L’epopeia de 17 anys de CaixaBank per recuperar el preu de l’acció

BarcelonaSi el lector està familiaritzat amb la xifra 5,25 i amb la data del 10 d’octubre del 2007 és bastant possible que el lector sigui accionista de primera hora de CaixaBank. O més ben dit, de Criteria, el hòlding empresarial de la Caixa, que va sortir a la borsa ara fa 17 anys i que amb el temps va protagonitzar una metamorfosi: ja no és el hòlding el que cotitza, sinó l’entitat financera. 

Gairebé 17 anys després, les accions del banc català amb seu a València han aconseguit per fi superar el valor rècord de 5,35 euros que va assolir uns dies després de la sortida. Aquesta setmana, en plena dinàmica alcista a l’escalf de l’elevat nivell dels tipus d’interès i a les portes de presentar resultats, CaixaBank ha assolit els 5,45 euros per títol, uns nivells que semblen ciència-ficció si recordem que el 2020, en ple confinament per la pandèmia de la covid-19, descobrien els seus mínims històrics situant-se en el llindar dels 1,50 euros. 

Des del 2007 fins a l’actualitat CaixaBank ha viscut una veritable epopeia, que no deixa de ser una de les moltes que s’han produït a la banca espanyola en aquest temps. Per començar, convé tenir al cap que Criteria va sortir a borsa quan faltaven només 11 mesos per a l’enfonsament de Lehman Brothers, una fallida que va donar inici a la Gran Recessió. 

“Vist en perspectiva, Criteria va sortir a un preu molt alt i hi va haver molta pressió comercial a les oficines per col·locar accions als clients”, reflexiona Xavier Brun, professor del màster en mercats financers de la BSM, “i no va ser un èxit, ja va acabar el mes per sota del preu de sortida”. 

El fet és que després d’anys d’eufòria econòmica fonamentada en el totxo, el 2008 la festa es va convertir en monumental ressaca. Aquella debacle econòmica mundial va tenir un efecte directe en els bancs espanyols. El mercat de préstecs interbancari es va assecar davant l’estat de pànic generalitzat respecte a la solvència real de les entitats. I les agressives polítiques comercials que s’havien portat a terme durant anys per alimentar la cobdícia immobiliària a la societat espanyola deixaven la gran majoria de bancs i caixes en una situació delicada. 

La història és coneguda: desenes d’entitats van desaparèixer, adquirides per bancs o entrant en fusions de caixes amb més o menys futur. La Caixa va optar per una fórmula pionera per seguir endavant: Isidre Fainé, president del grup, va impulsar la transformació de l’entitat d’estalvis en un banc: la Caixa esdevenia una fundació bancària propietària al 100% del hòlding de participacions industrials Criteria, que era al seu torn la propietària de CaixaBank. L’1 de juliol del 2011, CaixaBank començava a cotitzar en borsa com a hereva dels títols de Criteria. 

Canvis de cares

Tota aquella transformació en la que ja era i encara és la primera empresa de Catalunya en termes econòmics la van portar a terme el mateix Fainé amb el seu conseller delegat, Joan Maria Nin. El tàndem, però, es trencaria el 2014: després d’una sorda batalla pel poder a l’entitat, Fainé va fulminar el directiu català i va apostar per Gonzalo Gortázar en el seu lloc. 

El següent gran canvi arribaria el 2016. Fainé havia de triar entre el càrrec de president de La Caixa i el de president de CaixaBank, atès que el Banc Central Europeu no permetia la duplicitat que havia tingut fins aleshores. I en triar la fundació, el financer de Manresa va situar com a president del banc Jordi Gual. Seria aquest tàndem el que afrontaria la crisi del 2017, quan l’entitat va exercir tota la seva influència per forçar un canvi de llei que facilités el canvi de seu social sense passar per la junta d’accionistes, en l’anomenat decret Guindos, però que en amplis àmbits del sector es va denominar decret Fainé. 

Per trobar les actuals cares en la cúpula del banc cal viatjar al setembre del 2020: com va avançar l’ARA, Fainé va impulsar la fusió amb Bankia, que donaria al banc un gran salt en capitalització i quota de mercat, fins a convertir-se en la primera entitat d’Espanya en clients particulars. Amb l’absorció de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri es quedava el tron de Gual.

La dècada dels anys 10 va ser dura per al conjunt de la banca. Amb els tipus d’interès situats en mínims històrics (i fins i tot en negatiu) el negoci bancari va convertir-se en un maldecap. El sector va perdre uns 120.000 llocs de feina, i les entitats es van reduir d’una seixantena fins a la desena que queden avui (amb només Santander, BBVA, CaixaBank i Banc Sabadell entre les grans).  

El moment actual és dolç per a l’entitat de les torres negres de la Diagonal. Instal·lat en una dinàmica de beneficis rècord, la recuperació del preu de l’acció del primer dia és la cirereta d’un banc que viu el millor moment dels últims 17 anys. De fet, només Bankinter, més petit de mida, té una evolució de l’acció millor que el banc de l’estrella si es pren com a referència l'octubre del 2007. 

Un negoci millor del que sembla

¿Van fer un bon negoci els accionistes de CaixaBank i Criteria? Per respondre a la pregunta és important recordar que una acció no és important només per si puja o baixa de preu, sinó pels dividends a què dona accés. I és aquest segon factor el que fa que l’acció de CaixaBank sigui molt millor del que es podria pensar en un títol que ha trigat 17 anys a recuperar el valor dels seus primers dies. 

Segons la informació de Bloomberg, si un accionista hagués invertit 100 euros l’octubre del 2007 en el banc català amb seu a València, avui en tindria 303, entre el valor de l’acció i els dividends rebuts. Només Bankinter (382) el supera. Per darrere, només el BBVA (125) ha ofert un retorn positiu als accionistes, mentre que Santander i Sabadell han vist com dels 100 euros inicials els inversors en perdien una part. 

I el futur, a més, pinta bé. A uns nivells mitjanament elevats de tipus se suma un cert vigor de l'economia espanyola i un sector molt concentrat on la banca segueix tenint un accés barat al diner amb què fa negoci. És així com, 17 anys després, CaixaBank pot somriure quan mira el seu preu de mercat.