Canvi d'era a CaixaBank: Tomàs Muniesa substitueix Goirigolzarri com a president
L'entitat tornarà a tenir al capdavant un català a partir del gener del 2025
BarcelonaEl president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha presentat aquest dimecres la seva renúncia al càrrec, segons ha avançat el diari La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA. La renúncia a la presidència del primer banc català i d'Espanya es produeix de forma voluntària, segons asseguren fonts properes a l'executiu, i tindrà efectes amb data 1 de gener del 2025.
Avui al migdia s'ha celebrat la reunió del consell d'administració de l'entitat on s'ha fet efectiva la renúncia i s'ha anunciat que a partir del primer dia de l'any vinent Tomàs Muniesa ocuparà el seu càrrec. Muniesa és un directiu històric de La Caixa, el primer accionista del banc, amb un 31,7%, a través de CriteriaCaixa. El segon accionista és el FROB (el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, és a dir, l'Estat), que en té un 18%. Amb el nomenament de Muniesa, confirmat aquest migdia, CaixaBank torna a tenir un president català després de l'època de Goirigolzarri, que és basc. Muniesa ha obtingut el vistiplau del supervisor europeu i arribaria al banc sense funcions executives, ja que el BCE vol bancs amb una separació entre la presidència, no executiva, i un conseller delegat amb les funcions executives.
El Banc Central Europeu (BCE) ha publicat recentment un esborrany orientatiu sobre governança de les entitats sota la seva tutela en el qual donava un nou impuls al model d'estricta separació entre els presidents dels bancs i les funcions executives, per centrar-los exclusivament en les de tutela dels equips directius. Goirigolzarri, que va arribar a la presidència de CaixaBank substituint Jordi Gual després que l'entitat catalana absorbís Bankia el 2020, tenia sota la seva responsabilitat les àrees de la secretaria del consell, la comunicació externa, les relacions institucionals i l'auditoria interna.
Goirigolzarri va ser la persona encarregada de posar ordre a Bankia després de la forta crisi a l'entitat amb la presidència de Rodrigo Rato, i va pilotar des de l'entitat madrilenya l'absorció per part de CaixaBank. Amb aquesta operació, CaixaBank va pujar a dalt de tot del podi de la banca a l'Estat, ja que es va convertir en la primera entitat financera a Espanya.
CaixaBank té previst precisament presentar demà dijous els seus resultats del gener al setembre. En el primer semestre de l'any, l'entitat va elevar més d'un 25% els seus guanys, fins als 2.675 milions d'euros, una quantitat que l'encamina a tancar l'exercici del 2024 amb un benefici al voltant dels 5.000 milions d'euros. El seu rècord de beneficis es va produir el 2021, amb 5.226 milions, gràcies a la fusió amb Bankia.
José Ignacio Goirigolzarri Tellaeche (Bilbao, 4 de febrer del 1954) és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Comercial de Deusto i en finances i planificació estratègica per la Universitat de Leeds (Regne Unit). També va ser professor a la Comercial de Deusto entre el 1977 i el 1979. El 1977 va començar la seva carrera bancària al llavors Banco de Bilbao, i el 1992 va ser nomenat director general del BBV (Banco Bilbao Vizcaya). El 1994 va entrar a formar part del comitè de direcció de l'entitat basca i tenia la responsabilitat sobre la banca comercial a Espanya i les operacions a l'Amèrica Llatina.
El 2001 va ascendir a conseller delegat del banc, càrrec que va mantenir fins al setembre del 2009. La seva sortida del BBVA va arribar després d'anys de duríssima pugna amb el president del banc, Francisco González, en una lluita de poders que en el món de la gran empresa i de la banca és habitual. La seva sortida va ser especialment sorprenent perquè se'l considerava un dels millors banquers d'Espanya. En aquells anys també va ser vicepresident de Telefónica i de Repsol.
El 9 de maig del 2012 va tornar a la primera fila quan va ser nomenat president de Bankia i la seva matriu BFA, formada per la fusió d'antigues caixes d'estalvi, fins que el 2021 va arribar a la presidència de CaixaBank amb la fusió. Els seus nou anys a Bankia van apuntalar el seu prestigi al sector.
Incomoditat i poder
En els últims mesos havien arribat diverses vegades rumors que la relació entre Goirigolzarri i el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, no era la millor. Fonts del sector explicaven que el grau de coneixement del món de la banca comercial per part del president havia comportat xocs per una competència que pertocava al primer executiu. D'aquí que la instrucció del BCE recordant que els presidents no han de ser executius pugui haver tingut un paper en aquesta sortida.
Però, en paral·lel, fonts del sector consultades per l'ARA expliquen que en la relació de Goirigolzarri amb Isidre Fainé, president de La Caixa, hi havia hagut una pèrdua de confiança. Goirigolzarri s'ha mantingut en el càrrec tres anys i mig; el seu predecessor, Jordi Gual, va estar en el càrrec encara no cinc anys.
La sortida de Goirigolzarri manté paral·lelismes amb la de Joan Maria Nin, aleshores conseller delegat i assenyalat com a delfí de Fainé (2014), amb la d'Antoni Massanell, que era vicepresident del banc (2017), amb la de Jaume Giró, que era director general de La Caixa i també havia sonat com a possible substitut de Fainé (2019), o amb la de Juan Antonio Alcaraz, el gran responsable de negoci de CaixaBank (2023).