L'absorció del Sabadell com a empobriment de país
BarcelonaEs miri com es miri, la possible absorció del Banc Sabadell per part del BBVA és un empobriment per a molts. És un empobriment per als ciutadans, que perden un competidor important en un mercat bancari que ja és un oligopoli, com s'ha demostrat amb la pujada dels tipus d’interès, que amb prou feines s'ha vist reflectida en la remuneració dels dipòsits i, en canvi, ha tingut un efecte immediat en el cost dels préstecs i en els beneficis dels bancs.
No em referiré al que li passi ara a l'accionista. Però sí que diré que és un empobriment també per a les empreses que tenen en el Banc Sabadell un especialista que els dona serveis especialitzats de manera bastant eficient i que té sovint una especial sensibilitat a les seves necessitats.
És un empobriment fatal per a Catalunya, que perdria una de les poques institucions d’envergadura que pot donar carrera i experiència, atraient talent, a molts professionals del sector financer.
Aquesta història ve de lluny. Ja en el postreferèndum es va produir una confabulació de factors que van dur el Banc Sabadell a una situació límit. Així, vam veure uns atacs als mercats que van deixar la cotització del banc en un preu ridícul (empesos per rumors potser interessats). Vam veure una possiblement excessiva pressió per part d’una supervisió acomodatícia amb l’estat de coses de la banca espanyola. I també, cal dir-ho, vam veure alguns errors de la mateixa entitat (inversió i canvi tecnològic matusser a TSB, un conseller delegat qüestionat per alguns, etc.). N’hi ha hagut prou amb un poc de calma i ordre en la gestió, sense cap decisió espectacular, perquè el banc demostrés la seva fortalesa.
En aquests moments és quan es troba a faltar un nucli d’accionistes que donin estabilitat al banc, un paper que fa la Fundació La Caixa a CaixaBank, per exemple. Oliu ho va intentar amb els Lara, Andic, Folch, etc., però no se’n va sortir, ja que la cotització no els va acompanyar.
Finalment, no és cert que el Banc Central Europeu empenyi els bancs cap a fusions nacionals. El que es busca és una major integració bancària europea a través de fusions entre bancs de diferents països de l'àrea euro, amb poc èxit fins ara, per cert. Si el que busqués el BBVA amb aquesta operació fos una diversificació internacional, en tindria prou quedant-se TSB. Potser ho pot fer, no mitjançant la pretesa absorció del Sabadell, sinó directament amb la seva compra. Encara que seria una llàstima per al banc català, ara que sembla que comença a consolidar la seva filial britànica.