Josep Oliu, decisió final

BarcelonaJosep Oliu va fer 75 anys fa deu dies. A aquesta edat, que en la majoria de la població se situa uns quants anys després de la jubilació i que en el món dels grans banquers acostuma a significar la plenitud, el president del Sabadell haurà de decidir sobre l’oferta del BBVA per comprar el banc que ha presidit des de fa un quart de segle.

I ho farà amb una dificultat afegida: és possible que la decisió que adopti marqui per sempre la seva biografia com a financer. 

“Sense cap dubte està molt pendent de com el recordarà Catalunya i en particular la ciutat de Sabadell”, expliquen fonts empresarials properes a Oliu, que recorden que a la seva ciutat natal hi ha la plaça de Joan Oliu, pare de l’actual president del Sabadell i que va ocupar el càrrec de conseller director general de l’entitat entre el 1977 i el 1990. 

“Estic convençut que sí, que pensa en com això el farà quedar als llibres d’història –afegeix una altra veu–. La decisió no la prendrà com a primer executiu del banc, sinó com a president, i això li treu un pes de sobre”, indica aquesta font, que com totes les que conformen aquest reportatge ha demanat l’anonimat. 

La qüestió no és menor, tenint en compte que la fusió per absorció suposaria la desaparició d’un banc fundat el 1881. Això seria la fi d’una de les cinc principals empreses catalanes, l'adeu a un centre de poder català, possiblement costaria molts llocs de feina i portaria una concentració preocupant al sector financer. També impactaria les empreses que durant anys han tingut una relació de confiança amb el Sabadell, especialitzat durant dècades en finançament a pimes.  

El pes dels accionistes

“Oliu no prendrà la decisió per vanitat personal, sinó en funció de si surten els números a clients i accionistes, i també pensant en els empleats i la mateixa història de l’entitat”, afegeix una altra veu. El fet és que la decisió és complicada. “El Sabadell està en terra de ningú, no té prou mida per competir amb els gegants a mitjà termini, i és complicat dir que no a això”, explica un veterà financer.

Pel camí hi ha la qüestió del preu de l’acció. Molts accionistes tenen ara la possibilitat de recuperar una inversió que havia arribat a ser ruïnosa (en tres lustres van passar de superar els 7 euros a estar per sota dels 30 cèntims) i Oliu sempre ha sigut molt conscient d’aquesta caiguda, que va impactar de ple inversions de famílies com la d'Isak Andic, els Lara, els Folch Rusiñol o els Colonques. “Oliu està molt lligat a aquell antic legacy del banc, com ho està a la ciutat de Sabadell, als seus veïns i antics companys de classe. No vol passar a la història com la persona que els va fer perdre un dineral, i per això ara pot estar més obert a escoltar una oferta”, afegeix aquest banquer.

La primera decisió transcendent del Banc Sabadell sortirà els dies vinents del consell d’administració, que haurà de decidir si obre converses amb el BBVA i què li sembla la primera oferta rebuda. I és important saber que el pes d’Oliu en aquest òrgan és enorme. Diferents fonts apunten que la decisió que adopti el president serà recolzada amb total seguretat pels membres del màxim òrgan del banc català. “Té un control total, una ascendència absoluta i, per tant, la decisió serà seva”, explica una tercera veu. 

El factor català 

Fins a quin punt és important per a Josep Oliu el factor català? La qüestió és delicada. Molts recorden com el 2017 va acceptar, amb llàgrimes als ulls, la decisió de treure la seu social de Catalunya. “Allò per a ell va suposar un trencament profundíssim, va ser la seva decisió més traumàtica, des del punt de vista emocional –expliquen al món financer–. Ell és un català dels d’abans. A Catalunya és potser un catalanista light i a Madrid modula el discurs”. 

Cal dir que aquesta setmana Oliu es va posar en contacte amb el president de la Generalitat per explicar-li l’oferta del BBVA. Ho va fer de manera telefònica, tot i que cap de les parts no ha volgut revelar els detalls de la conversa. 

En qualsevol cas, sí que hi ha pistes de què pot fer Oliu. Malgrat que hi ha discrepàncies, veus que el coneixen bé s’inclinen a pensar que el president del Sabadell vol fer front a l’ofensiva del BBVA, rebutjar l'oferta i continuar en solitari. Creuen que Oliu necessitaria un relat per vendre el banc i que el BBVA ho ha posat molt difícil. “Necessita explicar-ho bé, no només als accionistes o als sindicats, sinó a tutti quanti, a tot Catalunya”, afirma un veterà empresari. 

Aquesta veu critica les formes del banc d’origen biscaí: “S’ha fet precipitadament, sense finezza, enviant una carta… Això no dona opcions a Oliu –explica–. Les coses no es fan així, no pots menystenir la gent. El BBVA ha fet les coses com les fan els nois de McKinsey”, afegeix, en relació amb el passat professional de Carlos Torres i Onur Genç, president i conseller delegat del banc blau, a la consultora nord-americana. 

En qualsevol cas, l'hermetisme és total i la que pot ser la decisió econòmica més rellevant per a l'empresa catalana en uns anys està en mans d'una sola persona. Oliu decidirà.