven menys de tres mesos per a les municipals i autonòmiques del maig quan Ferrovial, presidida per Rafael del Pino, llançava la bomba: traslladava la seu de l’empresa als Països Baixos a la recerca d’estabilitat jurídica. Els dos termes qüestionaven de forma prou explícita la gestió del govern en matèria econòmica i es van veure reforçats amb el pas de les setmanes: l’empresa de Del Pino, un imperi forjat a l’ombra del franquisme, es va convertir molt ràpidament en ariet i campió de les companyies espanyoles contra el govern d’esquerres liderat per Sánchez i Yolanda Díaz. Val a dir que a l’abril la junta d’accionistes de Ferrovial va ratificar la decisió del seu president en un acte on només hi va haver veus favorables a la decisió d’endur-se l’empresa als Països Baixos, territori sovint assenyalat com a paradís fiscal, i es va titllar Del Pino de “patriota”. 

El govern espanyol no va dissimular el seu enuig amb Ferrovial i el va criticar públicament per boca de diferents ministres. El més dur, de nou, va ser Sánchez: “Pàtria no és només fer patrimoni, sinó posar-hi el coll”. En aquest clima d’enfrontament es va arribar a les eleccions del 28 de maig, quan el PP va guanyar amb tanta claredat que semblava evident que a finals d’any desallotjaria el govern d’esquerres del govern. Però el president de l’executiu espanyol tenia un altre pla: va avançar les eleccions, va remuntar i, contra tot pronòstic, va obtenir una derrota mínima que li permetrà tornar a governar si lliga el suport de Junts i ERC. 

Ha estat en plena negociació per a la investidura que el PSOE i Sumar han anunciat el propòsit d’allargar indefinidament els impostos a la banca i les energètiques, i això ha redoblat les crítiques a aquest tribut per part de totes les empreses afectades, sense cap excepció: “Cal pagar impostos, però si es paga massa, la gent marxa”, deia Ana Botín aquest dimarts.

Però el més dur ha estat Repsol: la petroliera presidida pel català Antoni Brufau va avisar, justament el dia que anunciava els segons millors resultats de la seva història, que “la falta d’estabilitat en el marc regulador i fiscal del país podria condicionar els futurs projectes industrials de Repsol”. Aquest dilluns, l’empresa anunciava que congelava inversions arreu d’Espanya, incloses dues a Tarragona valorades en 1.050 milions d’euros. El missatge al govern és clar. 

“Entre aquests empresaris que es fan els ofesos n’hi ha que feien lots de Nadal per a la Guàrdia Civil després dels fets d’Urquinaona”, recorda un destacat directiu català, en referència als disturbis que hi va haver el 2019, quan es va conèixer la sentència contra els principals responsables de l’1-O.

Un altre veterà coneixedor de l’Íbex-35 lamenta que Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va dir en plena presentació dels millors resultats de la història del banc català que l’impost era “un tret al peu”. “Amb declaracions així es carregaran un bon sistema, com és el capitalista quan està ben entès”, agrega. 

La bombolla madrilenya

Aquesta veu posa el focus en el factor ideològic per entendre la situació actual. “La majoria dels grans presidents de l’Íbex-35 viuen a Madrid, en un ambient que és el que és i els contamina molt; el PSOE hi ha renunciat; a qualsevol sopar on vas el moderat és del PP i la resta de Vox”, afirma aquest directiu, que afegeix un últim apunt: “Malauradament, són gent que tots són de dretes, cosa que no passa al bressol del capitalisme, ni al Regne Unit, ni als Estats Units, on hi ha directius i empresaris que demanen pagar més impostos”. 

Un altre destacat directiu que coneix l’elit de l’Íbex-35 confirma aquesta tesi. “Entre un 60% i un 70% dels altíssims directius tenen un component ideològic antisanchista –exposa–. En aquest grup, a més, hi ha l’efecte taverna, on s’exciten els uns als altres”, afegeix. En la seva lectura, però, ara hi ha un element clau que calmarà les aigües. “És diferent anar contra el govern en l’últim any de legislatura que just quan sembla que hi haurà investidura”. 

Caldrà veure si l’Íbex-35 comparteix aquesta lectura.