Banca

L'Audiència Nacional imputa el BBVA per haver contractat Villarejo

El jutge Manuel García-Castellón obre judici oral contra el banc bilbaí com a persona jurídica penalment responsable

2 min
L’emblemàtica seu del BBVA a Madrid.

SANTANDEREl BBVA i el seu expresident, Francisco González, hauran de seure al banc dels acusats pel cas Villarejo. Seguint el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, i en plena opa hostil al Banc Sabadell, el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit imputar el BBVA com a persona jurídica penalment responsable; també qui va ser president de l'entitat entre els anys 2000 i 2018, Francisco González, així com dotze persones més entre alts directius de l'entitat i càrrecs policials per delictes de suborn en grau de continuïtat i delictes de revelació de descobriment i revelació de secrets. Per contra, el jutge acorda el sobreseïment de les actuacions per a onze dels investigats.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Amb aquesta decisió, García-Castellón posa punt final a la instrucció iniciada el 2018 de la peça separada número 9 del denominat cas Tàndem, l'operació que investiga l'espionatge a empreses i persones per part del comissari ja jubilat José Manuel Villarejo. El següent pas és fixar la data d'inici del judici, una decisió que haurà de prendre la sala penal de l'Audiència Nacional i que pot trigar setmanes. Malgrat que el procés coincideix a les portes de la jubilació de García-Castellón –el Consell General del Poder Judicial ja ha proposat que es retiri aquest 2 de setembre–, fonts de l'Audiència Nacional asseguren que això no afectarà el cas.

El BBVA és l'única empresa de l'Íbex-35 que continua esquitxada per aquest cas, mentre que companyies com Repsol o CaixaBank han vist com se'ls arxivava. En el cas concret de l'entitat bilbaïna, els fets investigats ocupen el període entre el 2004 i el 2016. Durant aquells anys, l'entitat dirigida aleshores per Francisco González va contractar Cenyt, l'empresa de l'excomissari José Manuel Villarejo, per espiar la constructora Sacyr.

La versió de la Fiscalia s'imposa

El magistrat de l'Audiència Nacional es fa seu l'informe de la Fiscalia Anticorrupció, que relata que el cas va començar amb la contractació per part del BBVA del comissari Julio Corrochano el setembre del 2002. De fet, García-Castellón destaca "l'impecable detall en la narració dels fets". Segons la interlocutòria, la contractació de Corrochano tenia el vistiplau de Francisco González. Aquest fil va ser el que més endavant va unir l'entitat amb els comissaris aleshores en actiu José Manuel Villarejo i Enrique García Castany.

Torres, fora del cas

L'actual president del BBVA, Carlos Torres, no apareix com a investigat, malgrat que el fiscal indica en el seu escrit que va enviar correus electrònics als seus subordinats quan ocupava altres posicions al banc en què expressava el seu interès sobre acords privats amb desconeguts. Fonts del BBVA continuen defensant que "dels fets investigats no es deriva responsabilitat penal per a l'entitat". "La prioritat del BBVA sempre ha sigut la plena col·laboració amb la justícia per esclarir els fets", afegeixen les mateixes fonts.

Torres, delfí de Francisco González, sempre ha negat tenir cap vincle amb el cas, però sí que ha defensat la innocència de l'expresident: "Jo crec en Francisco González", deia l'any 2019, quan la investigació ja estava en marxa. Per al jutge García-Castellón, González no només coneixia i va autoritzar les activitats il·legals contractades pel banc a l'empresa de l'excomissari, sinó que assegura que "l'única raó per la qual el BBVA no va executar el programa de prevenció penal i va posar de manifest el que passava era perquè es tractava d'executar el mandat del president".

stats